Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   fi Ruumiinosia

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [viisikymmentäkahdeksan]

Ruumiinosia

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Dibuixo un home. Min--piirr-- -ie--n. Minä piirrän miehen. M-n- p-i-r-n m-e-e-. -------------------- Minä piirrän miehen. 0
Primer el cap. Ens-n pää-. Ensin pään. E-s-n p-ä-. ----------- Ensin pään. 0
L’home porta un barret. Mi--e--ä o- --ttu p-----. Miehellä on hattu päässä. M-e-e-l- o- h-t-u p-ä-s-. ------------------------- Miehellä on hattu päässä. 0
Els cabells no es veuen. Hiuksi- -i n--. Hiuksia ei näe. H-u-s-a e- n-e- --------------- Hiuksia ei näe. 0
Les orelles tampoc es veuen. Korv-a--i -yös--ä---ä-. Korvia ei myöskään näe. K-r-i- e- m-ö-k-ä- n-e- ----------------------- Korvia ei myöskään näe. 0
L’esquena tampoc es veu. S-l-ä--e- --ös-ä---n--. Selkää ei myöskään näe. S-l-ä- e- m-ö-k-ä- n-e- ----------------------- Selkää ei myöskään näe. 0
Dibuixo els ulls i la boca. M--ä--iir------l---------un. Minä piirrän silmät ja suun. M-n- p-i-r-n s-l-ä- j- s-u-. ---------------------------- Minä piirrän silmät ja suun. 0
L’home balla i riu. Mi-s --n-s-- ja -a-ra-. Mies tanssii ja nauraa. M-e- t-n-s-i j- n-u-a-. ----------------------- Mies tanssii ja nauraa. 0
L’home té un nas llarg. M-e--ll--o- ----ä-ne--. Miehellä on pitkä nenä. M-e-e-l- o- p-t-ä n-n-. ----------------------- Miehellä on pitkä nenä. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. Hänellä ---k-ppi kä-essää-. Hänellä on keppi kädessään. H-n-l-ä o- k-p-i k-d-s-ä-n- --------------------------- Hänellä on keppi kädessään. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. H--ell- -n m-ö- k-u--h---i-k-u-a- ympä-i. Hänellä on myös kaulahuivi kaulan ympäri. H-n-l-ä o- m-ö- k-u-a-u-v- k-u-a- y-p-r-. ----------------------------------------- Hänellä on myös kaulahuivi kaulan ympäri. 0
És l’hivern i fa fred. On ta--i----on -y-m-. On talvi ja on kylmä. O- t-l-i j- o- k-l-ä- --------------------- On talvi ja on kylmä. 0
Els braços són musculats. Kädet--va----i---k---. Kädet ovat voimakkaat. K-d-t o-a- v-i-a-k-a-. ---------------------- Kädet ovat voimakkaat. 0
Les cames són musculoses. Ja--- ovat m--s-vo-mak---t. Jalat ovat myös voimakkaat. J-l-t o-a- m-ö- v-i-a-k-a-. --------------------------- Jalat ovat myös voimakkaat. 0
L’home és de neu. Mi----n--um--t-. Mies on lumesta. M-e- o- l-m-s-a- ---------------- Mies on lumesta. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. H---llä-e---le---ä-lään----su---ei-- ta--i-. Hänellä ei ole päällään housuja eikä takkia. H-n-l-ä e- o-e p-ä-l-ä- h-u-u-a e-k- t-k-i-. -------------------------------------------- Hänellä ei ole päällään housuja eikä takkia. 0
Però l’home no té fred. Mut-a -än---- ei--le ---mä. Mutta hänellä ei ole kylmä. M-t-a h-n-l-ä e- o-e k-l-ä- --------------------------- Mutta hänellä ei ole kylmä. 0
És un ninot de neu. H-n o--l--iu-ko. Hän on lumiukko. H-n o- l-m-u-k-. ---------------- Hän on lumiukko. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...