Manual de conversa

ca Treballar   »   es Trabajar

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [cincuenta y cinco]

Trabajar

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
De què treballa vostè? ¿C----e- s- -r-f-si--? ¿Cuál es su profesión? ¿-u-l e- s- p-o-e-i-n- ---------------------- ¿Cuál es su profesión?
El meu marit és metge. Mi------- e-e--- co-- ----or. Mi esposo ejerce como doctor. M- e-p-s- e-e-c- c-m- d-c-o-. ----------------------------- Mi esposo ejerce como doctor.
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. (-o) tr----o me-i----rn-da co---e---rm--a. (Yo) trabajo media jornada como enfermera. (-o- t-a-a-o m-d-a j-r-a-a c-m- e-f-r-e-a- ------------------------------------------ (Yo) trabajo media jornada como enfermera.
Aviat ens jubilarem. Pront--r---b---m-- --e-t-a---nsión. Pronto recibiremos nuestra pensión. P-o-t- r-c-b-r-m-s n-e-t-a p-n-i-n- ----------------------------------- Pronto recibiremos nuestra pensión.
Però els impostos són alts. Pero-----i----s--s---n a--o-. Pero los impuestos son altos. P-r- l-s i-p-e-t-s s-n a-t-s- ----------------------------- Pero los impuestos son altos.
I l’assegurança de salut és cara. Y-e- -egu-- -édic---s ---o. Y el seguro médico es caro. Y e- s-g-r- m-d-c- e- c-r-. --------------------------- Y el seguro médico es caro.
Què vols fer de gran? ¿Qué -- gu----------? ¿Qué te gustaría ser? ¿-u- t- g-s-a-í- s-r- --------------------- ¿Qué te gustaría ser?
M’agradaria ser enginyer. Me-gu-ta-ía --- in-------. Me gustaría ser ingeniero. M- g-s-a-í- s-r i-g-n-e-o- -------------------------- Me gustaría ser ingeniero.
(jo) vull estudiar a la universitat. (-o- ----r- --t---a---- ---u--ve--id-d. (Yo) quiero estudiar en la universidad. (-o- q-i-r- e-t-d-a- e- l- u-i-e-s-d-d- --------------------------------------- (Yo) quiero estudiar en la universidad.
Sóc un becari / una becària. (-o----y-u--/-un- pa-a-t-. (Yo) soy un / una pasante. (-o- s-y u- / u-a p-s-n-e- -------------------------- (Yo) soy un / una pasante.
No guanyo gaire. (----n- g--o m-cho din---. (Yo) no gano mucho dinero. (-o- n- g-n- m-c-o d-n-r-. -------------------------- (Yo) no gano mucho dinero.
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. (Y----st---ha-ien-- un--pasa-t-a - --a- -ráct--a---- e---x--------. (Yo) estoy haciendo una pasantía / unas prácticas en el extranjero. (-o- e-t-y h-c-e-d- u-a p-s-n-í- / u-a- p-á-t-c-s e- e- e-t-a-j-r-. ------------------------------------------------------------------- (Yo) estoy haciendo una pasantía / unas prácticas en el extranjero.
Aquest és el meu cap / el meu jefe. É-e --------f-. Ése es mi jefe. É-e e- m- j-f-. --------------- Ése es mi jefe.
Tinc bons companys de feina. (-----e--o --en--------ñ-ro- d- -rabajo. (Yo) tengo buenos compañeros de trabajo. (-o- t-n-o b-e-o- c-m-a-e-o- d- t-a-a-o- ---------------------------------------- (Yo) tengo buenos compañeros de trabajo.
Al migdia, sempre anem a la cantina. Si-mp-- vam-s a-la c-nt--- -- --diodía. Siempre vamos a la cantina al mediodía. S-e-p-e v-m-s a l- c-n-i-a a- m-d-o-í-. --------------------------------------- Siempre vamos a la cantina al mediodía.
Estic buscant feina. Es--y b-sc---o--r-b-jo. Estoy buscando trabajo. E-t-y b-s-a-d- t-a-a-o- ----------------------- Estoy buscando trabajo.
Estic desocupat des de fa un any. Llev- -n a-- ----in---aba-o. Llevo un año ya sin trabajo. L-e-o u- a-o y- s-n t-a-a-o- ---------------------------- Llevo un año ya sin trabajo.
Hi ha massa desocupats en aquest país. Ha- d-masi-do- d----pl--d-s-e--est- -a-s. Hay demasiados desempleados en este país. H-y d-m-s-a-o- d-s-m-l-a-o- e- e-t- p-í-. ----------------------------------------- Hay demasiados desempleados en este país.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?