Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   bg Частите на тялото

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [петдесет и осем]

58 [petdeset i osem]

Частите на тялото

[Chastite na tyaloto]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Dibuixo un home. А--ри--ва- ч-в--. Аз рисувам човек. А- р-с-в-м ч-в-к- ----------------- Аз рисувам човек. 0
A----s-v-m cho--k. Az risuvam chovek. A- r-s-v-m c-o-e-. ------------------ Az risuvam chovek.
Primer el cap. Пъ-в- г-ав-та. Първо главата. П-р-о г-а-а-а- -------------- Първо главата. 0
P--vo -lavat-. Pyrvo glavata. P-r-o g-a-a-a- -------------- Pyrvo glavata.
L’home porta un barret. Ч-век-- -о---шап-а. Човекът носи шапка. Ч-в-к-т н-с- ш-п-а- ------------------- Човекът носи шапка. 0
C-ove--t no----ha-ka. Chovekyt nosi shapka. C-o-e-y- n-s- s-a-k-. --------------------- Chovekyt nosi shapka.
Els cabells no es veuen. К-са---м- не--е-ви-да. Косата му не се вижда. К-с-т- м- н- с- в-ж-а- ---------------------- Косата му не се вижда. 0
Kosa-------e -- --zh-a. Kosata mu ne se vizhda. K-s-t- m- n- s- v-z-d-. ----------------------- Kosata mu ne se vizhda.
Les orelles tampoc es veuen. И ушите-му н---- в----т. И ушите му не се виждат. И у-и-е м- н- с- в-ж-а-. ------------------------ И ушите му не се виждат. 0
I -s-i----u-n---e-v-zh-at. I ushite mu ne se vizhdat. I u-h-t- m- n- s- v-z-d-t- -------------------------- I ushite mu ne se vizhdat.
L’esquena tampoc es veu. Гъ---т м- --що -- с- ви---. Гърбът му също не се вижда. Г-р-ъ- м- с-щ- н- с- в-ж-а- --------------------------- Гърбът му също не се вижда. 0
G--b-t mu-s-s---- n--s- vi---a. Gyrbyt mu syshcho ne se vizhda. G-r-y- m- s-s-c-o n- s- v-z-d-. ------------------------------- Gyrbyt mu syshcho ne se vizhda.
Dibuixo els ulls i la boca. Ри-ува--оч--е-и --та-а. Рисувам очите и устата. Р-с-в-м о-и-е и у-т-т-. ----------------------- Рисувам очите и устата. 0
R-s-v-m-o--it- i -s--ta. Risuvam ochite i ustata. R-s-v-m o-h-t- i u-t-t-. ------------------------ Risuvam ochite i ustata.
L’home balla i riu. Чов-к-- та--ув--и -- с-ее. Човекът танцува и се смее. Ч-в-к-т т-н-у-а и с- с-е-. -------------------------- Човекът танцува и се смее. 0
Ch-v-kyt--a-t--v--- -e----e. Chovekyt tantsuva i se smee. C-o-e-y- t-n-s-v- i s- s-e-. ---------------------------- Chovekyt tantsuva i se smee.
L’home té un nas llarg. Ч---кът има-д---- ---. Човекът има дълъг нос. Ч-в-к-т и-а д-л-г н-с- ---------------------- Човекът има дълъг нос. 0
C-ov--y---ma-d---g----. Chovekyt ima dylyg nos. C-o-e-y- i-a d-l-g n-s- ----------------------- Chovekyt ima dylyg nos.
(Ell) porta un bastó a les mans. Т----оси-пр---а-в-р---те -и. Той носи пръчка в ръцете си. Т-й н-с- п-ъ-к- в р-ц-т- с-. ---------------------------- Той носи пръчка в ръцете си. 0
T----osi--r-ch-- -----se-- si. Toy nosi prychka v rytsete si. T-y n-s- p-y-h-a v r-t-e-e s-. ------------------------------ Toy nosi prychka v rytsete si.
També porta una bufanda al voltant del coll. Носи - -ал о---- вра-а -и. Носи и шал около врата си. Н-с- и ш-л о-о-о в-а-а с-. -------------------------- Носи и шал около врата си. 0
N-si-- shal o-ol- --ata si. Nosi i shal okolo vrata si. N-s- i s-a- o-o-o v-a-a s-. --------------------------- Nosi i shal okolo vrata si.
És l’hivern i fa fred. Зи-- е - - ----е-о. Зима е и е студено. З-м- е и е с-у-е-о- ------------------- Зима е и е студено. 0
Z--a ye i y- -t-de--. Zima ye i ye studeno. Z-m- y- i y- s-u-e-o- --------------------- Zima ye i ye studeno.
Els braços són musculats. Ръ--т--му ---с-л-и. Ръцете му са силни. Р-ц-т- м- с- с-л-и- ------------------- Ръцете му са силни. 0
R-t--te -u-sa--i---. Rytsete mu sa silni. R-t-e-e m- s- s-l-i- -------------------- Rytsete mu sa silni.
Les cames són musculoses. И--раката-му--а -илн-. И краката му са силни. И к-а-а-а м- с- с-л-и- ---------------------- И краката му са силни. 0
I k----ta-m---- s-lni. I krakata mu sa silni. I k-a-a-a m- s- s-l-i- ---------------------- I krakata mu sa silni.
L’home és de neu. Ч-------е-о--с--г. Човекът е от сняг. Ч-в-к-т е о- с-я-. ------------------ Човекът е от сняг. 0
C--ve--t--- o- -nya-. Chovekyt ye ot snyag. C-o-e-y- y- o- s-y-g- --------------------- Chovekyt ye ot snyag.
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. То---- н-с----н-ало--и па--о. Той не носи панталон и палто. Т-й н- н-с- п-н-а-о- и п-л-о- ----------------------------- Той не носи панталон и палто. 0
To--ne --si pan-alo- i-p-lt-. Toy ne nosi pantalon i palto. T-y n- n-s- p-n-a-o- i p-l-o- ----------------------------- Toy ne nosi pantalon i palto.
Però l’home no té fred. Но-не ---е-ст-----. Но не му е студено. Н- н- м- е с-у-е-о- ------------------- Но не му е студено. 0
N- n- -u--- stu---o. No ne mu ye studeno. N- n- m- y- s-u-e-o- -------------------- No ne mu ye studeno.
És un ninot de neu. Т-й----неж-н--ов-к. Той е снежен човек. Т-й е с-е-е- ч-в-к- ------------------- Той е снежен човек. 0
Toy-ye--n-zh---c----k. Toy ye snezhen chovek. T-y y- s-e-h-n c-o-e-. ---------------------- Toy ye snezhen chovek.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...