Manual de conversa

ca Les parts del cos   »   hu Testrészek

58 [cinquanta-vuit]

Les parts del cos

Les parts del cos

58 [ötvennyolc]

Testrészek

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Dibuixo un home. Ra-zol-- egy--ér-it. Rajzolok egy férfit. R-j-o-o- e-y f-r-i-. -------------------- Rajzolok egy férfit. 0
Primer el cap. E--ször a fej-t. Először a fejét. E-ő-z-r a f-j-t- ---------------- Először a fejét. 0
L’home porta un barret. A -é--i -a----- -ord. A férfi kalapot hord. A f-r-i k-l-p-t h-r-. --------------------- A férfi kalapot hord. 0
Els cabells no es veuen. A--aj-t-n---le-et lá--i. A hajat nem lehet látni. A h-j-t n-m l-h-t l-t-i- ------------------------ A hajat nem lehet látni. 0
Les orelles tampoc es veuen. A f----e- -em-l---t--á-ni. A füleket sem lehet látni. A f-l-k-t s-m l-h-t l-t-i- -------------------------- A füleket sem lehet látni. 0
L’esquena tampoc es veu. A-h--at s-m----et lá---. A hátat sem lehet látni. A h-t-t s-m l-h-t l-t-i- ------------------------ A hátat sem lehet látni. 0
Dibuixo els ulls i la boca. Leraj---o- a-s--m--et -s-a -zá-at. Lerajzolom a szemeket és a szájat. L-r-j-o-o- a s-e-e-e- é- a s-á-a-. ---------------------------------- Lerajzolom a szemeket és a szájat. 0
L’home balla i riu. A ------t-nc-l és neve-. A férfi táncol és nevet. A f-r-i t-n-o- é- n-v-t- ------------------------ A férfi táncol és nevet. 0
L’home té un nas llarg. A---rfinek hos--- -r---v--. A férfinek hosszú orra van. A f-r-i-e- h-s-z- o-r- v-n- --------------------------- A férfinek hosszú orra van. 0
(Ell) porta un bastó a les mans. V-s--eg---ot---a-k-z----. Visz egy botot a kezében. V-s- e-y b-t-t a k-z-b-n- ------------------------- Visz egy botot a kezében. 0
També porta una bufanda al voltant del coll. Egy-sál-t-is--or--a n--k--kö--l. Egy sálat is hord a nyaka körül. E-y s-l-t i- h-r- a n-a-a k-r-l- -------------------------------- Egy sálat is hord a nyaka körül. 0
És l’hivern i fa fred. Té- van ---h---g. Tél van és hideg. T-l v-n é- h-d-g- ----------------- Tél van és hideg. 0
Els braços són musculats. A--ar-- e-őse-. A karok erősek. A k-r-k e-ő-e-. --------------- A karok erősek. 0
Les cames són musculoses. A lá-a- -z-nt-- erő--k. A lábak szintén erősek. A l-b-k s-i-t-n e-ő-e-. ----------------------- A lábak szintén erősek. 0
L’home és de neu. A -é------ból--a-. A férfi hóból van. A f-r-i h-b-l v-n- ------------------ A férfi hóból van. 0
(Ell) no porta ni pantalons ni abric. Nem --s-- -a-r--ot ----ab----. Nem visel nadrágot és kabátot. N-m v-s-l n-d-á-o- é- k-b-t-t- ------------------------------ Nem visel nadrágot és kabátot. 0
Però l’home no té fred. D- a f---i-nem--a---me-. De a férfi nem fagy meg. D- a f-r-i n-m f-g- m-g- ------------------------ De a férfi nem fagy meg. 0
És un ninot de neu. Ő--gy hóem---. Ő egy hóember. Ő e-y h-e-b-r- -------------- Ő egy hóember. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua dels nostres avantpassats

Els idiomes moderns són estudiats pels lingüistes. Per fer-ho hi ha diferents mètodes. Però com parlaven les persones de fa milers d'anys? Respondre a aquesta pregunta és molt més difícil. Tot i que la recerca d'una resposta té als investigadors ocupats des de fa anys. Els lingüistes voldrien arribar a saber com parlaven els individus de temps remots. Amb aquest propòsit, intenten reconstruir antigues formes lingüístiques. Recentment, investigadors americans han fet una descoberta apassionant. Van estudiar més de 2000 llengües. Sobretot, es van centrar en l'anàlisi de l'estructura oracional de les llengües. El resultat de l'estudi va ser molt interessant. Aproximadament la meitat de les llengües estudiades tenen una estructura de tipus S-O-V. Dit clarament: el seu ordre oracional era subjecte, objecte, verb. Més de 700 idiomes segueixen el patró S-V-O. I prop de 160 s'organitzen segons el model S-V-O. El tipus S-V-O només està present en unes 40 llengües. 120 de les llengües tenen formes mixtes. O-V-S i O-S-V són sistemes ben rars. La majoria de les llengües investigades segueixen el patró S-O-V. Dins d'aquest tipus es troben, per exemple, el persa, el japonès i el turc. Tanmateix, la major part de les llengües vives s'ajusten al patró S-V-O. En la família de llengües indoeuropees domina avui aquesta estructura oracional. Els investigadors creuen que al principi se seguia el model S-O-V. Tots els idiomes es basaven en aquest sistema. Però a partir d'ell les llengües han anat evolucionant. Es desconeixen les raons d'aquesta modificació. Tanmateix, la transformació soferta per l'estructura oracional ha d'haver respost a algun motiu. Ja que en termes evolutius només acaba triomfant el que aporta algun tipus de benefici...