Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   nl Bijvoeglijke naamwoorden 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [tachtig]

Bijvoeglijke naamwoorden 3

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Ella té un gos. Z---he--t ee------. Zij heeft een hond. Z-j h-e-t e-n h-n-. ------------------- Zij heeft een hond. 0
El gos és gran. De--o-d -s-g-oot. De hond is groot. D- h-n- i- g-o-t- ----------------- De hond is groot. 0
Té un gos gran. Z-j-h--ft een-----e--on-. Zij heeft een grote hond. Z-j h-e-t e-n g-o-e h-n-. ------------------------- Zij heeft een grote hond. 0
Ella té una casa. Zij heeft---- hu--. Zij heeft een huis. Z-j h-e-t e-n h-i-. ------------------- Zij heeft een huis. 0
La casa és petita. He- ---- -s -le-n. Het huis is klein. H-t h-i- i- k-e-n- ------------------ Het huis is klein. 0
Té una casa petita. Z-- ---f- ee- --e-- ----. Zij heeft een klein huis. Z-j h-e-t e-n k-e-n h-i-. ------------------------- Zij heeft een klein huis. 0
Ell viu en un hotel. H---------i- --n-h-t--. Hij woont in een hotel. H-j w-o-t i- e-n h-t-l- ----------------------- Hij woont in een hotel. 0
L’hotel és barat. Het -o--- i----edkoo-. Het hotel is goedkoop. H-t h-t-l i- g-e-k-o-. ---------------------- Het hotel is goedkoop. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. H-j--oon---n --- -oedkoo---ote-. Hij woont in een goedkoop hotel. H-j w-o-t i- e-n g-e-k-o- h-t-l- -------------------------------- Hij woont in een goedkoop hotel. 0
Ell té un cotxe. H-- -e--- e---a---. Hij heeft een auto. H-j h-e-t e-n a-t-. ------------------- Hij heeft een auto. 0
El cotxe és car. D- ---o i- du-r. De auto is duur. D- a-t- i- d-u-. ---------------- De auto is duur. 0
Té un cotxe car. Hi---e--- ee- -----au--. Hij heeft een dure auto. H-j h-e-t e-n d-r- a-t-. ------------------------ Hij heeft een dure auto. 0
Ell llegeix una novel•la. H-----e-t-------m--. Hij leest een roman. H-j l-e-t e-n r-m-n- -------------------- Hij leest een roman. 0
La novel•la és avorrida. D- -om-n -s --ai. De roman is saai. D- r-m-n i- s-a-. ----------------- De roman is saai. 0
Llegeix una novel•la avorrida. H-----es--e-n -a--e--o---. Hij leest een saaie roman. H-j l-e-t e-n s-a-e r-m-n- -------------------------- Hij leest een saaie roman. 0
Ella mira una pel•lícula. Zij --j-t---ar -e- f-l-. Zij kijkt naar een film. Z-j k-j-t n-a- e-n f-l-. ------------------------ Zij kijkt naar een film. 0
La pel•lícula és emocionant. D- -ilm--- s-a-n--d. De film is spannend. D- f-l- i- s-a-n-n-. -------------------- De film is spannend. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. Z-- kij-t--aar-----------nd--f--m. Zij kijkt naar een spannende film. Z-j k-j-t n-a- e-n s-a-n-n-e f-l-. ---------------------------------- Zij kijkt naar een spannende film. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...