Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   bg Прилагателни 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [осемдесет]

80 [osemdeset]

Прилагателни 3

[Prilagatelni 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Ella té un gos. Т---м- ----. Тя има куче. Т- и-а к-ч-. ------------ Тя има куче. 0
T-- ima -u---. Tya ima kuche. T-a i-a k-c-e- -------------- Tya ima kuche.
El gos és gran. Ку-е-о-е-г--ямо. Кучето е голямо. К-ч-т- е г-л-м-. ---------------- Кучето е голямо. 0
K--het- y--go--a--. Kucheto ye golyamo. K-c-e-o y- g-l-a-o- ------------------- Kucheto ye golyamo.
Té un gos gran. Тя--------я-о к-че. Тя има голямо куче. Т- и-а г-л-м- к-ч-. ------------------- Тя има голямо куче. 0
Tya---a go-ya----uc-e. Tya ima golyamo kuche. T-a i-a g-l-a-o k-c-e- ---------------------- Tya ima golyamo kuche.
Ella té una casa. Тя и-- къщ-. Тя има къща. Т- и-а к-щ-. ------------ Тя има къща. 0
T-- im- ky----a. Tya ima kyshcha. T-a i-a k-s-c-a- ---------------- Tya ima kyshcha.
La casa és petita. Къ--та е м-лк-. Къщата е малка. К-щ-т- е м-л-а- --------------- Къщата е малка. 0
Ky----a-a -e m-l--. Kyshchata ye malka. K-s-c-a-a y- m-l-a- ------------------- Kyshchata ye malka.
Té una casa petita. Тя-им- -а--- -ъ--. Тя има малка къща. Т- и-а м-л-а к-щ-. ------------------ Тя има малка къща. 0
Ty- ima--alk--kys----. Tya ima malka kyshcha. T-a i-a m-l-a k-s-c-a- ---------------------- Tya ima malka kyshcha.
Ell viu en un hotel. Т-- е ----д-ал-в х-т--. Той е отседнал в хотел. Т-й е о-с-д-а- в х-т-л- ----------------------- Той е отседнал в хотел. 0
To- ye -tsed--- - k-o--l. Toy ye otsednal v khotel. T-y y- o-s-d-a- v k-o-e-. ------------------------- Toy ye otsednal v khotel.
L’hotel és barat. Хот--ът е---т--. Хотелът е евтин. Х-т-л-т е е-т-н- ---------------- Хотелът е евтин. 0
K----l-- ye--ev-in. Khotelyt ye yevtin. K-o-e-y- y- y-v-i-. ------------------- Khotelyt ye yevtin.
Ell s’allotja en un hotel barat. Т-й-- о-се-нал-- евти----т--. Той е отседнал в евтин хотел. Т-й е о-с-д-а- в е-т-н х-т-л- ----------------------------- Той е отседнал в евтин хотел. 0
T---y---tsedn-l - -e---n-k--tel. Toy ye otsednal v yevtin khotel. T-y y- o-s-d-a- v y-v-i- k-o-e-. -------------------------------- Toy ye otsednal v yevtin khotel.
Ell té un cotxe. Т-й---- ко--. Той има кола. Т-й и-а к-л-. ------------- Той има кола. 0
Toy--ma-ko--. Toy ima kola. T-y i-a k-l-. ------------- Toy ima kola.
El cotxe és car. К--а-а е-с--п-. Колата е скъпа. К-л-т- е с-ъ-а- --------------- Колата е скъпа. 0
Ko--t--y----y--. Kolata ye skypa. K-l-t- y- s-y-a- ---------------- Kolata ye skypa.
Té un cotxe car. Т-й-им- ск-п- -о--. Той има скъпа кола. Т-й и-а с-ъ-а к-л-. ------------------- Той има скъпа кола. 0
Toy -m---ky-- -ola. Toy ima skypa kola. T-y i-a s-y-a k-l-. ------------------- Toy ima skypa kola.
Ell llegeix una novel•la. Т----ете ---ан. Той чете роман. Т-й ч-т- р-м-н- --------------- Той чете роман. 0
To--c-et- -oma-. Toy chete roman. T-y c-e-e r-m-n- ---------------- Toy chete roman.
La novel•la és avorrida. Ро--нът-- --у-ен. Романът е скучен. Р-м-н-т е с-у-е-. ----------------- Романът е скучен. 0
Roma--t--- s-----n. Romanyt ye skuchen. R-m-n-t y- s-u-h-n- ------------------- Romanyt ye skuchen.
Llegeix una novel•la avorrida. Т---ч-те скучен------. Той чете скучен роман. Т-й ч-т- с-у-е- р-м-н- ---------------------- Той чете скучен роман. 0
T-y -h--e--k---e- ro---. Toy chete skuchen roman. T-y c-e-e s-u-h-n r-m-n- ------------------------ Toy chete skuchen roman.
Ella mira una pel•lícula. Тя--л-да-----. Тя гледа филм. Т- г-е-а ф-л-. -------------- Тя гледа филм. 0
T-------- fil-. Tya gleda film. T-a g-e-a f-l-. --------------- Tya gleda film.
La pel•lícula és emocionant. Фи---- --н--ре----. Филмът е напрегнат. Ф-л-ъ- е н-п-е-н-т- ------------------- Филмът е напрегнат. 0
F--m-t-y--n---eg--t. Filmyt ye napregnat. F-l-y- y- n-p-e-n-t- -------------------- Filmyt ye napregnat.
Ella mira una pel•lícula emocionant. Тя-г--да н-пре--ат ---м. Тя гледа напрегнат филм. Т- г-е-а н-п-е-н-т ф-л-. ------------------------ Тя гледа напрегнат филм. 0
Ty--g---------e-nat ---m. Tya gleda napregnat film. T-a g-e-a n-p-e-n-t f-l-. ------------------------- Tya gleda napregnat film.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...