Manual de conversa

ca Fer compres   »   nl Winkelen

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [vierenvijftig]

Winkelen

Tria com vols veure la traducció:   
català neerlandès Engegar Més
Vull comprar un regal. I- w-------g ee- c-deau--- --p-n. Ik wil graag een cadeautje kopen. I- w-l g-a-g e-n c-d-a-t-e k-p-n- --------------------------------- Ik wil graag een cadeautje kopen. 0
Però res massa car. Maa--niet ---s-a- te d-u--. Maar niet iets al te duurs. M-a- n-e- i-t- a- t- d-u-s- --------------------------- Maar niet iets al te duurs. 0
Potser una bossa? Missc-ien--en ---dt--? Misschien een handtas? M-s-c-i-n e-n h-n-t-s- ---------------------- Misschien een handtas? 0
De quin color la vol? Welke------ w-lt--? Welke kleur wilt u? W-l-e k-e-r w-l- u- ------------------- Welke kleur wilt u? 0
Negra, marró o blanca? Zw-rt,-br-in--f w-t? Zwart, bruin of wit? Z-a-t- b-u-n o- w-t- -------------------- Zwart, bruin of wit? 0
Una de gran o petita? E-n g-ote-o- ee- ----ne? Een grote of een kleine? E-n g-o-e o- e-n k-e-n-? ------------------------ Een grote of een kleine? 0
Que puc veure aquesta? M----k-dez--e----zi-n? Mag ik deze eens zien? M-g i- d-z- e-n- z-e-? ---------------------- Mag ik deze eens zien? 0
És de cuir? Is di--van -e--? Is die van leer? I- d-e v-n l-e-? ---------------- Is die van leer? 0
O de plàstic? Of-is-die v---k-n-tst-f? Of is die van kunststof? O- i- d-e v-n k-n-t-t-f- ------------------------ Of is die van kunststof? 0
De cuir, és clar. V-- le--, n-tu-r----. Van leer, natuurlijk. V-n l-e-, n-t-u-l-j-. --------------------- Van leer, natuurlijk. 0
És de molt bona qualitat. D-- ---ee- bijz----r-goe-- ---li---t. Dat is een bijzonder goede kwaliteit. D-t i- e-n b-j-o-d-r g-e-e k-a-i-e-t- ------------------------------------- Dat is een bijzonder goede kwaliteit. 0
I la bossa és realment a un bon preu. E- -e t-s--s--cht-he-- -----e---. En de tas is echt heel voordelig. E- d- t-s i- e-h- h-e- v-o-d-l-g- --------------------------------- En de tas is echt heel voordelig. 0
M’agrada. D-- --n- -k -o-i. Die vind ik mooi. D-e v-n- i- m-o-. ----------------- Die vind ik mooi. 0
La compro. D-e ne-m--k. Die neem ik. D-e n-e- i-. ------------ Die neem ik. 0
La puc tornar, si de cas? Ka- ik--em-eve--ue-- ------? Kan ik hem eventueel ruilen? K-n i- h-m e-e-t-e-l r-i-e-? ---------------------------- Kan ik hem eventueel ruilen? 0
Naturalment. Va---lfs-rek--d. Vanzelfsprekend. V-n-e-f-p-e-e-d- ---------------- Vanzelfsprekend. 0
L’empaquetem per regal. Wi- -ak--n -e--als-c--e-u in. Wij pakken hem als cadeau in. W-j p-k-e- h-m a-s c-d-a- i-. ----------------------------- Wij pakken hem als cadeau in. 0
La caixa és allà. D--r -s d----s--. Daar is de kassa. D-a- i- d- k-s-a- ----------------- Daar is de kassa. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...