Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   el Επίθετα 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ογδόντα]

80 [ogdónta]

Επίθετα 3

[Epítheta 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Ella té un gos. (-υ-ή) έχ-ι ένα---κύ-ο. (Αυτή) έχει έναν σκύλο. (-υ-ή- έ-ε- έ-α- σ-ύ-ο- ----------------------- (Αυτή) έχει έναν σκύλο. 0
(--tḗ- --h-- é--- s--lo. (Autḗ) échei énan skýlo. (-u-ḗ- é-h-i é-a- s-ý-o- ------------------------ (Autḗ) échei énan skýlo.
El gos és gran. Ο-----ο- ε-ν-- μεγ--ο-. Ο σκύλος είναι μεγάλος. Ο σ-ύ-ο- ε-ν-ι μ-γ-λ-ς- ----------------------- Ο σκύλος είναι μεγάλος. 0
O-sk---s eínai megá-os. O skýlos eínai megálos. O s-ý-o- e-n-i m-g-l-s- ----------------------- O skýlos eínai megálos.
Té un gos gran. (---ή) έ-ει-έ----εγ-λ- -κ--ο. (Αυτή) έχει ένα μεγάλο σκύλο. (-υ-ή- έ-ε- έ-α μ-γ-λ- σ-ύ-ο- ----------------------------- (Αυτή) έχει ένα μεγάλο σκύλο. 0
(-utḗ) -c----én--m-g--o -kýlo. (Autḗ) échei éna megálo skýlo. (-u-ḗ- é-h-i é-a m-g-l- s-ý-o- ------------------------------ (Autḗ) échei éna megálo skýlo.
Ella té una casa. (--τ-- ---ι---α--πί-ι. (Αυτή) έχει ένα σπίτι. (-υ-ή- έ-ε- έ-α σ-ί-ι- ---------------------- (Αυτή) έχει ένα σπίτι. 0
(Au--- éc-ei --- ----i. (Autḗ) échei éna spíti. (-u-ḗ- é-h-i é-a s-í-i- ----------------------- (Autḗ) échei éna spíti.
La casa és petita. Τ--σπί-ι --να- ---ρό. Το σπίτι είναι μικρό. Τ- σ-ί-ι ε-ν-ι μ-κ-ό- --------------------- Το σπίτι είναι μικρό. 0
T- ------e--a---i-r-. To spíti eínai mikró. T- s-í-i e-n-i m-k-ó- --------------------- To spíti eínai mikró.
Té una casa petita. (---ή)--χ-- έ------ρ- -πίτι. (Αυτή) έχει ένα μικρό σπίτι. (-υ-ή- έ-ε- έ-α μ-κ-ό σ-ί-ι- ---------------------------- (Αυτή) έχει ένα μικρό σπίτι. 0
(--t-) -che- é----i----s----. (Autḗ) échei éna mikró spíti. (-u-ḗ- é-h-i é-a m-k-ó s-í-i- ----------------------------- (Autḗ) échei éna mikró spíti.
Ell viu en un hotel. (-υ-ό-) μ--ει------α -ε---ο-εί-. (Αυτός) μένει σε ένα ξενοδοχείο. (-υ-ό-) μ-ν-ι σ- έ-α ξ-ν-δ-χ-ί-. -------------------------------- (Αυτός) μένει σε ένα ξενοδοχείο. 0
(--t-s- --n-i se é-a-xeno-oche-o. (Autós) ménei se éna xenodocheío. (-u-ó-) m-n-i s- é-a x-n-d-c-e-o- --------------------------------- (Autós) ménei se éna xenodocheío.
L’hotel és barat. Το ξ---δοχ--ο -ί-αι-φ-η--. Το ξενοδοχείο είναι φτηνό. Τ- ξ-ν-δ-χ-ί- ε-ν-ι φ-η-ό- -------------------------- Το ξενοδοχείο είναι φτηνό. 0
T- --no------o-e-na----tē--. To xenodocheío eínai phtēnó. T- x-n-d-c-e-o e-n-i p-t-n-. ---------------------------- To xenodocheío eínai phtēnó.
Ell s’allotja en un hotel barat. (Αυ-ός-----ε- -ε---α ---νό--ενο-ο--ί-. (Αυτός) μένει σε ένα φτηνό ξενοδοχείο. (-υ-ό-) μ-ν-ι σ- έ-α φ-η-ό ξ-ν-δ-χ-ί-. -------------------------------------- (Αυτός) μένει σε ένα φτηνό ξενοδοχείο. 0
(Au-ós- ---e--se éna -h-ēn--xen-do--e--. (Autós) ménei se éna phtēnó xenodocheío. (-u-ó-) m-n-i s- é-a p-t-n- x-n-d-c-e-o- ---------------------------------------- (Autós) ménei se éna phtēnó xenodocheío.
Ell té un cotxe. (--τ--)--χει --α ---ο--νητ-. (Αυτός) έχει ένα αυτοκίνητο. (-υ-ό-) έ-ε- έ-α α-τ-κ-ν-τ-. ---------------------------- (Αυτός) έχει ένα αυτοκίνητο. 0
(Aut-----ch-- é---------n---. (Autós) échei éna autokínēto. (-u-ó-) é-h-i é-a a-t-k-n-t-. ----------------------------- (Autós) échei éna autokínēto.
El cotxe és car. Το -υτοκ-νη-- εί--- --ρι-ό. Το αυτοκίνητο είναι ακριβό. Τ- α-τ-κ-ν-τ- ε-ν-ι α-ρ-β-. --------------------------- Το αυτοκίνητο είναι ακριβό. 0
T- au---ín--- eína- ak-ib-. To autokínēto eínai akribó. T- a-t-k-n-t- e-n-i a-r-b-. --------------------------- To autokínēto eínai akribó.
Té un cotxe car. (Α-τό------ι---α-ακρ--ό----ο-ί-ητο. (Αυτός) έχει ένα ακριβό αυτοκίνητο. (-υ-ό-) έ-ε- έ-α α-ρ-β- α-τ-κ-ν-τ-. ----------------------------------- (Αυτός) έχει ένα ακριβό αυτοκίνητο. 0
(--t--- -c-ei--na-akr--- --t-kí-ēt-. (Autós) échei éna akribó autokínēto. (-u-ó-) é-h-i é-a a-r-b- a-t-k-n-t-. ------------------------------------ (Autós) échei éna akribó autokínēto.
Ell llegeix una novel•la. (Α-τ-ς) δι-β--ε- ----μυθ-------α. (Αυτός) διαβάζει ένα μυθιστόρημα. (-υ-ό-) δ-α-ά-ε- έ-α μ-θ-σ-ό-η-α- --------------------------------- (Αυτός) διαβάζει ένα μυθιστόρημα. 0
(Au---- ----á-ei -n----t-i---r--a. (Autós) diabázei éna mythistórēma. (-u-ó-) d-a-á-e- é-a m-t-i-t-r-m-. ---------------------------------- (Autós) diabázei éna mythistórēma.
La novel•la és avorrida. Το--υθ---ό-η----ίναι β----ό. Το μυθιστόρημα είναι βαρετό. Τ- μ-θ-σ-ό-η-α ε-ν-ι β-ρ-τ-. ---------------------------- Το μυθιστόρημα είναι βαρετό. 0
T--my-hi-tór----e-n-i---r--ó. To mythistórēma eínai baretó. T- m-t-i-t-r-m- e-n-i b-r-t-. ----------------------------- To mythistórēma eínai baretó.
Llegeix una novel•la avorrida. (Α---------βά--ι-έ-- -αρε-ό -υθ--τό-η--. (Αυτός) διαβάζει ένα βαρετό μυθιστόρημα. (-υ-ό-) δ-α-ά-ε- έ-α β-ρ-τ- μ-θ-σ-ό-η-α- ---------------------------------------- (Αυτός) διαβάζει ένα βαρετό μυθιστόρημα. 0
(Autós- --ab-z-i--na--a--tó-m--hi-t-rē-a. (Autós) diabázei éna baretó mythistórēma. (-u-ó-) d-a-á-e- é-a b-r-t- m-t-i-t-r-m-. ----------------------------------------- (Autós) diabázei éna baretó mythistórēma.
Ella mira una pel•lícula. (---ή- -λέπ-ι---α τα-ν-α. (Αυτή) βλέπει μια ταινία. (-υ-ή- β-έ-ε- μ-α τ-ι-ί-. ------------------------- (Αυτή) βλέπει μια ταινία. 0
(Au--)-blé-ei m-a-t-in--. (Autḗ) blépei mia tainía. (-u-ḗ- b-é-e- m-a t-i-í-. ------------------------- (Autḗ) blépei mia tainía.
La pel•lícula és emocionant. Η-τα-νία-έχει αγ-νί-. Η ταινία έχει αγωνία. Η τ-ι-ί- έ-ε- α-ω-ί-. --------------------- Η ταινία έχει αγωνία. 0
Ē--a--í- éc--i--gōn--. Ē tainía échei agōnía. Ē t-i-í- é-h-i a-ō-í-. ---------------------- Ē tainía échei agōnía.
Ella mira una pel•lícula emocionant. (------β----ι μί--τ---ία-----έ-ε--α--νί-. (Αυτή) βλέπει μία ταινία που έχει αγωνία. (-υ-ή- β-έ-ε- μ-α τ-ι-ί- π-υ έ-ε- α-ω-ί-. ----------------------------------------- (Αυτή) βλέπει μία ταινία που έχει αγωνία. 0
(--t-) b-ép---mía-t----a --u-échei---ō--a. (Autḗ) blépei mía tainía pou échei agōnía. (-u-ḗ- b-é-e- m-a t-i-í- p-u é-h-i a-ō-í-. ------------------------------------------ (Autḗ) blépei mía tainía pou échei agōnía.

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...