Manual de conversa

ca Els nombres ordinals   »   hr Redni brojevi

61 [seixanta-u]

Els nombres ordinals

Els nombres ordinals

61 [šezdeset i jedan]

Redni brojevi

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
El primer mes és gener. Pr-- ---s-- je s-j-----. Prvi mjesec je siječanj. P-v- m-e-e- j- s-j-č-n-. ------------------------ Prvi mjesec je siječanj. 0
El segon mes és febrer. D---------------ve-j-č-. Drugi mjesec je veljača. D-u-i m-e-e- j- v-l-a-a- ------------------------ Drugi mjesec je veljača. 0
El tercer mes és març. Tr-ći m--s-- -e--ž----. Treći mjesec je ožujak. T-e-i m-e-e- j- o-u-a-. ----------------------- Treći mjesec je ožujak. 0
El quart mes és abril. Če-v-t-----sec-je -r---nj. Četvrti mjesec je travanj. Č-t-r-i m-e-e- j- t-a-a-j- -------------------------- Četvrti mjesec je travanj. 0
El cinquè mes és maig. Peti mj--ec-j--s-ib--j. Peti mjesec je svibanj. P-t- m-e-e- j- s-i-a-j- ----------------------- Peti mjesec je svibanj. 0
El sisè mes és juny. Š-----m-e-ec -- l-p--j. Šesti mjesec je lipanj. Š-s-i m-e-e- j- l-p-n-. ----------------------- Šesti mjesec je lipanj. 0
Sis mesos són mig any. Šes- mj-s--i-j----l---od-n-. Šest mjeseci je pola godine. Š-s- m-e-e-i j- p-l- g-d-n-. ---------------------------- Šest mjeseci je pola godine. 0
Gener, febrer, març, S---ča-j,-ve-jača- -ž---k, Siječanj, veljača, ožujak, S-j-č-n-, v-l-a-a- o-u-a-, -------------------------- Siječanj, veljača, ožujak, 0
abril, maig, juny. t-ava--, -v----j-i--i-an-. travanj, svibanj i lipanj. t-a-a-j- s-i-a-j i l-p-n-. -------------------------- travanj, svibanj i lipanj. 0
El setè mes és juliol. S--m----e--c -e--r--n-. Sedmi mjesec je srpanj. S-d-i m-e-e- j- s-p-n-. ----------------------- Sedmi mjesec je srpanj. 0
El vuitè mes és agost. O--i---e-e---- -o-o---. Osmi mjesec je kolovoz. O-m- m-e-e- j- k-l-v-z- ----------------------- Osmi mjesec je kolovoz. 0
El novè mes és setembre. De-et---j-s-c--- -uj-n. Deveti mjesec je rujan. D-v-t- m-e-e- j- r-j-n- ----------------------- Deveti mjesec je rujan. 0
El desè mes és octubre. D----- mje--c -e -isto-ad. Deseti mjesec je listopad. D-s-t- m-e-e- j- l-s-o-a-. -------------------------- Deseti mjesec je listopad. 0
L’onzè mes és novembre. J--a-ae--i-mje-e- je-s--d---. Jedanaesti mjesec je studeni. J-d-n-e-t- m-e-e- j- s-u-e-i- ----------------------------- Jedanaesti mjesec je studeni. 0
El dotzè mes és desembre. D---a--ti-mj---c j--p--sin--. Dvanaesti mjesec je prosinac. D-a-a-s-i m-e-e- j- p-o-i-a-. ----------------------------- Dvanaesti mjesec je prosinac. 0
Dotze mesos són un any. D-a--e-- m---ec--je--e-na --dina. Dvanaest mjeseci je jedna godina. D-a-a-s- m-e-e-i j- j-d-a g-d-n-. --------------------------------- Dvanaest mjeseci je jedna godina. 0
Juliol, agost, setembre, Sr--n-,--o---oz, r--a-, Srpanj, kolovoz, rujan, S-p-n-, k-l-v-z- r-j-n- ----------------------- Srpanj, kolovoz, rujan, 0
octubre, novembre i desembre. l-st--ad,--tu-----i -r-si-ac. listopad, studeni i prosinac. l-s-o-a-, s-u-e-i i p-o-i-a-. ----------------------------- listopad, studeni i prosinac. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua materna és sempre la llengua més important

La nostra la llengua materna és la primera llengua que aprenem. L'aprenentatge és inconscient: no ens adonem que es produeix. La majoria de les persones tenen una sola llengua materna. La resta d'idiomes són estudiats com a llengües estrangeres. Evidentment, també hi ha individus que es crien en un entorn plurilingüe. Encara que, en la majoria dels casos, es tracta de persones amb un domini diferent de cada idioma. Moltes vegades, a més, els mateixos idiomes són utilitzats de forma diferent. Una llengua, per exemple, pot utilitzar-se en el treball. Una altra, en canvi, en l'entorn familiar. Com de bé parlem una llengua està condicionat per múltiples factors. Si l'aprenem quan encara som nens petits, llavors el nostre domini sobre ella serà més gran. Les nostres àrees lingüístiques treballen de forma més efectiva durant aquests anys. També és important que parlem la llengua amb freqüència. Com més sovint la fem servir, sens dubte millor la parlem. Tanmateix, els investigadors pensen que un individu mai arriba a parlar igual de bé dues llengües diferents. Un dels idiomes s'imposa sempre com el principal. Alguns experiments semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es va fer un estudi amb diverses persones. Una part dels subjectes parlaven dues llengües amb facilitat. Eren parlants nadius de xinès amb l'anglès com a segona llengua. L'altra meitat dels parlants parlava només anglès. Els subjectes havien de resoldre tasques senzilles en anglès. Mentre ho feien es mesurava la seva activitat cerebral. I es van registrar diferències en els cervells dels subjectes d'estudi! En les persones bilingües hi havia una zona del cervell especialment activa. En canvi, aquesta regió no mostrava cap activitat en les persones que només parlaven una llengua. Els subjectes d'ambdós grups van resoldre les tasques igual de ràpid i bé. Però els parlants xinesos traduïen tot a la seva llengua materna...