Manual de conversa

ca necessitar – voler   »   hr trebati – htjeti

69 [seixanta-nou]

necessitar – voler

necessitar – voler

69 [šezdeset i devet]

trebati – htjeti

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
(Jo) necessito un llit. Tr---m-kre--t. Trebam krevet. T-e-a- k-e-e-. -------------- Trebam krevet. 0
(Jo) vull dormir. Hoću-----ati. Hoću spavati. H-ć- s-a-a-i- ------------- Hoću spavati. 0
Hi ha un llit aquí? I-a li o-dje krev--? Ima li ovdje krevet? I-a l- o-d-e k-e-e-? -------------------- Ima li ovdje krevet? 0
(Jo) necessito un llum. Tre-am--am-u. Trebam lampu. T-e-a- l-m-u- ------------- Trebam lampu. 0
(Jo) vull llegir. Hoću-či----. Hoću čitati. H-ć- č-t-t-. ------------ Hoću čitati. 0
Hi ha un llum aquí? Ima -i----je---m-a? Ima li ovdje lampa? I-a l- o-d-e l-m-a- ------------------- Ima li ovdje lampa? 0
Necessito un telèfon. Trebam -e-e-on. Trebam telefon. T-e-a- t-l-f-n- --------------- Trebam telefon. 0
Vull trucar. Žel-m --l-fo----ti. Želim telefonirati. Ž-l-m t-l-f-n-r-t-. ------------------- Želim telefonirati. 0
Hi ha un telèfon aquí? I---li --d-e--elef-n? Ima li ovdje telefon? I-a l- o-d-e t-l-f-n- --------------------- Ima li ovdje telefon? 0
Necessito una càmera. Treb---j---- -ameru. Trebam jednu kameru. T-e-a- j-d-u k-m-r-. -------------------- Trebam jednu kameru. 0
Vull fer fotos. H-ć- fot---a--r---. Hoću fotografirati. H-ć- f-t-g-a-i-a-i- ------------------- Hoću fotografirati. 0
Hi ha una càmera aquí? Ima -i ovd-e ---o-p-rat? Ima li ovdje fotoaparat? I-a l- o-d-e f-t-a-a-a-? ------------------------ Ima li ovdje fotoaparat? 0
Necessito un ordinador. T-ebam raču-al-. Trebam računalo. T-e-a- r-č-n-l-. ---------------- Trebam računalo. 0
Vull enviar un correu electrònic. H--u --s---i --mail. Hoću poslati e-mail. H-ć- p-s-a-i e-m-i-. -------------------- Hoću poslati e-mail. 0
Hi ha un ordinador aquí? Ima--- o---e r---n---? Ima li ovdje računalo? I-a l- o-d-e r-č-n-l-? ---------------------- Ima li ovdje računalo? 0
Necessito un bolígraf. T----m kem--s-u. Trebam kemijsku. T-e-a- k-m-j-k-. ---------------- Trebam kemijsku. 0
Vull escriure alguna cosa. H-ć- n-----n-p---ti. Hoću nešto napisati. H-ć- n-š-o n-p-s-t-. -------------------- Hoću nešto napisati. 0
Hi ha un full de paper i un bolígraf? Ima--i---d-e --pir i--e-i-s-a ol-v--? Ima li ovdje papir i kemijska olovka? I-a l- o-d-e p-p-r i k-m-j-k- o-o-k-? ------------------------------------- Ima li ovdje papir i kemijska olovka? 0

Traduccions informàtiques

Si una persona vol traduir una obra ha d'abonar, sovint, una suma de diners considerable. Els traductors o intèrprets professionals són cars. Amb tot, cada vegada es dóna més importància a la comprensió d'altres llengües. Els informàtics i lingüistes computacionals intenten resoldre aquest problema. Treballen des de fa temps en el desenvolupament d'eines i programes de traducció. Actualment s'han creat alguns programes diferents. Les traduccions informàtiques no destaquen per la seva qualitat. Però els programadors no en tenen la culpa! Els idiomes són construccions molt complexes. D'altra banda, els ordinadors es basen en simples principis matemàtics. Però això no sempre es pot processar la informació lingüística de forma apropiada. Un programa de traducció ha d'aprendre una llengua en la seva totalitat. Per això els experts han de ensenyar milers de paraules i regles. Això és una tasca pràcticament impossible. És més senzill deixar que l'ordinador calculi. Això sí que ho pot fer molt bé! Un ordinador pot calcular les combinacions més freqüents. Pot registrar, per exemple, quines paraules van acompanyades d'altres més sovint. Per a tal fi, cal proveir l'ordinador amb textos de diferents llengües. Així aprèn a reconèixer les construccions típiques de cada llengua determinada. Aquest mètode estadístic serveix per millorar les traduccions automàtiques. Tanmateix, els ordinadors no poden substituir els humans. Cap màquina pot substituir el cervell humà. De manera que traductors i intèrprets continuaran havent de treballar durant molt de temps! En el futur, és molt probable que els ordinadors puguin traduir textos senzills. D'altra banda, les cançons, els poemes i la literatura en general necessiten un element viu. Viuen del sentit humana del llenguatge. I està bé que sigui així...