Manual de conversa

ca Passat 2   »   hr Prošlost 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [osamdeset i dva]

Prošlost 2

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? Je-i-li----ao /-mo---a --ati hi--u-p-m-ć? Jesi li morao / morala zvati hitnu pomoć? J-s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i h-t-u p-m-ć- ----------------------------------------- Jesi li morao / morala zvati hitnu pomoć? 0
Havies de trucar al metge? J-s--li --ra--/-----l- -v-ti-l---čn-k-? Jesi li morao / morala zvati liječnika? J-s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i l-j-č-i-a- --------------------------------------- Jesi li morao / morala zvati liječnika? 0
Havies de trucar a la policia? Je s- l- -o-ao-------la-zv----poli-iju? Je si li morao / morala zvati policiju? J- s- l- m-r-o / m-r-l- z-a-i p-l-c-j-? --------------------------------------- Je si li morao / morala zvati policiju? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Im-te -i b-------efona? -pra-o-s-- ga -m---/-i--l-. Imate li broj telefona? Upravo sam ga imao / imala. I-a-e l- b-o- t-l-f-n-? U-r-v- s-m g- i-a- / i-a-a- --------------------------------------------------- Imate li broj telefona? Upravo sam ga imao / imala. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Imat- ----dresu---p---- -------im---/ --a-a. Imate li adresu? Upravo sam je imao / imala. I-a-e l- a-r-s-? U-r-v- s-m j- i-a- / i-a-a- -------------------------------------------- Imate li adresu? Upravo sam je imao / imala. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. I---e -i pla--g--da- -p-----sa--ga -mao --i-al-. Imate li plan grada? Upravo sam ga imao / imala. I-a-e l- p-a- g-a-a- U-r-v- s-m g- i-a- / i-a-a- ------------------------------------------------ Imate li plan grada? Upravo sam ga imao / imala. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Je l---ošao-t-čn--n--vrij---?-N-je-mog------i --čn---a-vri--m-. Je li došao točno na vrijeme? Nije mogao doći točno na vrijeme. J- l- d-š-o t-č-o n- v-i-e-e- N-j- m-g-o d-ć- t-č-o n- v-i-e-e- --------------------------------------------------------------- Je li došao točno na vrijeme? Nije mogao doći točno na vrijeme. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Je li--a-a----t?--i---mogao n-ć- pu-. Je li našao put? Nije mogao naći put. J- l- n-š-o p-t- N-j- m-g-o n-ć- p-t- ------------------------------------- Je li našao put? Nije mogao naći put. 0
T’entenia? No em podia entendre. Je l---e---zu--o---i-e--e m---o ---u-j---. Je li te razumio? Nije me mogao razumjeti. J- l- t- r-z-m-o- N-j- m- m-g-o r-z-m-e-i- ------------------------------------------ Je li te razumio? Nije me mogao razumjeti. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? Za-t- ni-i--o-a- - m-gla-------o--o na---ije--? Zašto nisi mogao / mogla doći točno na vrijeme? Z-š-o n-s- m-g-o / m-g-a d-ć- t-č-o n- v-i-e-e- ----------------------------------------------- Zašto nisi mogao / mogla doći točno na vrijeme? 0
Per què no vas poder trobar el camí? Za--o --si--o--o - -o-la na-- -ut? Zašto nisi mogao / mogla naći put? Z-š-o n-s- m-g-o / m-g-a n-ć- p-t- ---------------------------------- Zašto nisi mogao / mogla naći put? 0
Per què no el podies entendre? Zaš-- ------i -ogao-- --gl- -a-umj---? Zašto ga nisi mogao / mogla razumjeti? Z-š-o g- n-s- m-g-o / m-g-a r-z-m-e-i- -------------------------------------- Zašto ga nisi mogao / mogla razumjeti? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Nis-m-m-gao - -o--a -o-i--o--o na vr-jem- --r--------z----i----- -u----s. Nisam mogao / mogla doći točno na vrijeme jer nije vozio nijedan autobus. N-s-m m-g-o / m-g-a d-ć- t-č-o n- v-i-e-e j-r n-j- v-z-o n-j-d-n a-t-b-s- ------------------------------------------------------------------------- Nisam mogao / mogla doći točno na vrijeme jer nije vozio nijedan autobus. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. N---m mo-ao-----gla--a-- p---j-r -is-m-i-ao -lan -r-d-. Nisam mogao / mogla naći put jer nisam imao plan grada. N-s-m m-g-o / m-g-a n-ć- p-t j-r n-s-m i-a- p-a- g-a-a- ------------------------------------------------------- Nisam mogao / mogla naći put jer nisam imao plan grada. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Ni-am-ga mogao / ----- razu----i je----------- ---a--r--la---. Nisam ga mogao / mogla razumjeti jer je glazba bila preglasna. N-s-m g- m-g-o / m-g-a r-z-m-e-i j-r j- g-a-b- b-l- p-e-l-s-a- -------------------------------------------------------------- Nisam ga mogao / mogla razumjeti jer je glazba bila preglasna. 0
Vaig haver de prendre un taxi. Morao-/ m--a-a-s-m-uze-- ---si. Morao / morala sam uzeti taksi. M-r-o / m-r-l- s-m u-e-i t-k-i- ------------------------------- Morao / morala sam uzeti taksi. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. M---o-/ mo-ala--am --pi-i pl-- -ra--. Morao / morala sam kupiti plan grada. M-r-o / m-r-l- s-m k-p-t- p-a- g-a-a- ------------------------------------- Morao / morala sam kupiti plan grada. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M---o-- m----- --m--sk-j-č------d--. Morao / morala sam isključiti radio. M-r-o / m-r-l- s-m i-k-j-č-t- r-d-o- ------------------------------------ Morao / morala sam isključiti radio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!