Manual de conversa

ca Fer compres   »   hr Kupovina

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [pedeset i četiri]

Kupovina

Tria com vols veure la traducció:   
català croat Engegar Més
Vull comprar un regal. Ž--i- k--iti--o-l-n. Želim kupiti poklon. Ž-l-m k-p-t- p-k-o-. -------------------- Želim kupiti poklon. 0
Però res massa car. Ali,------ pr-više s-u-o. Ali, ništa previše skupo. A-i- n-š-a p-e-i-e s-u-o- ------------------------- Ali, ništa previše skupo. 0
Potser una bossa? Mož---ruč-u ------u? Možda ručnu torbicu? M-ž-a r-č-u t-r-i-u- -------------------- Možda ručnu torbicu? 0
De quin color la vol? Ko----o----e----? Koju boju želite? K-j- b-j- ž-l-t-? ----------------- Koju boju želite? 0
Negra, marró o blanca? Crn-,-s--đu --- bij-lu? Crnu, smeđu ili bijelu? C-n-, s-e-u i-i b-j-l-? ----------------------- Crnu, smeđu ili bijelu? 0
Una de gran o petita? Ve--ku--l--ma--? Veliku ili malu? V-l-k- i-i m-l-? ---------------- Veliku ili malu? 0
Que puc veure aquesta? M--u--- -i-jet---v-? Mogu li vidjeti ovu? M-g- l- v-d-e-i o-u- -------------------- Mogu li vidjeti ovu? 0
És de cuir? J- l- -na-od --že? Je li ona od kože? J- l- o-a o- k-ž-? ------------------ Je li ona od kože? 0
O de plàstic? Il---- o- u--etn-g-m-te---ala? Ili je od umjetnog materijala? I-i j- o- u-j-t-o- m-t-r-j-l-? ------------------------------ Ili je od umjetnog materijala? 0
De cuir, és clar. N-ra--o, -d---ž-. Naravno, оd kože. N-r-v-o- о- k-ž-. ----------------- Naravno, оd kože. 0
És de molt bona qualitat. To -e -os-bno----ra-k-ali--ta. To je posebno dobra kvaliteta. T- j- p-s-b-o d-b-a k-a-i-e-a- ------------------------------ To je posebno dobra kvaliteta. 0
I la bossa és realment a un bon preu. A c------r-čn- t--bi---j- -tv--no p----jn-. A cijena ručne torbice je stvarno povoljna. A c-j-n- r-č-e t-r-i-e j- s-v-r-o p-v-l-n-. ------------------------------------------- A cijena ručne torbice je stvarno povoljna. 0
M’agrada. Sviđa mi-s-. Sviđa mi se. S-i-a m- s-. ------------ Sviđa mi se. 0
La compro. U-e--ću -e. Uzet ću je. U-e- ć- j-. ----------- Uzet ću je. 0
La puc tornar, si de cas? M--u l--je-e-ent--lno -a-i-----i? Mogu li je eventualno zamijeniti? M-g- l- j- e-e-t-a-n- z-m-j-n-t-? --------------------------------- Mogu li je eventualno zamijeniti? 0
Naturalment. P-dr--u--j-v--s-. Podrazumijeva se. P-d-a-u-i-e-a s-. ----------------- Podrazumijeva se. 0
L’empaquetem per regal. U----r-- --m---- -ao pok-o-. Upakirat ćemo jе kao poklon. U-a-i-a- ć-m- j- k-o p-k-o-. ---------------------------- Upakirat ćemo jе kao poklon. 0
La caixa és allà. Ta---p--k---e-b-agaj--. Tamo preko je blagajna. T-m- p-e-o j- b-a-a-n-. ----------------------- Tamo preko je blagajna. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...