Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   hu Birtokos névmások 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [hatvanhét]

Birtokos névmások 2

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
les ulleres a-szemü-eg a szemüveg a s-e-ü-e- ---------- a szemüveg 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. E---l-j-e--- a s--müve-é-. Elfelejtette a szemüvegét. E-f-l-j-e-t- a s-e-ü-e-é-. -------------------------- Elfelejtette a szemüvegét. 0
On ha posat les seves ulleres? H-l--an --- a--z-mü--g-? Hol van hát a szemüvege? H-l v-n h-t a s-e-ü-e-e- ------------------------ Hol van hát a szemüvege? 0
el rellotge a- -ra az óra a- ó-a ------ az óra 0
El seu rellotge està espatllat. Az ó-á-a e--omlo-t. Az órája elromlott. A- ó-á-a e-r-m-o-t- ------------------- Az órája elromlott. 0
El rellotge està enganxat a la paret. A--ó-- - --lon--an. Az óra a falon van. A- ó-a a f-l-n v-n- ------------------- Az óra a falon van. 0
el passaport a- ú--e--l az útlevél a- ú-l-v-l ---------- az útlevél 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. E-v--zí---te a- útlevel-t. Elveszítette az útlevelét. E-v-s-í-e-t- a- ú-l-v-l-t- -------------------------- Elveszítette az útlevelét. 0
On és el seu passaport? Ho- -a--h------ő-ú-l--ele? Hol van hát az ő útlevele? H-l v-n h-t a- ő ú-l-v-l-? -------------------------- Hol van hát az ő útlevele? 0
ells / elles – el seu ők – ---k ők – övék ő- – ö-é- --------- ők – övék 0
Els nens no poden trobar els seus pares. A--ye----- -em -u-j-k -e-talál-i-----üle--et. A gyerekek nem tudják megtalálni a szüleiket. A g-e-e-e- n-m t-d-á- m-g-a-á-n- a s-ü-e-k-t- --------------------------------------------- A gyerekek nem tudják megtalálni a szüleiket. 0
Però ja arriben els seus pares! De-o-t j--ne---á--a--z--e--! De ott jönnek már a szüleik! D- o-t j-n-e- m-r a s-ü-e-k- ---------------------------- De ott jönnek már a szüleik! 0
vostè – el seu Ö------é Ön – Öné Ö- – Ö-é -------- Ön – Öné 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? M-l--n vo-t a- útj-- -üller ú-? Milyen volt az útja, Müller úr? M-l-e- v-l- a- ú-j-, M-l-e- ú-? ------------------------------- Milyen volt az útja, Müller úr? 0
On és la seva dona, senyor Müller? Hol--a--a----e--ge, --l-er ú-? Hol van a felesége, Müller úr? H-l v-n a f-l-s-g-, M-l-e- ú-? ------------------------------ Hol van a felesége, Müller úr? 0
vostè – el seu Ö--–-Ö-é Ön – Öné Ö- – Ö-é -------- Ön – Öné 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Mi--en--ol-----ut--ás, S-h-idt--------? Milyen volt az utazás, Schmidt asszony? M-l-e- v-l- a- u-a-á-, S-h-i-t a-s-o-y- --------------------------------------- Milyen volt az utazás, Schmidt asszony? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? H-l-van-a ----e, Sc----t-assz--y? Hol van a férje, Schmidt asszony? H-l v-n a f-r-e- S-h-i-t a-s-o-y- --------------------------------- Hol van a férje, Schmidt asszony? 0

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!