Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   sv Possessiva pronomen 2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67 [sextiosju]

Possessiva pronomen 2

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
les ulleres g-a-ö-o-en glasögonen g-a-ö-o-e- ---------- glasögonen 0
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. Ha---a--g-----sin- g-a-ö-o-. Han har glömt sina glasögon. H-n h-r g-ö-t s-n- g-a-ö-o-. ---------------------------- Han har glömt sina glasögon. 0
On ha posat les seves ulleres? V-- -a- ha---in--gl-s--o- -å? Var har han sina glasögon då? V-r h-r h-n s-n- g-a-ö-o- d-? ----------------------------- Var har han sina glasögon då? 0
el rellotge k---k-n klockan k-o-k-n ------- klockan 0
El seu rellotge està espatllat. H-n--k---------s-nd--. Hans klocka är sönder. H-n- k-o-k- ä- s-n-e-. ---------------------- Hans klocka är sönder. 0
El rellotge està enganxat a la paret. K-ocka- häng-- -å--ä--en. Klockan hänger på väggen. K-o-k-n h-n-e- p- v-g-e-. ------------------------- Klockan hänger på väggen. 0
el passaport pa---t passet p-s-e- ------ passet 0
(Ell) ha perdut el seu passaport. H-n --r--------t---t--pa-s. Han har förlorat sitt pass. H-n h-r f-r-o-a- s-t- p-s-. --------------------------- Han har förlorat sitt pass. 0
On és el seu passaport? V----ar--a--sit- pa-----? Var har han sitt pass då? V-r h-r h-n s-t- p-s- d-? ------------------------- Var har han sitt pass då? 0
ells / elles – el seu d-------as, -ina de – deras, sina d- – d-r-s- s-n- ---------------- de – deras, sina 0
Els nens no poden trobar els seus pares. B----n --n------h-t-a s-n- f-räl--ar. Barnen kan inte hitta sina föräldrar. B-r-e- k-n i-t- h-t-a s-n- f-r-l-r-r- ------------------------------------- Barnen kan inte hitta sina föräldrar. 0
Però ja arriben els seus pares! M-- d-r k---er -u-d-----f--äl-r-r! Men där kommer ju deras föräldrar! M-n d-r k-m-e- j- d-r-s f-r-l-r-r- ---------------------------------- Men där kommer ju deras föräldrar! 0
vostè – el seu Ni ---r Ni – Er N- – E- ------- Ni – Er 0
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? H---v-r -r--e----he-r -ü-ler? Hur var er resa, herr Müller? H-r v-r e- r-s-, h-r- M-l-e-? ----------------------------- Hur var er resa, herr Müller? 0
On és la seva dona, senyor Müller? Va---r-er f--, her-------r? Var är er fru, herr Müller? V-r ä- e- f-u- h-r- M-l-e-? --------------------------- Var är er fru, herr Müller? 0
vostè – el seu Ni-- -r Ni – Er N- – E- ------- Ni – Er 0
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? Hur---r--r r---,-f----c-----? Hur var er resa, fru Schmidt? H-r v-r e- r-s-, f-u S-h-i-t- ----------------------------- Hur var er resa, fru Schmidt? 0
On és el seu marit, senyora Schmidt? Va--ä- -r man--f---Sch--d-? Var är er man, fru Schmidt? V-r ä- e- m-n- f-u S-h-i-t- --------------------------- Var är er man, fru Schmidt? 0

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!