Manual de conversa

ca Pronoms possessius 2   »   zh 物主代词2

67 [seixanta-set]

Pronoms possessius 2

Pronoms possessius 2

67[六十七]

67 [Liùshíqī]

物主代词2

[wù zhǔ dàicí 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
les ulleres -镜 眼镜 眼- -- 眼镜 0
y----ng yǎnjìng y-n-ì-g ------- yǎnjìng
(Ell) ha oblidat les seves ulleres. 他 把 他- -镜-忘-- 。 他 把 他的 眼镜 忘 了 。 他 把 他- 眼- 忘 了 。 --------------- 他 把 他的 眼镜 忘 了 。 0
tā -- t- -e y-nj-n----n-le. tā bǎ tā de yǎnjìng wàngle. t- b- t- d- y-n-ì-g w-n-l-. --------------------------- tā bǎ tā de yǎnjìng wàngle.
On ha posat les seves ulleres? 他- 眼-----在 哪-? 他的 眼镜 到底 在 哪 ? 他- 眼- 到- 在 哪 ? -------------- 他的 眼镜 到底 在 哪 ? 0
T---e yǎ-j--- -ào-ǐ --i--ǎ? Tā de yǎnjìng dàodǐ zài nǎ? T- d- y-n-ì-g d-o-ǐ z-i n-? --------------------------- Tā de yǎnjìng dàodǐ zài nǎ?
el rellotge 钟-表 钟,表 钟-表 --- 钟,表 0
Zhō-g--b--o Zhōng, biǎo Z-ō-g- b-ǎ- ----------- Zhōng, biǎo
El seu rellotge està espatllat. 他的-- ----。 他的 表 坏 了 。 他- 表 坏 了 。 ---------- 他的 表 坏 了 。 0
t- -e--i----u-il-. tā de biǎo huàile. t- d- b-ǎ- h-à-l-. ------------------ tā de biǎo huàile.
El rellotge està enganxat a la paret. 钟 -在---上-。 钟 挂在 墙 上 。 钟 挂- 墙 上 。 ---------- 钟 挂在 墙 上 。 0
Zhō-g--uà--ài ----g-sh---. Zhōng guà zài qiáng shàng. Z-ō-g g-à z-i q-á-g s-à-g- -------------------------- Zhōng guà zài qiáng shàng.
el passaport 护- 护照 护- -- 护照 0
H--h-o Hùzhào H-z-à- ------ Hùzhào
(Ell) ha perdut el seu passaport. 他---他的-护- 丢-了-。 他 把 他的 护照 丢 了 。 他 把 他- 护- 丢 了 。 --------------- 他 把 他的 护照 丢 了 。 0
t--bǎ t- -- -ùz-ào---ū--. tā bǎ tā de hùzhào diūle. t- b- t- d- h-z-à- d-ū-e- ------------------------- tā bǎ tā de hùzhào diūle.
On és el seu passaport? 他的 护照 到底 在 ---? 他的 护照 到底 在 哪里 ? 他- 护- 到- 在 哪- ? --------------- 他的 护照 到底 在 哪里 ? 0
Tā-d--hù-hà---ào-ǐ-zà- -ǎ--? Tā de hùzhào dàodǐ zài nǎlǐ? T- d- h-z-à- d-o-ǐ z-i n-l-? ---------------------------- Tā de hùzhào dàodǐ zài nǎlǐ?
ells / elles – el seu 她--的 她–她的 她-她- ---- 她–她的 0
T--–-tā de Tā – tā de T- – t- d- ---------- Tā – tā de
Els nens no poden trobar els seus pares. 孩子们-不- -到--们--父母 孩子们 不能 找到 他们的 父母 孩-们 不- 找- 他-的 父- ---------------- 孩子们 不能 找到 他们的 父母 0
háiz-m-n-bù---g-z-ǎ--à- tām---d-----ǔ háizimen bùnéng zhǎodào tāmen de fùmǔ h-i-i-e- b-n-n- z-ǎ-d-o t-m-n d- f-m- ------------------------------------- háizimen bùnéng zhǎodào tāmen de fùmǔ
Però ja arriben els seus pares! 但是 -们的 -母 来- ! 但是 他们的 父母 来了 ! 但- 他-的 父- 来- ! -------------- 但是 他们的 父母 来了 ! 0
dà-------me---- fùm---á-l-! dànshì tāmen de fùmǔ láile! d-n-h- t-m-n d- f-m- l-i-e- --------------------------- dànshì tāmen de fùmǔ láile!
vostè – el seu 您-您的 您–您的 您-您- ---- 您–您的 0
N---– n-- de Nín – nín de N-n – n-n d- ------------ Nín – nín de
Com va anar el seu viatge, senyor Müller? 米-先-, -的 ---怎么--? 米勒先生, 您的 旅行 怎么样 ? 米-先-, 您- 旅- 怎-样 ? ----------------- 米勒先生, 您的 旅行 怎么样 ? 0
m- lē- xi--shē--- n----e--ǚ---g -ě-me --ng? mǐ lēi xiānshēng, nín de lǚxíng zěnme yàng? m- l-i x-ā-s-ē-g- n-n d- l-x-n- z-n-e y-n-? ------------------------------------------- mǐ lēi xiānshēng, nín de lǚxíng zěnme yàng?
On és la seva dona, senyor Müller? 米勒先生------太 在-哪- ? 米勒先生, 您的 太太 在 哪里 ? 米-先-, 您- 太- 在 哪- ? ------------------ 米勒先生, 您的 太太 在 哪里 ? 0
M----i -iāns----- n---d- -à--ài-----n-lǐ? Mǐ lēi xiānshēng, nín de tàitài zài nǎlǐ? M- l-i x-ā-s-ē-g- n-n d- t-i-à- z-i n-l-? ----------------------------------------- Mǐ lēi xiānshēng, nín de tàitài zài nǎlǐ?
vostè – el seu 您-您的 您–您的 您-您- ---- 您–您的 0
N-----ní- de Nín – nín de N-n – n-n d- ------------ Nín – nín de
Com va anar el seu viatge, senyora Schmidt? 施密特女-- 您的 旅- ----? 施密特女士, 您的 旅行 怎么样 ? 施-特-士- 您- 旅- 怎-样 ? ------------------ 施密特女士, 您的 旅行 怎么样 ? 0
s-ī--- -è-----ì, n-n -e--ǚxíng-zě-m- yàng? shī mì tè nǚshì, nín de lǚxíng zěnme yàng? s-ī m- t- n-s-ì- n-n d- l-x-n- z-n-e y-n-? ------------------------------------------ shī mì tè nǚshì, nín de lǚxíng zěnme yàng?
On és el seu marit, senyora Schmidt? 施密--士,-您的 先- 在 哪里-? 施密特女士, 您的 先生 在 哪里 ? 施-特-士- 您- 先- 在 哪- ? ------------------- 施密特女士, 您的 先生 在 哪里 ? 0
Shī mì t---ǚs--, n-n--- x--ns-ēn----i--ǎ-ǐ? Shī mì tè nǚshì, nín de xiānshēng zài nǎlǐ? S-ī m- t- n-s-ì- n-n d- x-ā-s-ē-g z-i n-l-? ------------------------------------------- Shī mì tè nǚshì, nín de xiānshēng zài nǎlǐ?

La variació genètica fa possible la parla

De tots els éssers vius que habiten la Terra només l'ésser humà parla. Aquesta circumstància el distingeix d'els animals i les plantes. Per descomptat, també els animals i les plantes es comuniquen. Tanmateix, no parlen una llengua articulada. Però per què els éssers humans poden parlar? Per poder parlar calen algunes característiques orgàniques i fisiològiques. Aquests trets físics es troben tan sols a l'espècie humana. Tanmateix, això no vol dir evidentment que l'ésser humà els ha desenvolupat. En la història evolutiva no hi ha res que passi sense una raó. En algun moment de la seva història, l'home va començar a parlar. El moment en què això va succeir no se sap. Però alguna va haver de succeir el resultat final de la qual per l'ésser humà va ser la capacitat de la parla. Els investigadors creuen que va ser una mutació genètica responsable. Els antropòlegs han comparat l'ADN de diferents éssers vius. És de sobres conegut que un determinat gen influeix en el llenguatge. Quan aquest gen està malmès, les persones en qüestió tenen problemes amb la parla. No aconsegueixen expressar-se amb claredat i la seva comprensió de les paraules és molt defectuosa. S'ha investigat aquest gen en éssers humans, micos i ratolins. En humans i chimpacés és molt similar. Només s'han detectat dues petites diferències. Però aquestes diferències es fan notar en el cervell. Juntament amb altres gens, condicionen algunes activitats cerebrals. Gràcies a aquestes activitats, els homes poden parlar mentre que els ximpanzés, en canvi, no. Amb tot, l'enigma del llenguatge humà segueix sense estar resolt. La mutació genètica per si sola no explica la capacitat de parlar. Els científics van implantar en ratolins la variació genètica dels humans. Però això no va fer que els ratolins poguessin parlar... Encara que els seus xiscles sonaven de manera diferent!