Manual de conversa

ca Passat 2   »   lv Pagātne 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [astoņdesmit divi]

Pagātne 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? V-- --v-bi-a--ā-z---- ---- ------ība? Vai tev bija jāizsauc ātrā palīdzība? V-i t-v b-j- j-i-s-u- ā-r- p-l-d-ī-a- ------------------------------------- Vai tev bija jāizsauc ātrā palīdzība? 0
Havies de trucar al metge? Vai---- ---a j--z-au- ā--ts? Vai tev bija jāizsauc ārsts? V-i t-v b-j- j-i-s-u- ā-s-s- ---------------------------- Vai tev bija jāizsauc ārsts? 0
Havies de trucar a la policia? Vai-tev bi-a -ā-zs--c-po-i----? Vai tev bija jāizsauc policija? V-i t-v b-j- j-i-s-u- p-l-c-j-? ------------------------------- Vai tev bija jāizsauc policija? 0
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. Vai J-ms-i--t-lef-n-----u-s- --k-----l bi--. Vai Jums ir telefona numurs? Tikko vēl bija. V-i J-m- i- t-l-f-n- n-m-r-? T-k-o v-l b-j-. -------------------------------------------- Vai Jums ir telefona numurs? Tikko vēl bija. 0
Té l’adreça? Fa no res la tenia. Vai--ums i- -d-e--?--------ēl bij-. Vai Jums ir adrese? Tikko vēl bija. V-i J-m- i- a-r-s-? T-k-o v-l b-j-. ----------------------------------- Vai Jums ir adrese? Tikko vēl bija. 0
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. Vai Jum- -r---ls------lā--?--ikk- --- -ija. Vai Jums ir pilsētas plāns? Tikko vēl bija. V-i J-m- i- p-l-ē-a- p-ā-s- T-k-o v-l b-j-. ------------------------------------------- Vai Jums ir pilsētas plāns? Tikko vēl bija. 0
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. V-i--i-š -t--ca laik-- V-ņš-ne-a--j---t-ā-t lai-ā. Vai viņš atnāca laikā? Viņš nevarēja atnākt laikā. V-i v-ņ- a-n-c- l-i-ā- V-ņ- n-v-r-j- a-n-k- l-i-ā- -------------------------------------------------- Vai viņš atnāca laikā? Viņš nevarēja atnākt laikā. 0
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Va-----š -t--d- ce--- V----nev-r-j--a-r--t -eļu. Vai viņš atrada ceļu? Viņš nevarēja atrast ceļu. V-i v-ņ- a-r-d- c-ļ-? V-ņ- n-v-r-j- a-r-s- c-ļ-. ------------------------------------------------ Vai viņš atrada ceļu? Viņš nevarēja atrast ceļu. 0
T’entenia? No em podia entendre. Va- v-ņš-tev--sap-a-a? -----nev-r--- m-n---a----t. Vai viņš tevi saprata? Viņš nevarēja mani saprast. V-i v-ņ- t-v- s-p-a-a- V-ņ- n-v-r-j- m-n- s-p-a-t- -------------------------------------------------- Vai viņš tevi saprata? Viņš nevarēja mani saprast. 0
Per què no vas poder arribar a l’hora? K-pēc -u nev--ēji-atn-k- l----? Kāpēc tu nevarēji atnākt laikā? K-p-c t- n-v-r-j- a-n-k- l-i-ā- ------------------------------- Kāpēc tu nevarēji atnākt laikā? 0
Per què no vas poder trobar el camí? K-pēc-t- -e-a-ēj------s---e-u? Kāpēc tu nevarēji atrast ceļu? K-p-c t- n-v-r-j- a-r-s- c-ļ-? ------------------------------ Kāpēc tu nevarēji atrast ceļu? 0
Per què no el podies entendre? Kā-ē--tu-ne---ēj---iņ---pr---? Kāpēc tu nevarēji viņu sprast? K-p-c t- n-v-r-j- v-ņ- s-r-s-? ------------------------------ Kāpēc tu nevarēji viņu sprast? 0
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Es --va---u-a-n--t-l-ikā,-j- nenāc- -uto-u-s. Es nevarēju atnākt laikā, jo nenāca autobuss. E- n-v-r-j- a-n-k- l-i-ā- j- n-n-c- a-t-b-s-. --------------------------------------------- Es nevarēju atnākt laikā, jo nenāca autobuss. 0
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Es ---ar-j---tra-t ce-u- -o--an n---ja----s-ta- plā-a. Es nevarēju atrast ceļu, jo man nebija pilsētas plāna. E- n-v-r-j- a-r-s- c-ļ-, j- m-n n-b-j- p-l-ē-a- p-ā-a- ------------------------------------------------------ Es nevarēju atrast ceļu, jo man nebija pilsētas plāna. 0
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. E--neva-ē-- vi-u-s---a-t,--o-m----a--ija-tik s----. Es nevarēju viņu saprast, jo mūzika bija tik skaļa. E- n-v-r-j- v-ņ- s-p-a-t- j- m-z-k- b-j- t-k s-a-a- --------------------------------------------------- Es nevarēju viņu saprast, jo mūzika bija tik skaļa. 0
Vaig haver de prendre un taxi. M------a-j--e- t-k-o---r-. Man bija jāņem taksometrs. M-n b-j- j-ņ-m t-k-o-e-r-. -------------------------- Man bija jāņem taksometrs. 0
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Man -----jā--p--k -il-------l---. Man bija jānopērk pilsētas plāns. M-n b-j- j-n-p-r- p-l-ē-a- p-ā-s- --------------------------------- Man bija jānopērk pilsētas plāns. 0
Vaig haver d’apagar la ràdio. M-n b--a jā-z--ē-z-r--io. Man bija jāizslēdz radio. M-n b-j- j-i-s-ē-z r-d-o- ------------------------- Man bija jāizslēdz radio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!