Manual de conversa

ca Passat 3   »   bg Минало време 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [осемдесет и три]

83 [osemdeset i tri]

Минало време 3

[Minalo vreme 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
trucar зв-н--/-оба--а- -е------л-фона звъня / обаждам се по телефона з-ъ-я / о-а-д-м с- п- т-л-ф-н- ------------------------------ звъня / обаждам се по телефона 0
z-y--a-/---a-h-----e--- t--e-o-a zvynya / obazhdam se po telefona z-y-y- / o-a-h-a- s- p- t-l-f-n- -------------------------------- zvynya / obazhdam se po telefona
He trucat. Аз---ъ-я- ---те-е-о--. Аз звънях по телефона. А- з-ъ-я- п- т-л-ф-н-. ---------------------- Аз звънях по телефона. 0
Az z---yakh-p- -ele----. Az zvynyakh po telefona. A- z-y-y-k- p- t-l-f-n-. ------------------------ Az zvynyakh po telefona.
He trucat per telèfon tota l’estona. Го--р-х ----е-е-о---п--з ц--о-о---ем-. Говорих по телефона през цялото време. Г-в-р-х п- т-л-ф-н- п-е- ц-л-т- в-е-е- -------------------------------------- Говорих по телефона през цялото време. 0
Govori-h-----e-ef-na -re---sya--to -----. Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme. G-v-r-k- p- t-l-f-n- p-e- t-y-l-t- v-e-e- ----------------------------------------- Govorikh po telefona prez tsyaloto vreme.
preguntar П---м Питам П-т-м ----- Питам 0
P-tam Pitam P-t-m ----- Pitam
Li he preguntat. А- -итах. Аз питах. А- п-т-х- --------- Аз питах. 0
Az--i-a-h. Az pitakh. A- p-t-k-. ---------- Az pitakh.
Sempre he preguntat. Аз по-т----о-п--ах. Аз постоянно питах. А- п-с-о-н-о п-т-х- ------------------- Аз постоянно питах. 0
A- pos--yan-o p-t--h. Az postoyanno pitakh. A- p-s-o-a-n- p-t-k-. --------------------- Az postoyanno pitakh.
explicar Р--к--вам Разказвам Р-з-а-в-м --------- Разказвам 0
R--k-z--m Razkazvam R-z-a-v-m --------- Razkazvam
Li he explicat. А--ра-------. Аз разказвах. А- р-з-а-в-х- ------------- Аз разказвах. 0
Az ---kazv-kh. Az razkazvakh. A- r-z-a-v-k-. -------------- Az razkazvakh.
Li he explicat tota la història. Аз -а---за- ц----а ------я. Аз разказах цялата история. А- р-з-а-а- ц-л-т- и-т-р-я- --------------------------- Аз разказах цялата история. 0
Az-razka-a-- --y---ta -sto---a. Az razkazakh tsyalata istoriya. A- r-z-a-a-h t-y-l-t- i-t-r-y-. ------------------------------- Az razkazakh tsyalata istoriya.
estudiar У-а Уча У-а --- Уча 0
U--a Ucha U-h- ---- Ucha
He estudiat. А--у-их. Аз учих. А- у-и-. -------- Аз учих. 0
A--u--ikh. Az uchikh. A- u-h-k-. ---------- Az uchikh.
He estudiat tot el vespre. Аз ---- -я-- веч-р. Аз учих цяла вечер. А- у-и- ц-л- в-ч-р- ------------------- Аз учих цяла вечер. 0
A--u-hik- --y-l--ve-h--. Az uchikh tsyala vecher. A- u-h-k- t-y-l- v-c-e-. ------------------------ Az uchikh tsyala vecher.
treballar Р-б-тя Работя Р-б-т- ------ Работя 0
R-bot-a Rabotya R-b-t-a ------- Rabotya
He treballat. А---а--т--. Аз работих. А- р-б-т-х- ----------- Аз работих. 0
A- rabot-kh. Az rabotikh. A- r-b-t-k-. ------------ Az rabotikh.
He treballat tot el dia. А- -або----ц-л д--. Аз работих цял ден. А- р-б-т-х ц-л д-н- ------------------- Аз работих цял ден. 0
Az -a-oti-- tsya-----. Az rabotikh tsyal den. A- r-b-t-k- t-y-l d-n- ---------------------- Az rabotikh tsyal den.
menjar Я- Ям Я- -- Ям 0
Yam Yam Y-m --- Yam
He menjat. А--ядох. Аз ядох. А- я-о-. -------- Аз ядох. 0
Az ---ok-. Az yadokh. A- y-d-k-. ---------- Az yadokh.
M’he menjat tot el menjar. А- -зяд-х в----ата -р-на. Аз изядох всичката храна. А- и-я-о- в-и-к-т- х-а-а- ------------------------- Аз изядох всичката храна. 0
A- -z-adok- --i--k-t- -h-a--. Az izyadokh vsichkata khrana. A- i-y-d-k- v-i-h-a-a k-r-n-. ----------------------------- Az izyadokh vsichkata khrana.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!