Manual de conversa

ca Passat 3   »   lv Pagātne 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [astoņdesmit trīs]

Pagātne 3

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
trucar p---vanīt piezvanīt p-e-v-n-t --------- piezvanīt 0
He trucat. Es-r---j--pa -e-e---u. Es runāju pa telefonu. E- r-n-j- p- t-l-f-n-. ---------------------- Es runāju pa telefonu. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. E---u-āju-pa -e------ v-----a---. Es runāju pa telefonu visu laiku. E- r-n-j- p- t-l-f-n- v-s- l-i-u- --------------------------------- Es runāju pa telefonu visu laiku. 0
preguntar j--t-t jautāt j-u-ā- ------ jautāt 0
Li he preguntat. E- --u---u. Es jautāju. E- j-u-ā-u- ----------- Es jautāju. 0
Sempre he preguntat. Es v-e-m---j--t-ju. Es vienmēr jautāju. E- v-e-m-r j-u-ā-u- ------------------- Es vienmēr jautāju. 0
explicar s--st-t stāstīt s-ā-t-t ------- stāstīt 0
Li he explicat. Es-st--t---. Es stāstīju. E- s-ā-t-j-. ------------ Es stāstīju. 0
Li he explicat tota la història. Es-i--t-stīj- -isu--tā--u. Es izstāstīju visu stāstu. E- i-s-ā-t-j- v-s- s-ā-t-. -------------------------- Es izstāstīju visu stāstu. 0
estudiar mā--t--s mācīties m-c-t-e- -------- mācīties 0
He estudiat. Es māc-j--. Es mācījos. E- m-c-j-s- ----------- Es mācījos. 0
He estudiat tot el vespre. E--m--īj-s--isu--ak---. Es mācījos visu vakaru. E- m-c-j-s v-s- v-k-r-. ----------------------- Es mācījos visu vakaru. 0
treballar s---dāt strādāt s-r-d-t ------- strādāt 0
He treballat. Es s---d-j-. Es strādāju. E- s-r-d-j-. ------------ Es strādāju. 0
He treballat tot el dia. Es strādā----i-u--ie-u. Es strādāju visu dienu. E- s-r-d-j- v-s- d-e-u- ----------------------- Es strādāju visu dienu. 0
menjar ēst ēst ē-t --- ēst 0
He menjat. E- pa-d-. Es paēdu. E- p-ē-u- --------- Es paēdu. 0
M’he menjat tot el menjar. E- --ē-u vi-u -dien-. Es apēdu visu ēdienu. E- a-ē-u v-s- ē-i-n-. --------------------- Es apēdu visu ēdienu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!