Manual de conversa

ca Passat 3   »   zh 过去时3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83[八十三]

83 [Bāshísān]

过去时3

[guòqù shí 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
trucar 通-话(打电-) 通电话(打电话) 通-话-打-话- -------- 通电话(打电话) 0
tō-g ---nh----dǎ -ià---à) tōng diànhuà (dǎ diànhuà) t-n- d-à-h-à (-ǎ d-à-h-à- ------------------------- tōng diànhuà (dǎ diànhuà)
He trucat. 我 -过--话 了-。 我 打过 电话 了 。 我 打- 电- 了 。 ----------- 我 打过 电话 了 。 0
wǒ---guò --àn-u--e. wǒ dǎguò diànhuàle. w- d-g-ò d-à-h-à-e- ------------------- wǒ dǎguò diànhuàle.
He trucat per telèfon tota l’estona. 我--直 -- 电----。 我 一直 在打 电话 了 。 我 一- 在- 电- 了 。 -------------- 我 一直 在打 电话 了 。 0
W---ī-h---ài d- di-----l-. Wǒ yīzhí zài dǎ diànhuàle. W- y-z-í z-i d- d-à-h-à-e- -------------------------- Wǒ yīzhí zài dǎ diànhuàle.
preguntar 提--, ----问 提问题, 问问题,问 提-题- 问-题-问 ---------- 提问题, 问问题,问 0
Tí-wèn--, w-- --n----wèn Tí wèntí, wèn wèntí, wèn T- w-n-í- w-n w-n-í- w-n ------------------------ Tí wèntí, wèn wèntí, wèn
Li he preguntat. 我--过 - 。 我 问过 了 。 我 问- 了 。 -------- 我 问过 了 。 0
w- wèngu---. wǒ wènguòle. w- w-n-u-l-. ------------ wǒ wènguòle.
Sempre he preguntat. 我 以前 经常-问 问题-。 我 以前 经常 问 问题 。 我 以- 经- 问 问- 。 -------------- 我 以前 经常 问 问题 。 0
Wǒ--ǐqi-n--ī-gc---g --n --n-í. Wǒ yǐqián jīngcháng wèn wèntí. W- y-q-á- j-n-c-á-g w-n w-n-í- ------------------------------ Wǒ yǐqián jīngcháng wèn wèntí.
explicar 讲述-描--告----叙述 讲述、描述、告诉、说、叙述 讲-、-述-告-、-、-述 ------------- 讲述、描述、告诉、说、叙述 0
J-ǎ-gs-ù--m-áoshù- g-os-, s---- -ùs-ù Jiǎngshù, miáoshù, gàosù, shuō, xùshù J-ǎ-g-h-, m-á-s-ù- g-o-ù- s-u-, x-s-ù ------------------------------------- Jiǎngshù, miáoshù, gàosù, shuō, xùshù
Li he explicat. 我 说过 - 。 我 说过 了 。 我 说- 了 。 -------- 我 说过 了 。 0
w- -h-ōgu-l-. wǒ shuōguòle. w- s-u-g-ò-e- ------------- wǒ shuōguòle.
Li he explicat tota la història. 我-把 -个-- ---- --。 我 把 整个事情 都 说过 了 。 我 把 整-事- 都 说- 了 。 ----------------- 我 把 整个事情 都 说过 了 。 0
Wǒ-bǎ--h--ggè-sh----g d---sh-ōguòl-. Wǒ bǎ zhěnggè shìqíng dōu shuōguòle. W- b- z-ě-g-è s-ì-í-g d-u s-u-g-ò-e- ------------------------------------ Wǒ bǎ zhěnggè shìqíng dōu shuōguòle.
estudiar -习 学习 学- -- 学习 0
Xu--í Xuéxí X-é-í ----- Xuéxí
He estudiat. 我 学习-过了 。 我 学习 过了 。 我 学- 过- 。 --------- 我 学习 过了 。 0
w- x--x-gu-le. wǒ xuéxíguòle. w- x-é-í-u-l-. -------------- wǒ xuéxíguòle.
He estudiat tot el vespre. 我 -习了------ 。 我 学习了 整个 晚上 。 我 学-了 整- 晚- 。 ------------- 我 学习了 整个 晚上 。 0
W---ué--le-z-ěng-- wǎn-----. Wǒ xuéxíle zhěnggè wǎnshàng. W- x-é-í-e z-ě-g-è w-n-h-n-. ---------------------------- Wǒ xuéxíle zhěnggè wǎnshàng.
treballar 工- 工作 工- -- 工作 0
G-n--uò Gōngzuò G-n-z-ò ------- Gōngzuò
He treballat. 我-工作 --。 我 工作 了 。 我 工- 了 。 -------- 我 工作 了 。 0
wǒ-gō-g--òle. wǒ gōngzuòle. w- g-n-z-ò-e- ------------- wǒ gōngzuòle.
He treballat tot el dia. 我 -作 了-一---。 我 工作 了 一整天 。 我 工- 了 一-天 。 ------------ 我 工作 了 一整天 。 0
Wǒ gō---u--- -ī ------tiā-. Wǒ gōngzuòle yī zhěng tiān. W- g-n-z-ò-e y- z-ě-g t-ā-. --------------------------- Wǒ gōngzuòle yī zhěng tiān.
menjar 吃- 吃饭 吃- -- 吃饭 0
C-īfàn Chīfàn C-ī-à- ------ Chīfàn
He menjat. 我-吃过-- 。 我 吃过 了 。 我 吃- 了 。 -------- 我 吃过 了 。 0
wǒ chīg--le. wǒ chīguòle. w- c-ī-u-l-. ------------ wǒ chīguòle.
M’he menjat tot el menjar. 我-- 全部-菜-都 吃- --。 我 把 全部饭菜 都 吃光 了 。 我 把 全-饭- 都 吃- 了 。 ----------------- 我 把 全部饭菜 都 吃光 了 。 0
Wǒ-bǎ-q--n-- -à-c-- d-- ch--g--n-le. Wǒ bǎ quánbù fàncài dōu chī guāngle. W- b- q-á-b- f-n-à- d-u c-ī g-ā-g-e- ------------------------------------ Wǒ bǎ quánbù fàncài dōu chī guāngle.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!