Manual de conversa

Signes com a llenguatge

Els homes han creat les llengües amb l'objectiu de poder-se comunicar. També les persones sordes o amb problemes auditius tenen la seva pròpia llengua. Es tracta de la llengua de signes, el llenguatge bàsic de les persones sordes. Es forma a partir de la combinació de signes. Per tant, és una llengua visual o, més aviat, ‘visible’. És la llengua de signes una llengua universal? No, també hi ha diferents llengües de signes nacionals. Cada país té la seva pròpia llengua de signes. La llengua de signes està condicionada per la cultura del seu respectiu país. Ja que les llengües s'originen sempre a partir de la cultura. Això succeeix també amb les llengües no parlades. Malgrat tot, sí que hi ha un llenguatge de signes internacional. Però els seus signes són una mica més complicats. A més, totes les llengües de signes nacionals s'assemblen. Molts signes són icònics. Denoten la forma dels objectes que representen. La llengua de signes més difosa és l'American Sign Language. Les llengües de signes són idiomes en el sentit ple de la paraula. Tenen la seva pròpia gramàtica. Encara que siguin diferents a les gramàtiques dels llenguatges parlats. Per això, a les llengües de signes no és possible traduir paraula per paraula. Amb tot, hi ha traductors de llengües de signes. Amb la llengua de signes, la informació es transmet simultàniament. Això significa que un únic signe pot correspondre a una frase sencera. En les llengües de signes també hi ha dialectes. Les particularitats regionals tenen els seus propis signes. I cada llengua de signes té la seva pròpia entonació. De manera que amb els signes també es pot dir que el nostre accent revela el nostre origen.