Manual de conversa

ca A cal metge   »   lv Pie ārsta

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [piecdesmit sepiņi]

Pie ārsta

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. M-n-ir --e---s-s p-- ā----. Man ir pieraksts pie ārsta. M-n i- p-e-a-s-s p-e ā-s-a- --------------------------- Man ir pieraksts pie ārsta. 0
Tinc una cita a les deu en punt. M---ir --er-kst- -z ---mi--e-. Man ir pieraksts uz desmitiem. M-n i- p-e-a-s-s u- d-s-i-i-m- ------------------------------ Man ir pieraksts uz desmitiem. 0
Com es diu vostè? K--J-s-s-u-? Kā Jūs sauc? K- J-s s-u-? ------------ Kā Jūs sauc? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. L--zu,-gai-i-t uz----ā-ajā t-lp-! Lūdzu, gaidiet uzgaidāmajā telpā! L-d-u- g-i-i-t u-g-i-ā-a-ā t-l-ā- --------------------------------- Lūdzu, gaidiet uzgaidāmajā telpā! 0
El metge ja arriba. Ārst--t-lī--n-ks. Ārsts tūlīt nāks. Ā-s-s t-l-t n-k-. ----------------- Ārsts tūlīt nāks. 0
On està assegurat (-ada)? Ku- J-s-esa-----r-š-n-t-? Kur Jūs esat apdrošināta? K-r J-s e-a- a-d-o-i-ā-a- ------------------------- Kur Jūs esat apdrošināta? 0
En què li puc ajudar? Ko e- v-r- d-rīt---s- la-ā? Ko es varu darīt Jūsu labā? K- e- v-r- d-r-t J-s- l-b-? --------------------------- Ko es varu darīt Jūsu labā? 0
Que li fa mal alguna cosa? Vai J-m- ir sāpe-? Vai Jums ir sāpes? V-i J-m- i- s-p-s- ------------------ Vai Jums ir sāpes? 0
On li fa mal? K-----p? Kur sāp? K-r s-p- -------- Kur sāp? 0
Encara em fa mal l’esquena. M-n vi---ēr sā- m-gu--. Man vienmēr sāp mugura. M-n v-e-m-r s-p m-g-r-. ----------------------- Man vienmēr sāp mugura. 0
Tinc sovint mals de cap. Ma- --------p---lv-. Man bieži sāp galva. M-n b-e-i s-p g-l-a- -------------------- Man bieži sāp galva. 0
A vegades em fa mal la panxa. Ma--da---iz s-- vēd--s. Man dažreiz sāp vēders. M-n d-ž-e-z s-p v-d-r-. ----------------------- Man dažreiz sāp vēders. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! L-dzu,----ē-bi-t-e- --d- ---ukl--! Lūdzu, atģērbieties līdz viduklim! L-d-u- a-ģ-r-i-t-e- l-d- v-d-k-i-! ---------------------------------- Lūdzu, atģērbieties līdz viduklim! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! Lū--u- ----l--ti-- uz --v--a! Lūdzu, atgulieties uz dīvāna! L-d-u- a-g-l-e-i-s u- d-v-n-! ----------------------------- Lūdzu, atgulieties uz dīvāna! 0
La tensió és normal. As--ss--ed---s--- -ārtībā. Asinsspiediens ir kārtībā. A-i-s-p-e-i-n- i- k-r-ī-ā- -------------------------- Asinsspiediens ir kārtībā. 0
Ara li posaré una injecció. E- ---s -e--r-cē--. Es jums iešpricēšu. E- j-m- i-š-r-c-š-. ------------------- Es jums iešpricēšu. 0
Li prescric unes pastilles. E--J-ms -e---- ------es. Es Jums iedošu tabletes. E- J-m- i-d-š- t-b-e-e-. ------------------------ Es Jums iedošu tabletes. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. E--J----i-ra--t-š---ec----. Es Jums izrakstīšu recepti. E- J-m- i-r-k-t-š- r-c-p-i- --------------------------- Es Jums izrakstīšu recepti. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!