Manual de conversa

ca A cal metge   »   bg При лекаря

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [петдесет и седем]

57 [petdeset i sedem]

При лекаря

[Pri lekarya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. А---ма--ч---п-- л--аря. Аз имам час при лекаря. А- и-а- ч-с п-и л-к-р-. ----------------------- Аз имам час при лекаря. 0
A- --a- -ha- pri-l---rya. Az imam chas pri lekarya. A- i-a- c-a- p-i l-k-r-a- ------------------------- Az imam chas pri lekarya.
Tinc una cita a les deu en punt. И----ча--з- 1-. Имам час за 10. И-а- ч-с з- 1-. --------------- Имам час за 10. 0
Im-m -h---za --. Imam chas za 10. I-a- c-a- z- 1-. ---------------- Imam chas za 10.
Com es diu vostè? Как -е --з----? Как се казвате? К-к с- к-з-а-е- --------------- Как се казвате? 0
K------ka-v--e? Kak se kazvate? K-k s- k-z-a-e- --------------- Kak se kazvate?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. М--я,-се-н-те-в -а-ал--та. Моля, седнете в чакалнята. М-л-, с-д-е-е в ч-к-л-я-а- -------------------------- Моля, седнете в чакалнята. 0
Moly------n--e --c--ka--yata. Molya, sednete v chakalnyata. M-l-a- s-d-e-e v c-a-a-n-a-a- ----------------------------- Molya, sednete v chakalnyata.
El metge ja arriba. Л--арят-щ---о--е-в--н-га. Лекарят ще дойде веднага. Л-к-р-т щ- д-й-е в-д-а-а- ------------------------- Лекарят ще дойде веднага. 0
L--ar-at---c-- d--d- ---na--. Lekaryat shche doyde vednaga. L-k-r-a- s-c-e d-y-e v-d-a-a- ----------------------------- Lekaryat shche doyde vednaga.
On està assegurat (-ada)? К-д--с-е--а---ахов-н ---а--р------а? Къде сте застрахован / застрахована? К-д- с-е з-с-р-х-в-н / з-с-р-х-в-н-? ------------------------------------ Къде сте застрахован / застрахована? 0
Kyd--s-e-z---r-kh---n-- ---t--kho-a-a? Kyde ste zastrakhovan / zastrakhovana? K-d- s-e z-s-r-k-o-a- / z-s-r-k-o-a-a- -------------------------------------- Kyde ste zastrakhovan / zastrakhovana?
En què li puc ajudar? К---о---га -а н-п---я за--а-? Какво мога да направя за Вас? К-к-о м-г- д- н-п-а-я з- В-с- ----------------------------- Какво мога да направя за Вас? 0
K-k-o ---a d- n---av-- -a V-s? Kakvo moga da napravya za Vas? K-k-o m-g- d- n-p-a-y- z- V-s- ------------------------------ Kakvo moga da napravya za Vas?
Que li fa mal alguna cosa? Имате-л--б--ки? Имате ли болки? И-а-е л- б-л-и- --------------- Имате ли болки? 0
I-ate l-----k-? Imate li bolki? I-a-e l- b-l-i- --------------- Imate li bolki?
On li fa mal? К--е-Ви-б---? Къде Ви боли? К-д- В- б-л-? ------------- Къде Ви боли? 0
Ky-- -- -oli? Kyde Vi boli? K-d- V- b-l-? ------------- Kyde Vi boli?
Encara em fa mal l’esquena. По-т-ян-о-ме ---и-г-р---. Постоянно ме боли гърбът. П-с-о-н-о м- б-л- г-р-ъ-. ------------------------- Постоянно ме боли гърбът. 0
Postoy-nno-me--o---g-rby-. Postoyanno me boli gyrbyt. P-s-o-a-n- m- b-l- g-r-y-. -------------------------- Postoyanno me boli gyrbyt.
Tinc sovint mals de cap. Че--о---а- гл-во--л--. Често имам главоболие. Ч-с-о и-а- г-а-о-о-и-. ---------------------- Често имам главоболие. 0
C-es-- -ma- gl-vobo--e. Chesto imam glavobolie. C-e-t- i-a- g-a-o-o-i-. ----------------------- Chesto imam glavobolie.
A vegades em fa mal la panxa. П-----г- -е бо-и--о--м--. Понякога ме боли коремът. П-н-к-г- м- б-л- к-р-м-т- ------------------------- Понякога ме боли коремът. 0
P-n----g- me --li-ko-emy-. Ponyakoga me boli koremyt. P-n-a-o-a m- b-l- k-r-m-t- -------------------------- Ponyakoga me boli koremyt.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! С---е-е-е с- ---к---та- --ля! Съблечете се до кръста, моля! С-б-е-е-е с- д- к-ъ-т-, м-л-! ----------------------------- Съблечете се до кръста, моля! 0
Sybl---ete -e -o--r-sta, moly-! Syblechete se do krysta, molya! S-b-e-h-t- s- d- k-y-t-, m-l-a- ------------------------------- Syblechete se do krysta, molya!
Si us plau, estiri’s a la llitera! Ле-н--е-на------ка-а- ---я! Легнете на кушетката, моля! Л-г-е-е н- к-ш-т-а-а- м-л-! --------------------------- Легнете на кушетката, моля! 0
Legn-----a--ush--kat-,-mol-a! Legnete na kushetkata, molya! L-g-e-e n- k-s-e-k-t-, m-l-a- ----------------------------- Legnete na kushetkata, molya!
La tensió és normal. Кръ-н-т- н-л------е-н----л--. Кръвното налягане е нормално. К-ъ-н-т- н-л-г-н- е н-р-а-н-. ----------------------------- Кръвното налягане е нормално. 0
K--vn-t--n--ya-an- y---------o. Kryvnoto nalyagane ye normalno. K-y-n-t- n-l-a-a-e y- n-r-a-n-. ------------------------------- Kryvnoto nalyagane ye normalno.
Ara li posaré una injecció. Ще В- н-п-а-я --ж--ци-. Ще Ви направя инжекция. Щ- В- н-п-а-я и-ж-к-и-. ----------------------- Ще Ви направя инжекция. 0
Sh--e -i n--r--y--i-zh-k--i--. Shche Vi napravya inzhektsiya. S-c-e V- n-p-a-y- i-z-e-t-i-a- ------------------------------ Shche Vi napravya inzhektsiya.
Li prescric unes pastilles. Ще--- --- ----е-к-. Ще Ви дам таблетки. Щ- В- д-м т-б-е-к-. ------------------- Ще Ви дам таблетки. 0
Sh--e V- dam--a-le---. Shche Vi dam tabletki. S-c-e V- d-m t-b-e-k-. ---------------------- Shche Vi dam tabletki.
Li dono una recepta per a la farmàcia. Щ--В----п-ша-р-це-та. Ще Ви напиша рецепта. Щ- В- н-п-ш- р-ц-п-а- --------------------- Ще Ви напиша рецепта. 0
Shc----- nap-s-a---t-ept-. Shche Vi napisha retsepta. S-c-e V- n-p-s-a r-t-e-t-. -------------------------- Shche Vi napisha retsepta.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!