Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   lv kaut ko vēlēties

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [septiņdesmit]

kaut ko vēlēties

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Vai-J-s v--ati-- -m-ķ-t? Vai Jūs vēlaties smēķēt? V-i J-s v-l-t-e- s-ē-ē-? ------------------------ Vai Jūs vēlaties smēķēt? 0
Que li agradaria ballar a vostè? V-i J-s--ēl--ies----o-? Vai Jūs vēlaties dejot? V-i J-s v-l-t-e- d-j-t- ----------------------- Vai Jūs vēlaties dejot? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Va---ū----lat-es-i-t-pasta--ātie-? Vai Jūs vēlaties iet pastaigāties? V-i J-s v-l-t-e- i-t p-s-a-g-t-e-? ---------------------------------- Vai Jūs vēlaties iet pastaigāties? 0
M’agradaria fumar. Es---l-- s---ē-. Es vēlos smēķēt. E- v-l-s s-ē-ē-. ---------------- Es vēlos smēķēt. 0
Voldries un cigarret? Vai -u v-lie- -i--re-i? Vai tu vēlies cigareti? V-i t- v-l-e- c-g-r-t-? ----------------------- Vai tu vēlies cigareti? 0
(Ell) voldria foc. Viņ---ē-as -ie--ēķ--. Viņš vēlas piesmēķēt. V-ņ- v-l-s p-e-m-ķ-t- --------------------- Viņš vēlas piesmēķēt. 0
M’agradaria beure alguna cosa. E- -ē-o- -aut--o ---ze--. Es vēlos kaut ko iedzert. E- v-l-s k-u- k- i-d-e-t- ------------------------- Es vēlos kaut ko iedzert. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. Es v--os-k-u-------t. Es vēlos kaut ko ēst. E- v-l-s k-u- k- ē-t- --------------------- Es vēlos kaut ko ēst. 0
M’agradaria descansar una mica. Es -ēlos --d--dz-a-pū-t---. Es vēlos nedaudz atpūsties. E- v-l-s n-d-u-z a-p-s-i-s- --------------------------- Es vēlos nedaudz atpūsties. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. E- ----- J--s--o paj-ut-t. Es vēlos Jums ko pajautāt. E- v-l-s J-m- k- p-j-u-ā-. -------------------------- Es vēlos Jums ko pajautāt. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. E--vē-os J--s -o---gt. Es vēlos Jums ko lūgt. E- v-l-s J-m- k- l-g-. ---------------------- Es vēlos Jums ko lūgt. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. E- vē-o- -ū- -z-kau--ko -zaicin-t. Es vēlos Jūs uz kaut ko uzaicināt. E- v-l-s J-s u- k-u- k- u-a-c-n-t- ---------------------------------- Es vēlos Jūs uz kaut ko uzaicināt. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? K--J----lū--u, -ē---i-s? Ko Jūs, lūdzu, vēlaties? K- J-s- l-d-u- v-l-t-e-? ------------------------ Ko Jūs, lūdzu, vēlaties? 0
Voldria un cafè? V-----s v-la---- k-f--u? Vai Jūs vēlaties kafiju? V-i J-s v-l-t-e- k-f-j-? ------------------------ Vai Jūs vēlaties kafiju? 0
O preferiria un te? Va-bū---ūs ---āk---l---e- ---u? Varbūt Jūs labāk vēlaties tēju? V-r-ū- J-s l-b-k v-l-t-e- t-j-? ------------------------------- Varbūt Jūs labāk vēlaties tēju? 0
Ens agradaria anar a casa. M-s v-----e- --au-----jā-. Mēs vēlamies braukt mājās. M-s v-l-m-e- b-a-k- m-j-s- -------------------------- Mēs vēlamies braukt mājās. 0
Voleu un taxi? Va- J---v---t--s-tak------u? Vai Jūs vēlaties taksometru? V-i J-s v-l-t-e- t-k-o-e-r-? ---------------------------- Vai Jūs vēlaties taksometru? 0
Voldrien trucar per telèfon. Vi----------i-z-a--t. Viņi vēlas piezvanīt. V-ņ- v-l-s p-e-v-n-t- --------------------- Viņi vēlas piezvanīt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...