Manual de conversa

ca Els sentiments   »   sv Känslor

56 [cinquanta-sis]

Els sentiments

Els sentiments

56 [femtiosex]

Känslor

Tria com vols veure la traducció:   
català suec Engegar Més
Tenir ganes H- -us-. Ha lust. H- l-s-. -------- Ha lust. 0
Tenim ganes. Vi---r l---. Vi har lust. V- h-r l-s-. ------------ Vi har lust. 0
No tenim ganes. V- h-r ---en l-s-. Vi har ingen lust. V- h-r i-g-n l-s-. ------------------ Vi har ingen lust. 0
Tenir por V--a-r-dd Vara rädd V-r- r-d- --------- Vara rädd 0
(Jo) tinc por. Ja- -- rä--. Jag är rädd. J-g ä- r-d-. ------------ Jag är rädd. 0
(Jo) no tinc por. Ja- är -n-e r--d. Jag är inte rädd. J-g ä- i-t- r-d-. ----------------- Jag är inte rädd. 0
Tenir temps H- -id Ha tid H- t-d ------ Ha tid 0
(Ell) té temps. Ha--h-r -i-. Han har tid. H-n h-r t-d- ------------ Han har tid. 0
(Ell) no té temps. H----a---n----id. Han har inte tid. H-n h-r i-t- t-d- ----------------- Han har inte tid. 0
Avorrir-se H--långt--kigt Ha långtråkigt H- l-n-t-å-i-t -------------- Ha långtråkigt 0
(Ella) s’avorreix. Hon---r långtr--igt. Hon har långtråkigt. H-n h-r l-n-t-å-i-t- -------------------- Hon har långtråkigt. 0
(Ella) no s’avorreix. H-- -ar i-----ång--åkig-. Hon har inte långtråkigt. H-n h-r i-t- l-n-t-å-i-t- ------------------------- Hon har inte långtråkigt. 0
Tenir gana V-r--h-n---g Vara hungrig V-r- h-n-r-g ------------ Vara hungrig 0
Teniu gana? Är ni ---g----? Är ni hungriga? Ä- n- h-n-r-g-? --------------- Är ni hungriga? 0
Que no teniu gana? Är -- in-----n--iga? Är ni inte hungriga? Ä- n- i-t- h-n-r-g-? -------------------- Är ni inte hungriga? 0
Tenir set V-ra--ö-stig Vara törstig V-r- t-r-t-g ------------ Vara törstig 0
(Ells / Elles) tenen set. De-ä--tö-sti--. De är törstiga. D- ä- t-r-t-g-. --------------- De är törstiga. 0
No tenen set. De ----n-e--ö-----a. De är inte törstiga. D- ä- i-t- t-r-t-g-. -------------------- De är inte törstiga. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües secretes

Mitjançant els idiomes volem transmetre el que pensem i sentim. La comunicació representa la missió més important de la llengua. Però de vegades les persones no volen ser enteses. Llavors inventen llenguatges secrets. Els llenguatges secrets o xifrats han fascinat els homes des de fa milers d'any. El mateix Juli Cèsar, per exemple, tenia la seva pròpia llengua secreta. Enviava missatges codificats a totes les parts de l'Imperi. Els seus enemics no podien llegir la informació codificada. Els llenguatges secrets representen una mena de comunicació protegida. Mitjançant la seva ocupació ens diferenciem de la resta de persones. Mostrem que som membres d'un grup exclusiu. La utilització de llengües secretes respon a motivacions diverses. Els amants s'escriuen notes xifrades tot el temps. Alguns sectors professionals han creat també els seus propis llenguatges. Així hi ha llenguatges de mags, lladres i comerciants. Si bé la majoria dels llenguatges secrets s'utilitzen per a fins polítics. En gairebé totes les guerres es desenvolupen llengües xifrades. Els militars, així com els serveis d'intel·ligència, tenen els seus propis experts en llenguatges secrets. La ciència dels llenguatges xifrats és la criptologia. Els codis moderns es basen en complicades fórmules matemàtiques. Desxifrar-los és molt difícil. La nostra vida resultaria impensable sense les llengües xifrades. La codificació de dades avui s'empra per tot arreu. Targetes de crèdit i emails – tot funciona amb codis. Els nens en particular troben molt divertits els llenguatges secrets. Els agrada intercanviar missatges secrets amb els amics. Per al desenvolupament cognitiu dels nens, els llenguatges secrets fins i tot resulten beneficiosos... Perquè estimulen la creativitat i promouen un gust pels idiomes!