Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   et Kõrvallaused sõnaga kas

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [üheksakümmend kolm]

Kõrvallaused sõnaga kas

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
No sé si m’estima. Ma ---t--,-kas t- a---------in-. Ma ei tea, kas ta armastab mind. M- e- t-a- k-s t- a-m-s-a- m-n-. -------------------------------- Ma ei tea, kas ta armastab mind. 0
No sé si tornarà. Ma e- t--- ----t--tu-eb--agasi. Ma ei tea, kas ta tuleb tagasi. M- e- t-a- k-s t- t-l-b t-g-s-. ------------------------------- Ma ei tea, kas ta tuleb tagasi. 0
No sé si em trucarà. Ma e- t-a----s----he--stab--u-l-. Ma ei tea, kas ta helistab mulle. M- e- t-a- k-s t- h-l-s-a- m-l-e- --------------------------------- Ma ei tea, kas ta helistab mulle. 0
Si m’estima? No ho sé. Ka- -------ti-a--a-tab---n-? Kas ta tõesti armastab mind? K-s t- t-e-t- a-m-s-a- m-n-? ---------------------------- Kas ta tõesti armastab mind? 0
Si tornarà? No ho sé. K-- t---õ---i-t--e- t----i? Kas ta tõesti tuleb tagasi? K-s t- t-e-t- t-l-b t-g-s-? --------------------------- Kas ta tõesti tuleb tagasi? 0
Si em trucarà? No ho sé. Ka- ---tõ--ti-he-ista---ull-? Kas ta tõesti helistab mulle? K-s t- t-e-t- h-l-s-a- m-l-e- ----------------------------- Kas ta tõesti helistab mulle? 0
Em pregunto si pensa en mi. M--kü--n-en-al-,--as -a --tle- mi-u-e. Ma küsin endalt, kas ta mõtleb minule. M- k-s-n e-d-l-, k-s t- m-t-e- m-n-l-. -------------------------------------- Ma küsin endalt, kas ta mõtleb minule. 0
Em pregunto si en té una altra. M- k-s-n --dalt, --s ta- ---ke--- te--e. Ma küsin endalt, kas tal on keegi teine. M- k-s-n e-d-l-, k-s t-l o- k-e-i t-i-e- ---------------------------------------- Ma küsin endalt, kas tal on keegi teine. 0
Em pregunto si menteix. Ma kü-in-e-d---, k-- t- va-e---. Ma küsin endalt, kas ta valetab. M- k-s-n e-d-l-, k-s t- v-l-t-b- -------------------------------- Ma küsin endalt, kas ta valetab. 0
No sé si pensa en mi. Kas ta-tõ-sti -õ-leb -inul-? Kas ta tõesti mõtleb minule? K-s t- t-e-t- m-t-e- m-n-l-? ---------------------------- Kas ta tõesti mõtleb minule? 0
No sé si en té una altra. K----al -- -----i-ke-gi-t-ine? Kas tal on tõesti keegi teine? K-s t-l o- t-e-t- k-e-i t-i-e- ------------------------------ Kas tal on tõesti keegi teine? 0
No sé si diu la veritat. Ka---a t--s-- --äk-s -õtt? Kas ta tõesti rääkis tõtt? K-s t- t-e-t- r-ä-i- t-t-? -------------------------- Kas ta tõesti rääkis tõtt? 0
Dubto que realment li agradi. Ma -ahtl--,--a--ma ---l- tegel---l- me-l--n. Ma kahtlen, kas ma talle tegelikult meeldin. M- k-h-l-n- k-s m- t-l-e t-g-l-k-l- m-e-d-n- -------------------------------------------- Ma kahtlen, kas ma talle tegelikult meeldin. 0
Dubto que m’escrigui. M--ka-tle-- -as ta--ir---a--m---e. Ma kahtlen, kas ta kirjutab mulle. M- k-h-l-n- k-s t- k-r-u-a- m-l-e- ---------------------------------- Ma kahtlen, kas ta kirjutab mulle. 0
Dubto que es casi amb mi. M--k-htl-n- -as-ta-mi-uga --iellu-. Ma kahtlen, kas ta minuga abiellub. M- k-h-l-n- k-s t- m-n-g- a-i-l-u-. ----------------------------------- Ma kahtlen, kas ta minuga abiellub. 0
Si li agrado? No ho sé. K-s--- -----i--eeldin tal-e? Kas ma tõesti meeldin talle? K-s m- t-e-t- m-e-d-n t-l-e- ---------------------------- Kas ma tõesti meeldin talle? 0
Si m’escriurà? No ho sé. K-s ta-t---t- ki---ta- -----? Kas ta tõesti kirjutab mulle? K-s t- t-e-t- k-r-u-a- m-l-e- ----------------------------- Kas ta tõesti kirjutab mulle? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Kas--a tõ-s-i ----l-----i-u-a? Kas ta tõesti abiellub minuga? K-s t- t-e-t- a-i-l-u- m-n-g-? ------------------------------ Kas ta tõesti abiellub minuga? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...