어-면-그- ---사- --할-요?
어쩌면 그가 저를 사랑 안 할까요?
어-면 그- 저- 사- 안 할-요-
-------------------
어쩌면 그가 저를 사랑 안 할까요? 0 eoj-eomye-- ge--- jeo-e-l---la-- an-ha-kk---?eojjeomyeon geuga jeoleul salang an halkkayo?e-j-e-m-e-n g-u-a j-o-e-l s-l-n- a- h-l-k-y-?---------------------------------------------eojjeomyeon geuga jeoleul salang an halkkayo?
어-면-그가-안--아---?
어쩌면 그가 안 돌아올까요?
어-면 그- 안 돌-올-요-
---------------
어쩌면 그가 안 돌아올까요? 0 eoj---m-e----e-ga-an--ol-a---kay-?eojjeomyeon geuga an dol-aolkkayo?e-j-e-m-e-n g-u-a a- d-l-a-l-k-y-?----------------------------------eojjeomyeon geuga an dol-aolkkayo?
어쩌---- -에--전화를-안--까요?
어쩌면 그가 저에게 전화를 안 할까요?
어-면 그- 저-게 전-를 안 할-요-
---------------------
어쩌면 그가 저에게 전화를 안 할까요? 0 e---eomy--n--e-g--j--eg- ---nhwal--l a- -a---ay-?eojjeomyeon geuga jeoege jeonhwaleul an halkkayo?e-j-e-m-e-n g-u-a j-o-g- j-o-h-a-e-l a- h-l-k-y-?-------------------------------------------------eojjeomyeon geuga jeoege jeonhwaleul an halkkayo?
그- 다른 -람이 --지--금--.
그가 다른 사람이 있는지 궁금해요.
그- 다- 사-이 있-지 궁-해-.
-------------------
그가 다른 사람이 있는지 궁금해요. 0 g--g- d----n--al-----i-sn-unj- gun--g-u-haey-.geuga daleun salam-i issneunji gung-geumhaeyo.g-u-a d-l-u- s-l-m-i i-s-e-n-i g-n---e-m-a-y-.----------------------------------------------geuga daleun salam-i issneunji gung-geumhaeyo.
그----게-편-를------지-않아-.
그가 저에게 편지를 쓸 것 같지 않아요.
그- 저-게 편-를 쓸 것 같- 않-요-
----------------------
그가 저에게 편지를 쓸 것 같지 않아요. 0 ge---------e---eonjileul-s-eu---e---g-t----nh----.geuga jeoege pyeonjileul sseul geos gatji anh-ayo.g-u-a j-o-g- p-e-n-i-e-l s-e-l g-o- g-t-i a-h-a-o---------------------------------------------------geuga jeoege pyeonjileul sseul geos gatji anh-ayo.
Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons.
Això succeeix automàticament.
No ens en adonem.
Però aquest aprenentatge exigeix del nostre cervell una gran eficiència.
Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina.
Cada dia en sent noves coses.
Permanentment en rep nous estímuls.
Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual.
Ha de procedir econòmicament.
Per això s'orienta cap a les regularitats.
El cervell pren nota del que sent sovint.
Registra la freqüència amb què una cosa apareix.
Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical.
Els nens saben si una una oració està bé o malament.
Encara que no saben per què.
Coneixen les regles sense haver-les après.
La gent gran aprèn de forma diferent.
Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna.
Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals.
Però per aprendre, els adults necessiten classes.
Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid.
Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs.
Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell.
Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen.
També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes.
Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada.
De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat.
Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...