Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   et Tuttavaks saama

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [kolm]

Tuttavaks saama

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Hola! Tere! Tere! T-r-! ----- Tere! 0
Bon dia! T--e-pä-va--! Tere päevast! T-r- p-e-a-t- ------------- Tere päevast! 0
Com va? Ku-d-s-läheb? Kuidas läheb? K-i-a- l-h-b- ------------- Kuidas läheb? 0
Que és d’Europa vostè? Tule-e t-----oop-st? Tulete te Euroopast? T-l-t- t- E-r-o-a-t- -------------------- Tulete te Euroopast? 0
Que és d’Amèrica vostè? T----- -----eer-k---? Tulete te Ameerikast? T-l-t- t- A-e-r-k-s-? --------------------- Tulete te Ameerikast? 0
Que és d’Àsia vostè? T----e ----a-----? Tulete te Aasiast? T-l-t- t- A-s-a-t- ------------------ Tulete te Aasiast? 0
En quin hotel s’allotja vostè? Mi---se----tel-i- -e pe-tu--? Millises hotellis te peatute? M-l-i-e- h-t-l-i- t- p-a-u-e- ----------------------------- Millises hotellis te peatute? 0
Quant fa que és aquí? Kui --u--te s--- j--a---ete? Kui kaua te siin juba olete? K-i k-u- t- s-i- j-b- o-e-e- ---------------------------- Kui kaua te siin juba olete? 0
Fins quan es quedarà? K-- ka--k-----jä-te? Kui kauaks te jääte? K-i k-u-k- t- j-ä-e- -------------------- Kui kauaks te jääte? 0
Li agrada la seva estada aquí? Ka- tei-e -e-ld-----in? Kas teile meeldib siin? K-s t-i-e m-e-d-b s-i-? ----------------------- Kas teile meeldib siin? 0
Que fa vacances aquí? O---e -----i----hk-s--? Olete te siin puhkusel? O-e-e t- s-i- p-h-u-e-? ----------------------- Olete te siin puhkusel? 0
Visiti’m! Kü-astag- ---d kun-g-! Külastage mind kunagi! K-l-s-a-e m-n- k-n-g-! ---------------------- Külastage mind kunagi! 0
Aquesta és la meva adreça. S----on---nu----r-s-. Siin on minu aadress. S-i- o- m-n- a-d-e-s- --------------------- Siin on minu aadress. 0
Ens veiem demà? Kas nä----h--m-? Kas näeme homme? K-s n-e-e h-m-e- ---------------- Kas näeme homme? 0
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. M-- o--ka--u---ui----l on ---a-i----a -es. Mul on kahju, kuid mul on midagi juba ees. M-l o- k-h-u- k-i- m-l o- m-d-g- j-b- e-s- ------------------------------------------ Mul on kahju, kuid mul on midagi juba ees. 0
Adéu! Hüvast-! Hüvasti! H-v-s-i- -------- Hüvasti! 0
A reveure! N----i---i! Nägemiseni! N-g-m-s-n-! ----------- Nägemiseni! 0
Fins aviat! Vars-- -äem-! Varsti näeme! V-r-t- n-e-e- ------------- Varsti näeme! 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!