Δ-ν ξέ-------ε-αγαπ-ει.
Δεν ξέρω αν με αγαπάει.
Δ-ν ξ-ρ- α- μ- α-α-ά-ι-
-----------------------
Δεν ξέρω αν με αγαπάει. 0 Den -é-- a- -e-ag-----.Den xérō an me agapáei.D-n x-r- a- m- a-a-á-i------------------------Den xérō an me agapáei.
Δε----ρ- αν--- -υρ--ει.
Δεν ξέρω αν θα γυρίσει.
Δ-ν ξ-ρ- α- θ- γ-ρ-σ-ι-
-----------------------
Δεν ξέρω αν θα γυρίσει. 0 D-n xérō--n t-a g-rí-ei.Den xérō an tha gyrísei.D-n x-r- a- t-a g-r-s-i-------------------------Den xérō an tha gyrísei.
Δε- ξ--- -ν--α --υ ----φω--σε-.
Δεν ξέρω αν θα μου τηλεφωνήσει.
Δ-ν ξ-ρ- α- θ- μ-υ τ-λ-φ-ν-σ-ι-
-------------------------------
Δεν ξέρω αν θα μου τηλεφωνήσει. 0 Den x----a---h- m-u--ēl--hō-ḗs-i.Den xérō an tha mou tēlephōnḗsei.D-n x-r- a- t-a m-u t-l-p-ō-ḗ-e-.---------------------------------Den xérō an tha mou tēlephōnḗsei.
Άρα-ε-μ---γ---ε-;
Άραγε με αγαπάει;
Ά-α-ε μ- α-α-ά-ι-
-----------------
Άραγε με αγαπάει; 0 Ár-g- ----g--á-i?Árage me agapáei?Á-a-e m- a-a-á-i------------------Árage me agapáei?
Αν-ρω----αι -ν -- -------α-.
Αναρωτιέμαι αν με σκέφτεται.
Α-α-ω-ι-μ-ι α- μ- σ-έ-τ-τ-ι-
----------------------------
Αναρωτιέμαι αν με σκέφτεται. 0 A-ar-ti-m-i a- me s---ht-ta-.Anarōtiémai an me sképhtetai.A-a-ō-i-m-i a- m- s-é-h-e-a-.-----------------------------Anarōtiémai an me sképhtetai.
Αν-ρ-τ-έ--ι ----χει -λ-η.
Αναρωτιέμαι αν έχει άλλη.
Α-α-ω-ι-μ-ι α- έ-ε- ά-λ-.
-------------------------
Αναρωτιέμαι αν έχει άλλη. 0 Ana----------n é--ei-állē.Anarōtiémai an échei állē.A-a-ō-i-m-i a- é-h-i á-l-.--------------------------Anarōtiémai an échei állē.
Άρ--- με ---φτεται;
Άραγε με σκέφτεται;
Ά-α-ε μ- σ-έ-τ-τ-ι-
-------------------
Άραγε με σκέφτεται; 0 Á--ge-m--s-é-hte-a-?Árage me sképhtetai?Á-a-e m- s-é-h-e-a-?--------------------Árage me sképhtetai?
Α-φ---λ-ω α- τ-- α-----π-αγματικά.
Αμφιβάλλω αν του αρέσω πραγματικά.
Α-φ-β-λ-ω α- τ-υ α-έ-ω π-α-μ-τ-κ-.
----------------------------------
Αμφιβάλλω αν του αρέσω πραγματικά. 0 A-p-ibál-ō-a- --- -r-sō --a-mat-ká.Amphibállō an tou arésō pragmatiká.A-p-i-á-l- a- t-u a-é-ō p-a-m-t-k-.-----------------------------------Amphibállō an tou arésō pragmatiká.
Α--ιβ---ω α- -- μ--παντ--υ---.
Αμφιβάλλω αν θα με παντρευτεί.
Α-φ-β-λ-ω α- θ- μ- π-ν-ρ-υ-ε-.
------------------------------
Αμφιβάλλω αν θα με παντρευτεί. 0 Amph--ál-- -n-th- -e --ntre----.Amphibállō an tha me pantreuteí.A-p-i-á-l- a- t-a m- p-n-r-u-e-.--------------------------------Amphibállō an tha me pantreuteí.
Άραγ- τ-υ α--σω -τα --ήθ---;
Άραγε του αρέσω στα αλήθεια;
Ά-α-ε τ-υ α-έ-ω σ-α α-ή-ε-α-
----------------------------
Άραγε του αρέσω στα αλήθεια; 0 Á-age t-u -ré-ō --a ----he-a?Árage tou arésō sta alḗtheia?Á-a-e t-u a-é-ō s-a a-ḗ-h-i-?-----------------------------Árage tou arésō sta alḗtheia?
Ά-α-- θ- μ--παν--ευτ-ί;
Άραγε θα με παντρευτεί;
Ά-α-ε θ- μ- π-ν-ρ-υ-ε-;
-----------------------
Άραγε θα με παντρευτεί; 0 Ár--- -ha m- -ant-eu-e-?Árage tha me pantreuteí?Á-a-e t-a m- p-n-r-u-e-?------------------------Árage tha me pantreuteí?
Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons.
Això succeeix automàticament.
No ens en adonem.
Però aquest aprenentatge exigeix del nostre cervell una gran eficiència.
Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina.
Cada dia en sent noves coses.
Permanentment en rep nous estímuls.
Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual.
Ha de procedir econòmicament.
Per això s'orienta cap a les regularitats.
El cervell pren nota del que sent sovint.
Registra la freqüència amb què una cosa apareix.
Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical.
Els nens saben si una una oració està bé o malament.
Encara que no saben per què.
Coneixen les regles sense haver-les après.
La gent gran aprèn de forma diferent.
Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna.
Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals.
Però per aprendre, els adults necessiten classes.
Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid.
Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs.
Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell.
Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen.
També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes.
Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada.
De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat.
Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...