Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   et Kõrvallaused sõnaga et 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [üheksakümmend üks]

Kõrvallaused sõnaga et 1

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. Ilm --heb -õ-b-ol-- h-m-e-p----a--. Ilm läheb võib-olla homme paremaks. I-m l-h-b v-i---l-a h-m-e p-r-m-k-. ----------------------------------- Ilm läheb võib-olla homme paremaks. 0
Com ho sap? K--t-t- t-at--se-a? Kust te teate seda? K-s- t- t-a-e s-d-? ------------------- Kust te teate seda? 0
Espero que serà millor. Ma--o---n, -t s-e ---e- par-ma--. Ma loodan, et see läheb paremaks. M- l-o-a-, e- s-e l-h-b p-r-m-k-. --------------------------------- Ma loodan, et see läheb paremaks. 0
Segur que vindrà (ell). Ta-t---b --ris -in-----. Ta tuleb päris kindlalt. T- t-l-b p-r-s k-n-l-l-. ------------------------ Ta tuleb päris kindlalt. 0
És segur? O---ee ------? On see kindel? O- s-e k-n-e-? -------------- On see kindel? 0
Sé que vindrà. M- t-a-- -- t---ul--. Ma tean, et ta tuleb. M- t-a-, e- t- t-l-b- --------------------- Ma tean, et ta tuleb. 0
Segur que trucarà. T- h--is-a- -i-dla--i. Ta helistab kindlasti. T- h-l-s-a- k-n-l-s-i- ---------------------- Ta helistab kindlasti. 0
De debò? T-esti? Tõesti? T-e-t-? ------- Tõesti? 0
Crec que trucarà. M- a-va-- e- ta h-------. Ma arvan, et ta helistab. M- a-v-n- e- t- h-l-s-a-. ------------------------- Ma arvan, et ta helistab. 0
El vi probablement és vell. S------n-on kin---s-- vana. See vein on kindlasti vana. S-e v-i- o- k-n-l-s-i v-n-. --------------------------- See vein on kindlasti vana. 0
N’està segur? T-a----e---da -i--lal-? Teate te seda kindlalt? T-a-e t- s-d- k-n-l-l-? ----------------------- Teate te seda kindlalt? 0
Suposo que és vell. M--pakun, -t --- on van-. Ma pakun, et see on vana. M- p-k-n- e- s-e o- v-n-. ------------------------- Ma pakun, et see on vana. 0
El nostre cap és ben plantat. M--e-ü--mus --e-------älja. Meie ülemus näeb hea välja. M-i- ü-e-u- n-e- h-a v-l-a- --------------------------- Meie ülemus näeb hea välja. 0
Vol dir? Arva-e? Arvate? A-v-t-? ------- Arvate? 0
Fins i tot em sembla molt guapo. Ma-ar-a-, -t ---n--b l-u------a -ea--ä-ja. Ma arvan, et ta näeb lausa väga hea välja. M- a-v-n- e- t- n-e- l-u-a v-g- h-a v-l-a- ------------------------------------------ Ma arvan, et ta näeb lausa väga hea välja. 0
El cap segur que té una xicota. Ül--u---------n--a--- -ü--u-sõ-e-. Ülemusel on kindlasti tüdruksõber. Ü-e-u-e- o- k-n-l-s-i t-d-u-s-b-r- ---------------------------------- Ülemusel on kindlasti tüdruksõber. 0
Ho creu de debò? A--at- -õ-sti? Arvate tõesti? A-v-t- t-e-t-? -------------- Arvate tõesti? 0
És ben possible que tingui una xicota. S-- -n-pä--- -õ--ä-lin-,--- --- -n tü--uk--b-r. See on päris tõenäoline, et tal on tüdruksõber. S-e o- p-r-s t-e-ä-l-n-, e- t-l o- t-d-u-s-b-r- ----------------------------------------------- See on päris tõenäoline, et tal on tüdruksõber. 0

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!