Manual de conversa

ca Els adverbis   »   bg Наречия

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [сто]

100 [sto]

Наречия

[Narechiya]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
ja – encara no / mai ве-е-----е -е вече – още не в-ч- – о-е н- ------------- вече – още не 0
ve--e – --hc-e -e veche – oshche ne v-c-e – o-h-h- n- ----------------- veche – oshche ne
Ha estat a Berlín? Б--и-л- --е в----в----лин? Били ли сте вече в Берлин? Б-л- л- с-е в-ч- в Б-р-и-? -------------------------- Били ли сте вече в Берлин? 0
B-li -i s-e -eche-v-Be--in? Bili li ste veche v Berlin? B-l- l- s-e v-c-e v B-r-i-? --------------------------- Bili li ste veche v Berlin?
No, encara no / mai. Н---о---н-. Не, още не. Н-, о-е н-. ----------- Не, още не. 0
Ne,---h-h- n-. Ne, oshche ne. N-, o-h-h- n-. -------------- Ne, oshche ne.
algú – ningú н-к-й ----кой някой – никой н-к-й – н-к-й ------------- някой – никой 0
ny--o--- -i--y nyakoy – nikoy n-a-o- – n-k-y -------------- nyakoy – nikoy
Coneix vostè algú aquí? По-н----е -и -я-ог- т-к? Познавате ли някого тук? П-з-а-а-е л- н-к-г- т-к- ------------------------ Познавате ли някого тук? 0
P--nav--e li-nyak--o ---? Poznavate li nyakogo tuk? P-z-a-a-e l- n-a-o-o t-k- ------------------------- Poznavate li nyakogo tuk?
No, no conec ningú aquí. Не, н----зн-ва------г- т-к. Не, не познавам никого тук. Н-, н- п-з-а-а- н-к-г- т-к- --------------------------- Не, не познавам никого тук. 0
N-, ne-p--navam -iko---t-k. Ne, ne poznavam nikogo tuk. N-, n- p-z-a-a- n-k-g- t-k- --------------------------- Ne, ne poznavam nikogo tuk.
encara – ja no ощ--- няма още – няма о-е – н-м- ---------- още – няма 0
osh--e – ny--a oshche – nyama o-h-h- – n-a-a -------------- oshche – nyama
Que es quedarà encara més temps? Щ--о-та-ете----о----ъл-- ту-? Ще останете ли още дълго тук? Щ- о-т-н-т- л- о-е д-л-о т-к- ----------------------------- Ще останете ли още дълго тук? 0
S-che ost--et- li--s-ch--dyl-o tu-? Shche ostanete li oshche dylgo tuk? S-c-e o-t-n-t- l- o-h-h- d-l-o t-k- ----------------------------------- Shche ostanete li oshche dylgo tuk?
No, ja no em quedaré més temps aquí. Н-- н-ма--а-ос-ана д---о тук. Не, няма да остана дълго тук. Н-, н-м- д- о-т-н- д-л-о т-к- ----------------------------- Не, няма да остана дълго тук. 0
N---ny-ma--a---t------lg- -uk. Ne, nyama da ostana dylgo tuk. N-, n-a-a d- o-t-n- d-l-o t-k- ------------------------------ Ne, nyama da ostana dylgo tuk.
alguna cosa més – res més ощ--не-о------о----е-е още нещо – нищо повече о-е н-щ- – н-щ- п-в-ч- ---------------------- още нещо – нищо повече 0
os-----nes-cho –--ish-ho ----che oshche neshcho – nishcho poveche o-h-h- n-s-c-o – n-s-c-o p-v-c-e -------------------------------- oshche neshcho – nishcho poveche
Encara vol alguna cosa més de beure? Желаете--и---е--ещо-за-----е? Желаете ли още нещо за пиене? Ж-л-е-е л- о-е н-щ- з- п-е-е- ----------------------------- Желаете ли още нещо за пиене? 0
Z-el---- li o-h-he-nesh--o ---p--ne? Zhelaete li oshche neshcho za piene? Z-e-a-t- l- o-h-h- n-s-c-o z- p-e-e- ------------------------------------ Zhelaete li oshche neshcho za piene?
No, no desitjo res més. Н-- -- -е-ая -ищо-п--е--. Не, не желая нищо повече. Н-, н- ж-л-я н-щ- п-в-ч-. ------------------------- Не, не желая нищо повече. 0
Ne, -e--h-l-ya -i----o-----c-e. Ne, ne zhelaya nishcho poveche. N-, n- z-e-a-a n-s-c-o p-v-c-e- ------------------------------- Ne, ne zhelaya nishcho poveche.
ja … alguna cosa – encara res в-че--ещ-----ще---що вече нещо – още нищо в-ч- н-щ- – о-е н-щ- -------------------- вече нещо – още нищо 0
v---e-n---ch--- -s-c-----shcho veche neshcho – oshche nishcho v-c-e n-s-c-o – o-h-h- n-s-c-o ------------------------------ veche neshcho – oshche nishcho
Ja ha menjat alguna cosa? Я-о--е -и в--е--е--? Ядохте ли вече нещо? Я-о-т- л- в-ч- н-щ-? -------------------- Ядохте ли вече нещо? 0
Ya--kh-e -- v-c-e -es-ch-? Yadokhte li veche neshcho? Y-d-k-t- l- v-c-e n-s-c-o- -------------------------- Yadokhte li veche neshcho?
No, encara no he menjat res. Н-,---- -и-- не ----я-. Не, още нищо не съм ял. Н-, о-е н-щ- н- с-м я-. ----------------------- Не, още нищо не съм ял. 0
Ne-----c-e---s-ch- -- sym -al. Ne, oshche nishcho ne sym yal. N-, o-h-h- n-s-c-o n- s-m y-l- ------------------------------ Ne, oshche nishcho ne sym yal.
algú més – ningú més ощ- н-----– н-кой---ве-е още някой – никой повече о-е н-к-й – н-к-й п-в-ч- ------------------------ още някой – никой повече 0
os--he --akoy-----k-- -o-e-he oshche nyakoy – nikoy poveche o-h-h- n-a-o- – n-k-y p-v-c-e ----------------------------- oshche nyakoy – nikoy poveche
Algú més voldria un cafè? Ж-л-- ли о-- ня--- к-фе? Желае ли още някой кафе? Ж-л-е л- о-е н-к-й к-ф-? ------------------------ Желае ли още някой кафе? 0
Zh--ae li -s-ch- ---koy -a--? Zhelae li oshche nyakoy kafe? Z-e-a- l- o-h-h- n-a-o- k-f-? ----------------------------- Zhelae li oshche nyakoy kafe?
No, ningú més. Не- --кой. Не, никой. Н-, н-к-й- ---------- Не, никой. 0
N-,----oy. Ne, nikoy. N-, n-k-y- ---------- Ne, nikoy.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...