Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   el Γνωρίζω

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [τρία]

3 [tría]

Γνωρίζω

[Gnōrízō]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Hola! Γ---! Γεια! Γ-ι-! ----- Γεια! 0
G--a! Geia! G-i-! ----- Geia!
Bon dia! Κ-λ--έ--! Καλημέρα! Κ-λ-μ-ρ-! --------- Καλημέρα! 0
Kalēméra! Kalēméra! K-l-m-r-! --------- Kalēméra!
Com va? Τ- ----ις; /--- ------; Τι κάνεις; / Τι κάνετε; Τ- κ-ν-ι-; / Τ- κ-ν-τ-; ----------------------- Τι κάνεις; / Τι κάνετε; 0
Ti----e--- - -i-k-nete? Ti káneis? / Ti kánete? T- k-n-i-? / T- k-n-t-? ----------------------- Ti káneis? / Ti kánete?
Que és d’Europa vostè? Εί--ε από---ν--υ-ώ-η; Είστε από την Ευρώπη; Ε-σ-ε α-ό τ-ν Ε-ρ-π-; --------------------- Είστε από την Ευρώπη; 0
Eí----a---t-n Eurṓp-? Eíste apó tēn Eurṓpē? E-s-e a-ó t-n E-r-p-? --------------------- Eíste apó tēn Eurṓpē?
Que és d’Amèrica vostè? Ε-στε --ό--η--Α--ρικ-; Είστε από την Αμερική; Ε-σ-ε α-ό τ-ν Α-ε-ι-ή- ---------------------- Είστε από την Αμερική; 0
E-st- -p----- --e----? Eíste apó tēn Amerikḗ? E-s-e a-ó t-n A-e-i-ḗ- ---------------------- Eíste apó tēn Amerikḗ?
Que és d’Àsia vostè? Ε-----α-ό --- Α---; Είστε από την Ασία; Ε-σ-ε α-ό τ-ν Α-ί-; ------------------- Είστε από την Ασία; 0
E-s-e-a-ó --n -sía? Eíste apó tēn Asía? E-s-e a-ó t-n A-í-? ------------------- Eíste apó tēn Asía?
En quin hotel s’allotja vostè? Σ- π-ιο-----δ-χ--- -έ-ε--; Σε ποιο ξενοδοχείο μένετε; Σ- π-ι- ξ-ν-δ-χ-ί- μ-ν-τ-; -------------------------- Σε ποιο ξενοδοχείο μένετε; 0
Se -----xe--doch-í--ménete? Se poio xenodocheío ménete? S- p-i- x-n-d-c-e-o m-n-t-? --------------------------- Se poio xenodocheío ménete?
Quant fa que és aquí? Π-σο---αιρό-ε--τε ή----δ-; Πόσον καιρό είστε ήδη εδώ; Π-σ-ν κ-ι-ό ε-σ-ε ή-η ε-ώ- -------------------------- Πόσον καιρό είστε ήδη εδώ; 0
Pó--n ka--ó-e--t--ḗ-- ---? Póson kairó eíste ḗdē edṓ? P-s-n k-i-ó e-s-e ḗ-ē e-ṓ- -------------------------- Póson kairó eíste ḗdē edṓ?
Fins quan es quedarà? Πόσ- -α -είν---; Πόσο θα μείνετε; Π-σ- θ- μ-ί-ε-ε- ---------------- Πόσο θα μείνετε; 0
Póso --a -eín--e? Póso tha meínete? P-s- t-a m-í-e-e- ----------------- Póso tha meínete?
Li agrada la seva estada aquí? Σ-- -ρ-σε--εδ-; Σας αρέσει εδώ; Σ-ς α-έ-ε- ε-ώ- --------------- Σας αρέσει εδώ; 0
S-s--r-------ṓ? Sas arései edṓ? S-s a-é-e- e-ṓ- --------------- Sas arései edṓ?
Que fa vacances aquí? Κάν--- -ι-κ-π-ς-ε--; Κάνετε διακοπές εδώ; Κ-ν-τ- δ-α-ο-έ- ε-ώ- -------------------- Κάνετε διακοπές εδώ; 0
K-n-t- di--op-s e--? Kánete diakopés edṓ? K-n-t- d-a-o-é- e-ṓ- -------------------- Kánete diakopés edṓ?
Visiti’m! Π-ρι------πίσκ--- σ-ς! Περιμένω επίσκεψή σας! Π-ρ-μ-ν- ε-ί-κ-ψ- σ-ς- ---------------------- Περιμένω επίσκεψή σας! 0
P-r----ō -pís-epsḗ -as! Periménō epískepsḗ sas! P-r-m-n- e-í-k-p-ḗ s-s- ----------------------- Periménō epískepsḗ sas!
Aquesta és la meva adreça. Ορί--ε---δ--ύ-υν----ο-. Ορίστε η διεύθυνσή μου. Ο-ί-τ- η δ-ε-θ-ν-ή μ-υ- ----------------------- Ορίστε η διεύθυνσή μου. 0
Orí-te-ē-d--út-yns-----. Oríste ē dieúthynsḗ mou. O-í-t- ē d-e-t-y-s- m-u- ------------------------ Oríste ē dieúthynsḗ mou.
Ens veiem demà? Θ-----π-ύμ--αύριο; Θα τα πούμε αύριο; Θ- τ- π-ύ-ε α-ρ-ο- ------------------ Θα τα πούμε αύριο; 0
T-- ta--o--e a-ri-? Tha ta poúme aúrio? T-a t- p-ú-e a-r-o- ------------------- Tha ta poúme aúrio?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Λυ--μ-ι--έ-- -δ--κ--ο-ίσ-ι κ-τι. Λυπάμαι, έχω ήδη κανονίσει κάτι. Λ-π-μ-ι- έ-ω ή-η κ-ν-ν-σ-ι κ-τ-. -------------------------------- Λυπάμαι, έχω ήδη κανονίσει κάτι. 0
Ly---a-----hō---ē-k-no-ís-- k---. Lypámai, échō ḗdē kanonísei káti. L-p-m-i- é-h- ḗ-ē k-n-n-s-i k-t-. --------------------------------- Lypámai, échō ḗdē kanonísei káti.
Adéu! Αν-ί-! Αντίο! Α-τ-ο- ------ Αντίο! 0
A---o! Antío! A-t-o- ------ Antío!
A reveure! Εις-το ε-ανι-ε--! Εις το επανιδείν! Ε-ς τ- ε-α-ι-ε-ν- ----------------- Εις το επανιδείν! 0
Ei- to-e-a-i-e--! Eis to epanideín! E-s t- e-a-i-e-n- ----------------- Eis to epanideín!
Fins aviat! Τα ξα-αλ--ε! Τα ξαναλέμε! Τ- ξ-ν-λ-μ-! ------------ Τα ξαναλέμε! 0
Ta-x--al-me! Ta xanaléme! T- x-n-l-m-! ------------ Ta xanaléme!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!