Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   ka გაცნობა

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [სამი]

3 [sami]

გაცნობა

[gatsnoba]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Hola! გამა-ჯ-ბა! გამარჯობა! გ-მ-რ-ო-ა- ---------- გამარჯობა! 0
ga-arj-ba! gamarjoba! g-m-r-o-a- ---------- gamarjoba!
Bon dia! გ-მა---ბ-! გამარჯობა! გ-მ-რ-ო-ა- ---------- გამარჯობა! 0
g-m-rjoba! gamarjoba! g-m-r-o-a- ---------- gamarjoba!
Com va? რო--- -არ? როგორ ხარ? რ-გ-რ ხ-რ- ---------- როგორ ხარ? 0
r-go- -ha-? rogor khar? r-g-r k-a-? ----------- rogor khar?
Que és d’Europa vostè? ევ-ო---ი ხართ? ევროპელი ხართ? ე-რ-პ-ლ- ხ-რ-? -------------- ევროპელი ხართ? 0
ev--p-el- kh-r-? evrop'eli khart? e-r-p-e-i k-a-t- ---------------- evrop'eli khart?
Que és d’Amèrica vostè? ა--რ----ი-ხა-თ? ამერიკელი ხართ? ა-ე-ი-ე-ი ხ-რ-? --------------- ამერიკელი ხართ? 0
ame-ik--l---h---? amerik'eli khart? a-e-i-'-l- k-a-t- ----------------- amerik'eli khart?
Que és d’Àsia vostè? ა-ი-ლ--ხარ-? აზიელი ხართ? ა-ი-ლ- ხ-რ-? ------------ აზიელი ხართ? 0
azie---k-a-t? azieli khart? a-i-l- k-a-t- ------------- azieli khart?
En quin hotel s’allotja vostè? რომელ სა-ტ-მრო-ი--ხოვ-ობ-? რომელ სასტუმროში ცხოვრობთ? რ-მ-ლ ს-ს-უ-რ-შ- ც-ო-რ-ბ-? -------------------------- რომელ სასტუმროში ცხოვრობთ? 0
r--e- sas--um-o----t--h-v-o--? romel sast'umroshi tskhovrobt? r-m-l s-s-'-m-o-h- t-k-o-r-b-? ------------------------------ romel sast'umroshi tskhovrobt?
Quant fa que és aquí? რ----ნ- ხ--ია-რ-ც-აქ ----? რამდენი ხანია რაც აქ ხართ? რ-მ-ე-ი ხ-ნ-ა რ-ც ა- ხ-რ-? -------------------------- რამდენი ხანია რაც აქ ხართ? 0
r--de-i-khan-a-r-t-----k-art? ramdeni khania rats ak khart? r-m-e-i k-a-i- r-t- a- k-a-t- ----------------------------- ramdeni khania rats ak khart?
Fins quan es quedarà? რა--ენ----ით --ე---? რამდენი ხნით რჩებით? რ-მ-ე-ი ხ-ი- რ-ე-ი-? -------------------- რამდენი ხნით რჩებით? 0
ra-den---h--- -che--t? ramdeni khnit rchebit? r-m-e-i k-n-t r-h-b-t- ---------------------- ramdeni khnit rchebit?
Li agrada la seva estada aquí? მ---ონთ ა-? მოგწონთ აქ? მ-გ-ო-თ ა-? ----------- მოგწონთ აქ? 0
m--t-'--t ak? mogts'ont ak? m-g-s-o-t a-? ------------- mogts'ont ak?
Que fa vacances aquí? ა- --ებუ---ა-გაქ-თ? აქ შვებულება გაქვთ? ა- შ-ე-უ-ე-ა გ-ქ-თ- ------------------- აქ შვებულება გაქვთ? 0
ak----ebuleb---akv-? ak shvebuleba gakvt? a- s-v-b-l-b- g-k-t- -------------------- ak shvebuleba gakvt?
Visiti’m! მ-ს---რეთ---გორ--! მესტუმრეთ როგორმე! მ-ს-უ-რ-თ რ-გ-რ-ე- ------------------ მესტუმრეთ როგორმე! 0
mest'-mr-- -o---me! mest'umret rogorme! m-s-'-m-e- r-g-r-e- ------------------- mest'umret rogorme!
Aquesta és la meva adreça. ე- -ე----ისა---თ--. ეს ჩემი მისამართია. ე- ჩ-მ- მ-ს-მ-რ-ი-. ------------------- ეს ჩემი მისამართია. 0
es-che-i-m-sama--i-. es chemi misamartia. e- c-e-i m-s-m-r-i-. -------------------- es chemi misamartia.
Ens veiem demà? ხ-----ე-ხვ-ები-? ხვალ შევხვდებით? ხ-ა- შ-ვ-ვ-ე-ი-? ---------------- ხვალ შევხვდებით? 0
kh-al sh--khv-e-it? khval shevkhvdebit? k-v-l s-e-k-v-e-i-? ------------------- khval shevkhvdebit?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. ვ--ხ---, მაგრ-მ--კ---დავ-ეგმ- რაღაც. ვწუხვარ, მაგრამ უკვე დავგეგმე რაღაც. ვ-უ-ვ-რ- მ-გ-ა- უ-ვ- დ-ვ-ე-მ- რ-ღ-ც- ------------------------------------ ვწუხვარ, მაგრამ უკვე დავგეგმე რაღაც. 0
vts'-k--a-- ---r-- -k'-e -a-g------ag---s. vts'ukhvar, magram uk've davgegme raghats. v-s-u-h-a-, m-g-a- u-'-e d-v-e-m- r-g-a-s- ------------------------------------------ vts'ukhvar, magram uk've davgegme raghats.
Adéu! კა---დ! კარგად! კ-რ-ა-! ------- კარგად! 0
k-a---d! k'argad! k-a-g-d- -------- k'argad!
A reveure! ნა---მდი-! ნახვამდის! ნ-ხ-ა-დ-ს- ---------- ნახვამდის! 0
nakh-a-di-! nakhvamdis! n-k-v-m-i-! ----------- nakhvamdis!
Fins aviat! დ----ით! დროებით! დ-ო-ბ-თ- -------- დროებით! 0
d---b--! droebit! d-o-b-t- -------- droebit!

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!