Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   bg Запознанство

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Запознанство

[Zapoznanstvo]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Hola! З--а-е------д-----те! Здравей! / Здравейте! З-р-в-й- / З-р-в-й-е- --------------------- Здравей! / Здравейте! 0
Zd--v-y!-/--dra-eyte! Zdravey! / Zdraveyte! Z-r-v-y- / Z-r-v-y-e- --------------------- Zdravey! / Zdraveyte!
Bon dia! До-ър ден! Добър ден! Д-б-р д-н- ---------- Добър ден! 0
Do-y--den! Dobyr den! D-b-r d-n- ---------- Dobyr den!
Com va? К-к си? Как си? К-к с-? ------- Как си? 0
K-k -i? Kak si? K-k s-? ------- Kak si?
Que és d’Europa vostè? О--Е----а--и--т-? От Европа ли сте? О- Е-р-п- л- с-е- ----------------- От Европа ли сте? 0
O- -e-r-pa-l- ---? Ot Yevropa li ste? O- Y-v-o-a l- s-e- ------------------ Ot Yevropa li ste?
Que és d’Amèrica vostè? От----ри----и-ст-? От Америка ли сте? О- А-е-и-а л- с-е- ------------------ От Америка ли сте? 0
O--Am--i------s--? Ot Amerika li ste? O- A-e-i-a l- s-e- ------------------ Ot Amerika li ste?
Que és d’Àsia vostè? От--з-- -и-ст-? От Азия ли сте? О- А-и- л- с-е- --------------- От Азия ли сте? 0
O----iya-li ste? Ot Aziya li ste? O- A-i-a l- s-e- ---------------- Ot Aziya li ste?
En quin hotel s’allotja vostè? В-к-й----е----- о-----а--? В кой хотел сте отседнали? В к-й х-т-л с-е о-с-д-а-и- -------------------------- В кой хотел сте отседнали? 0
V---y --o-el-st--otsed-ali? V koy khotel ste otsednali? V k-y k-o-e- s-e o-s-d-a-i- --------------------------- V koy khotel ste otsednali?
Quant fa que és aquí? Кол-- -ъл-- -те--ук? Колко дълго сте тук? К-л-о д-л-о с-е т-к- -------------------- Колко дълго сте тук? 0
Ko-k- d-lgo-ste t-k? Kolko dylgo ste tuk? K-l-o d-l-o s-e t-k- -------------------- Kolko dylgo ste tuk?
Fins quan es quedarà? Кол-о---е-е ще--с---е-е? Колко време ще останете? К-л-о в-е-е щ- о-т-н-т-? ------------------------ Колко време ще останете? 0
Ko--- vre-- -h--e -st--e--? Kolko vreme shche ostanete? K-l-o v-e-e s-c-e o-t-n-t-? --------------------------- Kolko vreme shche ostanete?
Li agrada la seva estada aquí? Ха-ес-а--и-Ви----? Харесва ли Ви тук? Х-р-с-а л- В- т-к- ------------------ Харесва ли Ви тук? 0
K----sv--l- V---uk? Kharesva li Vi tuk? K-a-e-v- l- V- t-k- ------------------- Kharesva li Vi tuk?
Que fa vacances aquí? Вие-н- п-ч--к- ли------ук? Вие на почивка ли сте тук? В-е н- п-ч-в-а л- с-е т-к- -------------------------- Вие на почивка ли сте тук? 0
V---na---c--v-a l--s-e t--? Vie na pochivka li ste tuk? V-e n- p-c-i-k- l- s-e t-k- --------------------------- Vie na pochivka li ste tuk?
Visiti’m! Ел--е -и -- -ос-и! Елате ми на гости! Е-а-е м- н- г-с-и- ------------------ Елате ми на гости! 0
E--t--m--n--gos-i! Elate mi na gosti! E-a-e m- n- g-s-i- ------------------ Elate mi na gosti!
Aquesta és la meva adreça. Ето--др-са м-. Ето адреса ми. Е-о а-р-с- м-. -------------- Ето адреса ми. 0
E----dr-sa --. Eto adresa mi. E-o a-r-s- m-. -------------- Eto adresa mi.
Ens veiem demà? Щ-----вид-- л----ре? Ще се видим ли утре? Щ- с- в-д-м л- у-р-? -------------------- Ще се видим ли утре? 0
S-c----e-v-d-- l--u-re? Shche se vidim li utre? S-c-e s- v-d-m l- u-r-? ----------------------- Shche se vidim li utre?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. С--а-я--м, вече -ма--нещ- -редви-. Съжалявам, вече имам нещо предвид. С-ж-л-в-м- в-ч- и-а- н-щ- п-е-в-д- ---------------------------------- Съжалявам, вече имам нещо предвид. 0
Sy---ly--am--v-che ima--nes--h- -re-v-d. Syzhalyavam, veche imam neshcho predvid. S-z-a-y-v-m- v-c-e i-a- n-s-c-o p-e-v-d- ---------------------------------------- Syzhalyavam, veche imam neshcho predvid.
Adéu! Ч--! Чао! Ч-о- ---- Чао! 0
Ch--! Chao! C-a-! ----- Chao!
A reveure! Д-в------! Довиждане! Д-в-ж-а-е- ---------- Довиждане! 0
D---zh--ne! Dovizhdane! D-v-z-d-n-! ----------- Dovizhdane!
Fins aviat! До-с--р-! До скоро! Д- с-о-о- --------- До скоро! 0
D--s---o! Do skoro! D- s-o-o- --------- Do skoro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!