Manual de conversa

ca Fer coneixença   »   mk Запознавање

3 [tres]

Fer coneixença

Fer coneixença

3 [три]

3 [tri]

Запознавање

[Zapoznavaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Hola! З---во! Здраво! З-р-в-! ------- Здраво! 0
Z-ravo! Zdravo! Z-r-v-! ------- Zdravo!
Bon dia! До-а----н! Добар ден! Д-б-р д-н- ---------- Добар ден! 0
Do-----ye-! Dobar dyen! D-b-r d-e-! ----------- Dobar dyen!
Com va? Ка-о--и? Како си? К-к- с-? -------- Како си? 0
Kak- -i? Kako si? K-k- s-? -------- Kako si?
Que és d’Europa vostè? До-ѓа-е ----- -в-опа? Доаѓате ли од Европа? Д-а-а-е л- о- Е-р-п-? --------------------- Доаѓате ли од Европа? 0
D-aѓ---e -- -- -e--o--? Doaѓatye li od Yevropa? D-a-a-y- l- o- Y-v-o-a- ----------------------- Doaѓatye li od Yevropa?
Que és d’Amèrica vostè? Д-а-ате-ли--д Ам-р---? Доаѓате ли од Америка? Д-а-а-е л- о- А-е-и-а- ---------------------- Доаѓате ли од Америка? 0
D-a-atye li o---m--r-k-? Doaѓatye li od Amyerika? D-a-a-y- l- o- A-y-r-k-? ------------------------ Doaѓatye li od Amyerika?
Que és d’Àsia vostè? Д---а-е--- од -з-ја? Доаѓате ли од Азија? Д-а-а-е л- о- А-и-а- -------------------- Доаѓате ли од Азија? 0
Doaѓ------i-od-Aziјa? Doaѓatye li od Aziјa? D-a-a-y- l- o- A-i-a- --------------------- Doaѓatye li od Aziјa?
En quin hotel s’allotja vostè? Во-кој-хо-е- ---еет-? Во кој хотел живеете? В- к-ј х-т-л ж-в-е-е- --------------------- Во кој хотел живеете? 0
Vo---ј --o-yel--i-y---ty-? Vo koј khotyel ʐivyeyetye? V- k-ј k-o-y-l ʐ-v-e-e-y-? -------------------------- Vo koј khotyel ʐivyeyetye?
Quant fa que és aquí? Кол-----л---ст- -----ов--? Колку долго сте веќе овде? К-л-у д-л-о с-е в-ќ- о-д-? -------------------------- Колку долго сте веќе овде? 0
K-l---------- -tye-v--kjye--vd-e? Kolkoo dolguo stye vyekjye ovdye? K-l-o- d-l-u- s-y- v-e-j-e o-d-e- --------------------------------- Kolkoo dolguo stye vyekjye ovdye?
Fins quan es quedarà? К--ку--о----о-т-ну-ате? Колку долго останувате? К-л-у д-л-о о-т-н-в-т-? ----------------------- Колку долго останувате? 0
Kol--- d-l--- --t-n----ty-? Kolkoo dolguo ostanoovatye? K-l-o- d-l-u- o-t-n-o-a-y-? --------------------------- Kolkoo dolguo ostanoovatye?
Li agrada la seva estada aquí? В---- -о--ѓа -- овд-? Ви се допаѓа ли овде? В- с- д-п-ѓ- л- о-д-? --------------------- Ви се допаѓа ли овде? 0
Vi------opaѓa li---dye? Vi sye dopaѓa li ovdye? V- s-e d-p-ѓ- l- o-d-e- ----------------------- Vi sye dopaѓa li ovdye?
Que fa vacances aquí? Дал--сте -в-е--а о-м--? Дали сте овде на одмор? Д-л- с-е о-д- н- о-м-р- ----------------------- Дали сте овде на одмор? 0
Da-i--tye-o---e -a--d--r? Dali stye ovdye na odmor? D-l- s-y- o-d-e n- o-m-r- ------------------------- Dali stye ovdye na odmor?
Visiti’m! По-ет--е ме! Посетете ме! П-с-т-т- м-! ------------ Посетете ме! 0
P--y--y-t-- --e! Posyetyetye mye! P-s-e-y-t-e m-e- ---------------- Posyetyetye mye!
Aquesta és la meva adreça. Ев- -- -оја---а-ре-а. Еве ја мојата адреса. Е-е ј- м-ј-т- а-р-с-. --------------------- Еве ја мојата адреса. 0
Y---e јa--oј--a--dr-e--. Yevye јa moјata adryesa. Y-v-e ј- m-ј-t- a-r-e-a- ------------------------ Yevye јa moјata adryesa.
Ens veiem demà? Ќ--с- ви--ме-ли -тр-? Ќе се видиме ли утре? Ќ- с- в-д-м- л- у-р-? --------------------- Ќе се видиме ли утре? 0
K------e----i-----i-o-t-y-? Kjye sye vidimye li ootrye? K-y- s-e v-d-m-e l- o-t-y-? --------------------------- Kjye sye vidimye li ootrye?
Em sap greu, però ja tinc ocupacions. Жа---и е- им-- -е-----што---п-ани--н-. Жал ми е, имам веќе нешто испланирано. Ж-л м- е- и-а- в-ќ- н-ш-о и-п-а-и-а-о- -------------------------------------- Жал ми е, имам веќе нешто испланирано. 0
ʐ-l m---e- i----v---jye-n--s-to---p-----an-. ʐal mi ye, imam vyekjye nyeshto isplanirano. ʐ-l m- y-, i-a- v-e-j-e n-e-h-o i-p-a-i-a-o- -------------------------------------------- ʐal mi ye, imam vyekjye nyeshto isplanirano.
Adéu! Чао! Чао! Ч-о- ---- Чао! 0
Cha-! Chao! C-a-! ----- Chao!
A reveure! Д--иду----! Довидување! Д-в-д-в-њ-! ----------- Довидување! 0
Do--do-vaњy-! Dovidoovaњye! D-v-d-o-a-y-! ------------- Dovidoovaњye!
Fins aviat! Д- -а-кор-! До наскоро! Д- н-с-о-о- ----------- До наскоро! 0
D- ----or-! Do naskoro! D- n-s-o-o- ----------- Do naskoro!

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Alfabets

Amb les llengües podem comunicar-nos. Diem als altres el que pensem o sentim. L'escriptura també compleix aquesta funció. La majoria de les llengües s'escriuen. L'escriptura es compon de signes. Aquests signes poden ser diversos. Moltes escriptures es componen de lletres. Aquestes es diuen escriptures alfabètiques. Un alfabet és un conjunt ordenat de signes gràfics. Aquests signes es combinen segons unes regles per formar paraules. A cada signe correspon un so en concret. El terme ‘alfabet’ prové del grec. Els grecs anomenaven les dues primeres lletres ‘alfa’ i ‘beta’. Al llarg de la història s'han utilitzat molts alfabets diferents. Ja fa més de 3.000 anys que la humanitat utilitza caràcters escrits. Al principi, aquestes grafies es consideraven símbols màgics. Poques persones coneixien el seu significat. Més tard, els signes van perdre la seva naturalesa simbòlica. Avui les lletres no tenen significat. Només en combinació amb altres lletres se n'origina un sentit. Hi ha escriptures, com la chinesa, que funcionen d'una altra manera. S'assemblen a imatges i sovint mostren el concepte que representen. Quan escrivim, codifiquem els nostres pensaments. Utilitzem signes per fixar els nostres coneixements. El nostre cervell ha après a llegir l'alfabet. Els caràcters es converteixen en paraules, les paraules en idees. D'aquesta manera, un text pot sobreviure durant segles. I continuar sent comprès.
Sabia vostè que?
El bengalí pertany a les llengües indoirànies, i és l’idioma natiu de més de 200 milions de persones, de les quals més de 140 milions són de Bangladesh. A mes, compta amb aproximadament 75 milions de parlants en tota la India. També es poden trobar parlants de bengalí a Malasia, el Nepal i Arabia Saudí, pel que es converteix en un dels idiomes més parlats del món. Té un sistema d’escriptura pròpi. Inclús compta amb símbols únics per als números. No obstant, avui en dia els dígits àrabs són els més utilitzats. La sintaxis del bengalí segueix unes normes molt estrictes. L’estructura de les seves frases funciona de la següent manera: sitúa primer el subjecte, després l’objecte, i finalment el verb. Careix de gèneres gramaticals, i els noms i adjectius varien molt poc. El que suposa un avantatge per als que estàn aprenent aquest important idioma. Tothom hauria d’animar-se a aprendre’l!