Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   zh 喜欢某事

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70[七十]

70 [Qīshí]

喜欢某事

[xǐhuān mǒu shì]

Tria com vols veure la traducció:   
català xinès (simplificat) Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? 您 - 抽烟 --? 您 想 抽烟 吗 ? 您 想 抽- 吗 ? ---------- 您 想 抽烟 吗 ? 0
ní------g -h----- --? nín xiǎng chōuyān ma? n-n x-ǎ-g c-ō-y-n m-? --------------------- nín xiǎng chōuyān ma?
Que li agradaria ballar a vostè? 您-想-跳舞-- ? 您 想 跳舞 吗 ? 您 想 跳- 吗 ? ---------- 您 想 跳舞 吗 ? 0
Nín-xi----tià-----a? Nín xiǎng tiàowǔ ma? N-n x-ǎ-g t-à-w- m-? -------------------- Nín xiǎng tiàowǔ ma?
Que li agradaria passejar a vostè? 您 - 去--步 --? 您 想 去 散步 吗 ? 您 想 去 散- 吗 ? ------------ 您 想 去 散步 吗 ? 0
N-n x-ǎng--- ---bù --? Nín xiǎng qù sànbù ma? N-n x-ǎ-g q- s-n-ù m-? ---------------------- Nín xiǎng qù sànbù ma?
M’agradaria fumar. 我 想 ---。 我 想 抽烟 。 我 想 抽- 。 -------- 我 想 抽烟 。 0
Wǒ x---- c-ō-y--. Wǒ xiǎng chōuyān. W- x-ǎ-g c-ō-y-n- ----------------- Wǒ xiǎng chōuyān.
Voldries un cigarret? 你 想 要-一- 烟 吗 ? 你 想 要 一支 烟 吗 ? 你 想 要 一- 烟 吗 ? -------------- 你 想 要 一支 烟 吗 ? 0
Nǐ--i--------y- zhī ----m-? Nǐ xiǎng yào yī zhī yān ma? N- x-ǎ-g y-o y- z-ī y-n m-? --------------------------- Nǐ xiǎng yào yī zhī yān ma?
(Ell) voldria foc. 他---要 --机 。 他 想 要 打火机 。 他 想 要 打-机 。 ----------- 他 想 要 打火机 。 0
T- -i--g--à--dǎ-u--ī. Tā xiǎng yào dǎhuǒjī. T- x-ǎ-g y-o d-h-ǒ-ī- --------------------- Tā xiǎng yào dǎhuǒjī.
M’agradaria beure alguna cosa. 我 想 --儿 -西-。 我 想 喝点儿 东西 。 我 想 喝-儿 东- 。 ------------ 我 想 喝点儿 东西 。 0
W----ǎn---ē -i-n -r ----x-. Wǒ xiǎng hē diǎn er dōngxī. W- x-ǎ-g h- d-ǎ- e- d-n-x-. --------------------------- Wǒ xiǎng hē diǎn er dōngxī.
M’agradaria menjar alguna cosa. 我 想 吃------。 我 想 吃点儿 东西 。 我 想 吃-儿 东- 。 ------------ 我 想 吃点儿 东西 。 0
Wǒ x--n- ch- -iǎ- e------xī. Wǒ xiǎng chī diǎn er dōngxī. W- x-ǎ-g c-ī d-ǎ- e- d-n-x-. ---------------------------- Wǒ xiǎng chī diǎn er dōngxī.
M’agradaria descansar una mica. 我-想----一- 。 我 想 休息 一下 。 我 想 休- 一- 。 ----------- 我 想 休息 一下 。 0
W- x-ǎ-- -i-----īx-à. Wǒ xiǎng xiūxí yīxià. W- x-ǎ-g x-ū-í y-x-à- --------------------- Wǒ xiǎng xiūxí yīxià.
M’agradaria preguntar-li una cosa. 我-- 问 您-一-----。 我 想 问 您 一些 事情 。 我 想 问 您 一- 事- 。 --------------- 我 想 问 您 一些 事情 。 0
Wǒ x-ǎng wè- n---y-xi-----q-n-. Wǒ xiǎng wèn nín yīxiē shìqíng. W- x-ǎ-g w-n n-n y-x-ē s-ì-í-g- ------------------------------- Wǒ xiǎng wèn nín yīxiē shìqíng.
M’agradaria demanar-li una cosa. 我 --求 - -儿 事- 。 我 想 求 您 点儿 事情 。 我 想 求 您 点- 事- 。 --------------- 我 想 求 您 点儿 事情 。 0
W--xi--g-q------ diǎ---r sh----g. Wǒ xiǎng qiú nín diǎn er shìqíng. W- x-ǎ-g q-ú n-n d-ǎ- e- s-ì-í-g- --------------------------------- Wǒ xiǎng qiú nín diǎn er shìqíng.
M’agradaria convidar-li a una cosa. 我-- 邀请 您 。 我 想 邀请 您 。 我 想 邀- 您 。 ---------- 我 想 邀请 您 。 0
Wǒ xiǎ-g -ā-q--- --n. Wǒ xiǎng yāoqǐng nín. W- x-ǎ-g y-o-ǐ-g n-n- --------------------- Wǒ xiǎng yāoqǐng nín.
Què li agradaria prendre, si us plau? 请--您 ---儿----? 请问 您 要 点儿 什么 ? 请- 您 要 点- 什- ? -------------- 请问 您 要 点儿 什么 ? 0
Qǐ---èn---n --o-iǎ- er----nme? Qǐngwèn nín yàodiǎn er shénme? Q-n-w-n n-n y-o-i-n e- s-é-m-? ------------------------------ Qǐngwèn nín yàodiǎn er shénme?
Voldria un cafè? 您-- 咖- --? 您 要 咖啡 吗 ? 您 要 咖- 吗 ? ---------- 您 要 咖啡 吗 ? 0
N-n --o-kā--i-ma? Nín yào kāfēi ma? N-n y-o k-f-i m-? ----------------- Nín yào kāfēi ma?
O preferiria un te? 或者-您 更-欢-喝- ? 或者 您 更喜欢 喝茶 ? 或- 您 更-欢 喝- ? ------------- 或者 您 更喜欢 喝茶 ? 0
Huò--ě ní- g------h-ān ---ch-? Huòzhě nín gèng xǐhuān hē chá? H-ò-h- n-n g-n- x-h-ā- h- c-á- ------------------------------ Huòzhě nín gèng xǐhuān hē chá?
Ens agradaria anar a casa. 我们----家-。 我们 想 回家 。 我- 想 回- 。 --------- 我们 想 回家 。 0
W-m-- xi-n- --í -iā. Wǒmen xiǎng huí jiā. W-m-n x-ǎ-g h-í j-ā- -------------------- Wǒmen xiǎng huí jiā.
Voleu un taxi? 你们 要 打-租- - ? 你们 要 打出租车 吗 ? 你- 要 打-租- 吗 ? ------------- 你们 要 打出租车 吗 ? 0
N-m-n --o--ǎ-ch-zū c-ē --? Nǐmen yào dǎ chūzū chē ma? N-m-n y-o d- c-ū-ū c-ē m-? -------------------------- Nǐmen yào dǎ chūzū chē ma?
Voldrien trucar per telèfon. 他--想-打----。 他们 想 打 电话 。 他- 想 打 电- 。 ----------- 他们 想 打 电话 。 0
Tā-----i--g dǎ -ià---à. Tāmen xiǎng dǎ diànhuà. T-m-n x-ǎ-g d- d-à-h-à- ----------------------- Tāmen xiǎng dǎ diànhuà.

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...