Manual de conversa

ca agradar alguna cosa   »   eo deziri ion

70 [setanta]

agradar alguna cosa

agradar alguna cosa

70 [sepdek]

deziri ion

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Que li agradaria fumar a vostè? Ĉu -i---z-----fumi? Ĉu vi deziras fumi? Ĉ- v- d-z-r-s f-m-? ------------------- Ĉu vi deziras fumi? 0
Que li agradaria ballar a vostè? Ĉu vi--ez---s----c-? Ĉu vi deziras danci? Ĉ- v- d-z-r-s d-n-i- -------------------- Ĉu vi deziras danci? 0
Que li agradaria passejar a vostè? Ĉu--i --zi-a- ------i? Ĉu vi deziras promeni? Ĉ- v- d-z-r-s p-o-e-i- ---------------------- Ĉu vi deziras promeni? 0
M’agradaria fumar. Mi d---r-s-fu--. Mi deziras fumi. M- d-z-r-s f-m-. ---------------- Mi deziras fumi. 0
Voldries un cigarret? Ĉ- v- de---as -i---e---? Ĉu vi deziras cigaredon? Ĉ- v- d-z-r-s c-g-r-d-n- ------------------------ Ĉu vi deziras cigaredon? 0
(Ell) voldria foc. Li dez---- -aj-on. Li deziras fajron. L- d-z-r-s f-j-o-. ------------------ Li deziras fajron. 0
M’agradaria beure alguna cosa. M- d-z---s-ion tr----. Mi deziras ion trinki. M- d-z-r-s i-n t-i-k-. ---------------------- Mi deziras ion trinki. 0
M’agradaria menjar alguna cosa. M--de--ras---n-ma-ĝi. Mi deziras ion manĝi. M- d-z-r-s i-n m-n-i- --------------------- Mi deziras ion manĝi. 0
M’agradaria descansar una mica. M- d-----s-io--r--o--. Mi deziras iom ripozi. M- d-z-r-s i-m r-p-z-. ---------------------- Mi deziras iom ripozi. 0
M’agradaria preguntar-li una cosa. M---eziras--on d---n-i-al v-. Mi deziras ion demandi al vi. M- d-z-r-s i-n d-m-n-i a- v-. ----------------------------- Mi deziras ion demandi al vi. 0
M’agradaria demanar-li una cosa. Mi-de-i------n pet- -e-vi. Mi deziras ion peti de vi. M- d-z-r-s i-n p-t- d- v-. -------------------------- Mi deziras ion peti de vi. 0
M’agradaria convidar-li a una cosa. M- de----s al--o inv-t--vi-. Mi deziras al io inviti vin. M- d-z-r-s a- i- i-v-t- v-n- ---------------------------- Mi deziras al io inviti vin. 0
Què li agradaria prendre, si us plau? K-o- -i-d-ziras- m- --ta-? Kion vi deziras, mi petas? K-o- v- d-z-r-s- m- p-t-s- -------------------------- Kion vi deziras, mi petas? 0
Voldria un cafè? Ĉu----de--r-s ka--n? Ĉu vi deziras kafon? Ĉ- v- d-z-r-s k-f-n- -------------------- Ĉu vi deziras kafon? 0
O preferiria un te? Aŭ--u-vi--r--er-s ---n? Aŭ ĉu vi preferas teon? A- ĉ- v- p-e-e-a- t-o-? ----------------------- Aŭ ĉu vi preferas teon? 0
Ens agradaria anar a casa. N--v-las ve-u-i -e-m-n. Ni volas veturi hejmen. N- v-l-s v-t-r- h-j-e-. ----------------------- Ni volas veturi hejmen. 0
Voleu un taxi? Ĉ---- -e-i--s-tak--o-? Ĉu vi deziras taksion? Ĉ- v- d-z-r-s t-k-i-n- ---------------------- Ĉu vi deziras taksion? 0
Voldrien trucar per telèfon. I-i-de---as tel-----. Ili deziras telefoni. I-i d-z-r-s t-l-f-n-. --------------------- Ili deziras telefoni. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Dues llengües = dos centres lingüístics!

El nostre cervell no és igual quan aprenem una llengua. Té diversos dipòsits per idiomes diferents. No totes les llengües que aprenem es guarden en el mateix lloc del cervell. Les llengües que aprenem de grans tenen el seu propi magatzem. Això vol dir que el cervell processa les noves regles en un altre lloc. No s'emmagatzemen en el lloc de la llengua materna. En canvi, les persones que són bilingües des de petites utilitzen només una regió cerebral. Nombroses investigacions així ho han assenyalat. Els neuròlegs han estudiat a diferents individus durant aquests experiments. Els subjectes en qüestió parlaven dues llengües amb fluïdesa. La meitat eren bilingües des de nens. L'altra meitat havien après la segona llengua més tard. Els investigadors van mesurar l'activitat cerebral dels subjectes mentre realitzaven proves lingüístiques. Van constatar així quines eren les àrees que s'activaven durant les proves. I van descobrir que en els individus que havien après la segona més tard es detectaven dues regions de la parla! En realitat, la ciència ja havia previst aquest resultat. Les persones amb lesions cerebrals mostren símptomes diferents. Així doncs, la lesió cerebral pot comportar més problemes amb la parla. En aquests casos, els afectats amb prou feines poden pronunciar o comprendre paraules. Però quan es tracta de persones bilingües en ocasions es produeixen símptomes molt peculiars. Les dificultats en la parla no sempre es troben en ambdós idiomes. Si només ha resultat danyada una regió del cervell, potser l'altra encara funcioni. De manera que els pacients parlaran una llengua millor que l'altra. Les dues llengües també s'aprenen de nou a un ritme diferent. Aquests fets proven que l'aprenentatge de les dues llengües no es processa en el mateix lloc. Com s'aprenen en dos moments diferents, també constitueixen dues àrees diferents del cervell. La forma que té el cervell de gestionar diferents llengües és una cosa que encara es desconeix. Però sembla que els nous coneixements implicarien noves estratègies d'aprenentatge...