Manual de conversa

ca Les estacions i el temps   »   ko 계절과 날씨

16 [setze]

Les estacions i el temps

Les estacions i el temps

16 [열여섯]

16 [yeol-yeoseos]

계절과 날씨

[gyejeolgwa nalssi]

Tria com vols veure la traducció:   
català coreà Engegar Més
Aquestes són les estacions de l’any: 이-- 계---요. 이것은 계절이에요. 이-은 계-이-요- ---------- 이것은 계절이에요. 0
i-----e-n-gye--------o. igeos-eun gyejeol-ieyo. i-e-s-e-n g-e-e-l-i-y-. ----------------------- igeos-eun gyejeol-ieyo.
La primavera, l’estiu, 봄---름, 봄, 여름, 봄- 여-, ------ 봄, 여름, 0
bom,-yeo---m, bom, yeoleum, b-m- y-o-e-m- ------------- bom, yeoleum,
la tardor i l’hivern. 가을-그-고-겨울. 가을 그리고 겨울. 가- 그-고 겨-. ---------- 가을 그리고 겨울. 0
ga-e-l-geu-i---gy-o-l. ga-eul geuligo gyeoul. g---u- g-u-i-o g-e-u-. ---------------------- ga-eul geuligo gyeoul.
L’estiu és calorós. 여름--따뜻해요. 여름은 따뜻해요. 여-은 따-해-. --------- 여름은 따뜻해요. 0
yeole-m-eu- ----t-u--ae-o. yeoleum-eun ttatteushaeyo. y-o-e-m-e-n t-a-t-u-h-e-o- -------------------------- yeoleum-eun ttatteushaeyo.
A l’estiu, fa sol. 여-에--------요. 여름에는 태양이 빛나요. 여-에- 태-이 빛-요- ------------- 여름에는 태양이 빛나요. 0
y-ol-----------aey--g-- -ic-n-yo. yeoleum-eneun taeyang-i bichnayo. y-o-e-m-e-e-n t-e-a-g-i b-c-n-y-. --------------------------------- yeoleum-eneun taeyang-i bichnayo.
A l’estiu, ens agrada passejar. 우리- 여름에 산책하--것- 좋-해요. 우리는 여름에 산책하는 것을 좋아해요. 우-는 여-에 산-하- 것- 좋-해-. --------------------- 우리는 여름에 산책하는 것을 좋아해요. 0
uli-eu- --ol------san-h-e-ha--u-----s--ul-joh-------. ulineun yeoleum-e sanchaeghaneun geos-eul joh-ahaeyo. u-i-e-n y-o-e-m-e s-n-h-e-h-n-u- g-o---u- j-h-a-a-y-. ----------------------------------------------------- ulineun yeoleum-e sanchaeghaneun geos-eul joh-ahaeyo.
L’hivern és fred. 겨-- ---. 겨울은 추워요. 겨-은 추-요- -------- 겨울은 추워요. 0
gye--l-eu- -h-----. gyeoul-eun chuwoyo. g-e-u---u- c-u-o-o- ------------------- gyeoul-eun chuwoyo.
A l’hivern neva o plou. 겨--는 눈이---나 비가 와요. 겨울에는 눈이 오거나 비가 와요. 겨-에- 눈- 오-나 비- 와-. ------------------ 겨울에는 눈이 오거나 비가 와요. 0
g-eo---e---- --n----geon----g--wa--. gyeoul-eneun nun-i ogeona biga wayo. g-e-u---n-u- n-n-i o-e-n- b-g- w-y-. ------------------------------------ gyeoul-eneun nun-i ogeona biga wayo.
A l’hivern, ens encanta estar a casa. 우리- 겨-- -에 -는-------요. 우리는 겨울에 집에 있는 것을 좋아해요. 우-는 겨-에 집- 있- 것- 좋-해-. ---------------------- 우리는 겨울에 집에 있는 것을 좋아해요. 0
uli------ye-ul-e---b---issne-n g-os--ul j----h-e--. ulineun gyeoul-e jib-e issneun geos-eul joh-ahaeyo. u-i-e-n g-e-u--- j-b-e i-s-e-n g-o---u- j-h-a-a-y-. --------------------------------------------------- ulineun gyeoul-e jib-e issneun geos-eul joh-ahaeyo.
Fa fred. 추-요. 추워요. 추-요- ---- 추워요. 0
c-u--y-. chuwoyo. c-u-o-o- -------- chuwoyo.
Plou. 비가---. 비가 와요. 비- 와-. ------ 비가 와요. 0
b--a-way-. biga wayo. b-g- w-y-. ---------- biga wayo.
Fa vent. 바람이----. 바람이 불어요. 바-이 불-요- -------- 바람이 불어요. 0
bal-m---bu------. balam-i bul-eoyo. b-l-m-i b-l-e-y-. ----------------- balam-i bul-eoyo.
Fa calor. 따---. 따뜻해요. 따-해-. ----- 따뜻해요. 0
t--t---s-aeyo. ttatteushaeyo. t-a-t-u-h-e-o- -------------- ttatteushaeyo.
Fa sol. 맑아-. 맑아요. 맑-요- ---- 맑아요. 0
m-l----o. malg-ayo. m-l---y-. --------- malg-ayo.
Fa un bon dia. 화창--. 화창해요. 화-해-. ----- 화창해요. 0
hw--ha--haey-. hwachanghaeyo. h-a-h-n-h-e-o- -------------- hwachanghaeyo.
Quin temps fa avui? 오-은 -씨가 어--? 오늘은 날씨가 어때요? 오-은 날-가 어-요- ------------ 오늘은 날씨가 어때요? 0
one----un--------- -ott--yo? oneul-eun nalssiga eottaeyo? o-e-l-e-n n-l-s-g- e-t-a-y-? ---------------------------- oneul-eun nalssiga eottaeyo?
Avui fa fred. 오늘---워요 오늘은 추워요 오-은 추-요 ------- 오늘은 추워요 0
one---e---c-uw-yo oneul-eun chuwoyo o-e-l-e-n c-u-o-o ----------------- oneul-eun chuwoyo
Avui fa calor. 오---따뜻해-. 오늘은 따뜻해요. 오-은 따-해-. --------- 오늘은 따뜻해요. 0
on--l---- --at-eu-h--y-. oneul-eun ttatteushaeyo. o-e-l-e-n t-a-t-u-h-e-o- ------------------------ oneul-eun ttatteushaeyo.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Aprenentatge i emocions

Ens alegrem quan aconseguim conversar en un idioma estranger. Estem orgullosos de nosaltres mateixos i del nostre progrés en l'aprenentatge de la llengua. Si no tenim èxit, en canvi, acabem enfadats i furstrats. Podem associar, per tant, diferents afectes al procés d'aprenentatge. Les noves investigacions aporten resultats interessants. Ens mostren que les emocions i els afectes ja són importants durant l'aprenentatge. Els nostres sentiments influeixen en l'èxit del nostre aprenentatge. Aprendre suposa sempre una tasca per al nostre cervell. Una tasca que cal resoldre. L'èxit final d'aquesta empresa depèn de les nostres emocions. Si creiem que podem solucionar les dificultats guanyem confiança. Aquesta estabilitat emocional ens ajuda a l'hora d'aprendre. Els pensaments positius estimulen les nostres capacitats intel·lectuals. Per contra, aprendre amb estrès en dona pitjors resultats. Els dubtes o les preocupacions obstaculitzen un rendiment òptim. Aprenem particularment malament quan tenim por. Llavors el nostre cervell amb prou feines pot emmagatzemar nous continguts. Per tant és important que estiguem sempre motivats a l'hora d'aprendre. Ja que, en definitiva, les emocions influeixen en el nostre aprenentatge. Ara bé: l'aprenentatge influeix també en les nostres emocions! Les mateixes estructures cerebrals que processen fets processen també les emocions. Així que l'aprenentatge pot fer-te feliç: i qui és feliç aprèn millor. Per descomptat, l'aprenentatge no sempre resulta divertit: en ocasions pot ser fins i tot penós. Per aquest motiu, el millor és anar-nos posant petites metes. D'aquesta manera evitarem esgotar el nostre cervell. Garantint el compliment de les nostres expectatives. El nostre èxit es converteix així en una recompensa que ens manté motivats. Ja saps: atreveix-te a aprendre - sense deixar de somriure!
Sabia vostè que?
El grec pertany a les llengües indoeuropees, però no està relacionat amb cap altre idioma del món. No hem de confondre el grec modern amb el grec antic. El grec antic encara s’ensenya a moltes escoles i universitats, i en el passat va ser la llengua de la ciència i la filosofia. També s’utilitzava com a llengua franca entre els que viatjaven pel món. El grec modern, en canvi, és l’idioma natiu de 13 milions de persones, i va evolucionar del grec antic. És difícil saber quan es va originar exactament. Però una cosa és certa, la seva estructura és molt més simple que la del grec antic. També conserva numeroses formes arcaiques. És un idioma bastant uniforme, i quasi no té cap dialecte. El seu sistema d’escriptura utilitza l’alfabet grec, el qual compta amb 2500 anys d’antiguitat. Una fet curiós és que el grec es troba entre els idiomes amb un major vocabulari. Així que ja ho saps, si vols tenir un vocabulari ben ample, comença a aprendre grec!