Manual de conversa

ca Al restaurant 4   »   eo En la restoracio 4

32 [trenta-dos]

Al restaurant 4

Al restaurant 4

32 [tridek du]

En la restoracio 4

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Una porció de patates fregides amb quetxup. U-u --r-io- da-f---o- k---ke--po. Unu porcion da fritoj kun keĉapo. U-u p-r-i-n d- f-i-o- k-n k-ĉ-p-. --------------------------------- Unu porcion da fritoj kun keĉapo. 0
I dues amb maionesa. Ka--d- kun m--o----. Kaj du kun majonezo. K-j d- k-n m-j-n-z-. -------------------- Kaj du kun majonezo. 0
I tres salsitxes torrades amb mostassa. Ka- -----o-----j--ko-ba---n k-- m--ta-d-. Kaj tri rostitajn kolbasojn kun mustardo. K-j t-i r-s-i-a-n k-l-a-o-n k-n m-s-a-d-. ----------------------------------------- Kaj tri rostitajn kolbasojn kun mustardo. 0
Quines verdures teniu? K--j- -----ojn-----avas? Kiujn legomojn vi havas? K-u-n l-g-m-j- v- h-v-s- ------------------------ Kiujn legomojn vi havas? 0
Que teniu mongetes / fesols? Ĉ- -i -ava- faz--l--n? Ĉu vi havas fazeolojn? Ĉ- v- h-v-s f-z-o-o-n- ---------------------- Ĉu vi havas fazeolojn? 0
Que teniu coliflor? Ĉu v--ha-as--lo--r--i-on? Ĉu vi havas florbrasikon? Ĉ- v- h-v-s f-o-b-a-i-o-? ------------------------- Ĉu vi havas florbrasikon? 0
M’agrada el blat de moro. Mi ŝ-t-s--an-i---izon. Mi ŝatas manĝi maizon. M- ŝ-t-s m-n-i m-i-o-. ---------------------- Mi ŝatas manĝi maizon. 0
M’agrada el cogombre. M--ŝ---s--a-ĝi k-kum---. Mi ŝatas manĝi kukumojn. M- ŝ-t-s m-n-i k-k-m-j-. ------------------------ Mi ŝatas manĝi kukumojn. 0
M’agraden els tomàquets. Mi -a-as -a-ĝi t-m-t-j-. Mi ŝatas manĝi tomatojn. M- ŝ-t-s m-n-i t-m-t-j-. ------------------------ Mi ŝatas manĝi tomatojn. 0
També li agrada el porro? Ĉu v----t-s m-nĝi an-------e-n? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ poreon? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ p-r-o-? ------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ poreon? 0
També li agrada la xucrut? Ĉ- v--ŝ--as--a--i-an--ŭ a--d--asik-n? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ acidbrasikon? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ a-i-b-a-i-o-? ------------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ acidbrasikon? 0
També li agraden les llentilles? Ĉu--i ŝa--s m-nĝi--------e-tojn? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ lentojn? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ l-n-o-n- -------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ lentojn? 0
També t’agraden les pastanagues? Ĉ- -i-ŝat-s --nĝi-----ŭ -----o-n? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ karotojn? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ k-r-t-j-? --------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ karotojn? 0
També t’agrada el bròquil? Ĉu -i--ata---a-ĝ--a--a- -roko--j-? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ brokolojn? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ b-o-o-o-n- ---------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ brokolojn? 0
També t’agrada el pebrot? Ĉu-----at-s-man-- --kaŭ---p--k---? Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ kapsikojn? Ĉ- v- ŝ-t-s m-n-i a-k-ŭ k-p-i-o-n- ---------------------------------- Ĉu vi ŝatas manĝi ankaŭ kapsikojn? 0
No m’agrada la ceba. M- -e ŝat-s-cep-jn. Mi ne ŝatas cepojn. M- n- ŝ-t-s c-p-j-. ------------------- Mi ne ŝatas cepojn. 0
No m’agraden les olives. M---e ŝ-t-- o--v-jn. Mi ne ŝatas olivojn. M- n- ŝ-t-s o-i-o-n- -------------------- Mi ne ŝatas olivojn. 0
No m’agraden els bolets. M- ---ŝatas f----jn. Mi ne ŝatas fungojn. M- n- ŝ-t-s f-n-o-n- -------------------- Mi ne ŝatas fungojn. 0

Llengües tonals

La majoria de les llengües parlades al món són llengües tonals. En les llengües tonals és fonamental l'altura dels tons. Perquè la diferència entre una o altra altura determinarà el significat de paraules o síl·labes. Així que el to està fermament lligat a la paraula. Una gran part de les llengües d'Àsia són llengües tonals. El xinès, el tailandès i el vietnamita, per exemple, dins d'aquesta categoria. També a l'Àfrica hi ha diferents idiomes tonals. Així mateix, moltes llengües indígenes d'Amèrica són llengües tonals. En general, les llengües indoeuropees només contenen alguns trets tonals. És el que succeeix amb el suec o el serbi. El nombre de contrastos tonals varia segons la llengua en qüestió. En xinès hi ha quatre tons diferents. Per tant, la síl·laba ma pot tenir quatre significats diferents. Que són mare, cànem, cavall i renyar . És interessant destacar el fet que les llengües tonals tenen un efecte en el nostre sentit de l'oïda. Investigacions sobre l'oïda absoluta així ho han demostrat. L'oïda absoluta és la capacitat d'identificar exactament un to o una nota sense cap referència. A Europa i Amèrica del Nord aquesta habilitat és molt poc freqüent. Les persones amb oïda absoluta no arriben a una de cada 10.000. Passa una cosa molt diferent amb els parlants nadius de xinès. La proporció dels qui tenen aquesta capacitat tan especial es nou vegades més gran. De nens tots tenim una oïda absoluta. La necessitem per aprendre a parlar correctament. Per desgràcia, la majoria de les persones la perden més tard. Per descomptat, la variació tonal és una cosa molt important també en la música. Això es veu particularment en cultures on es parlen llengües tonals. Els parlants han de seguir la melodia amb molta exactitud. Si no una bella cançó s'acaba convertint en una melodia sense sentit!
Sabia vostè que?
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura, i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!