Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   eo Is-tempo de la modalverboj 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [okdek ok]

Is-tempo de la modalverboj 2

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. Mi--f--o ---v--i---up-u-i. Mia filo ne volis pupludi. M-a f-l- n- v-l-s p-p-u-i- -------------------------- Mia filo ne volis pupludi. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. Mia f----o ne vol-- -----l-ud-. Mia filino ne volis futballudi. M-a f-l-n- n- v-l-s f-t-a-l-d-. ------------------------------- Mia filino ne volis futballudi. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. M---e-zi-o -- ---is---k-u-i k-- mi. Mia edzino ne volis ŝakludi kun mi. M-a e-z-n- n- v-l-s ŝ-k-u-i k-n m-. ----------------------------------- Mia edzino ne volis ŝakludi kun mi. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. Mi-j-----loj------li--p--m-ni. Miaj gefiloj ne volis promeni. M-a- g-f-l-j n- v-l-s p-o-e-i- ------------------------------ Miaj gefiloj ne volis promeni. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. Il- ----o-is ----g- l--ĉ-m-r--. Ili ne volis ordigi la ĉambron. I-i n- v-l-s o-d-g- l- ĉ-m-r-n- ------------------------------- Ili ne volis ordigi la ĉambron. 0
Ells no volien anar al llit. Ili-n--v-l-- enlit-ĝ-. Ili ne volis enlitiĝi. I-i n- v-l-s e-l-t-ĝ-. ---------------------- Ili ne volis enlitiĝi. 0
Ell no podia menjar gelats. Li--e-r--tis man---gl-----o-. Li ne rajtis manĝi glaciaĵon. L- n- r-j-i- m-n-i g-a-i-ĵ-n- ----------------------------- Li ne rajtis manĝi glaciaĵon. 0
Ell no podia menjar xocolata. Li -e -----s -an-i --ko--don. Li ne rajtis manĝi ĉokoladon. L- n- r-j-i- m-n-i ĉ-k-l-d-n- ----------------------------- Li ne rajtis manĝi ĉokoladon. 0
Ell no podia menjar caramels. L--n--r---is man----on-onoj-. Li ne rajtis manĝi bonbonojn. L- n- r-j-i- m-n-i b-n-o-o-n- ----------------------------- Li ne rajtis manĝi bonbonojn. 0
Em podia desitjar alguna cosa. Mi-r-j-i- ----r- --n-po--mi. Mi rajtis deziri ion por mi. M- r-j-i- d-z-r- i-n p-r m-. ---------------------------- Mi rajtis deziri ion por mi. 0
Em vaig poder comprar un vestit. M--r-j-i--a-et--ro-on-p-- mi. Mi rajtis aĉeti robon por mi. M- r-j-i- a-e-i r-b-n p-r m-. ----------------------------- Mi rajtis aĉeti robon por mi. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. M-----t-s-pr------a--n-n -o- mi. Mi rajtis preni pralinon por mi. M- r-j-i- p-e-i p-a-i-o- p-r m-. -------------------------------- Mi rajtis preni pralinon por mi. 0
Que podies fumar a l’avió? Ĉu-vi--aj--s -um--en-la----ad-lo? Ĉu vi rajtis fumi en la aviadilo? Ĉ- v- r-j-i- f-m- e- l- a-i-d-l-? --------------------------------- Ĉu vi rajtis fumi en la aviadilo? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? Ĉ- ----aj-is---i--i bi--o---n-la---s---al-? Ĉu vi rajtis trinki bieron en la hospitalo? Ĉ- v- r-j-i- t-i-k- b-e-o- e- l- h-s-i-a-o- ------------------------------------------- Ĉu vi rajtis trinki bieron en la hospitalo? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? Ĉu -i --jt------p-e-- -a --nd-n -n l--h---l-n? Ĉu vi rajtis kunpreni la hundon en la hotelon? Ĉ- v- r-j-i- k-n-r-n- l- h-n-o- e- l- h-t-l-n- ---------------------------------------------- Ĉu vi rajtis kunpreni la hundon en la hotelon? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. Dum l- f---o- l--i-f---j-r-j-i-----g---es-i e--t--e. Dum la ferioj la infanoj rajtis longe resti ekstere. D-m l- f-r-o- l- i-f-n-j r-j-i- l-n-e r-s-i e-s-e-e- ---------------------------------------------------- Dum la ferioj la infanoj rajtis longe resti ekstere. 0
Podien jugar molt de temps al pati. I-i -a-t-- -o--e --di -- -- kort-. Ili rajtis longe ludi en la korto. I-i r-j-i- l-n-e l-d- e- l- k-r-o- ---------------------------------- Ili rajtis longe ludi en la korto. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. Ili-raj-i- l-nge-re-t---ek--. Ili rajtis longe resti vekaj. I-i r-j-i- l-n-e r-s-i v-k-j- ----------------------------- Ili rajtis longe resti vekaj. 0

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...