Manual de conversa

ca Els preparatius de viatge   »   eo Vojaĝpreparoj

47 [quaranta-set]

Els preparatius de viatge

Els preparatius de viatge

47 [kvardek sep]

Vojaĝpreparoj

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Has de fer la nostra maleta! Vi d--as----- ni-n---l-z--! Vi devas paki nian valizon! V- d-v-s p-k- n-a- v-l-z-n- --------------------------- Vi devas paki nian valizon! 0
No t’en pots oblidar de res! V- devas--or-esi -en-on! Vi devas forgesi nenion! V- d-v-s f-r-e-i n-n-o-! ------------------------ Vi devas forgesi nenion! 0
Et cal una maleta gran! V--b-z-na---ran-a- va-i---! Vi bezonas grandan valizon! V- b-z-n-s g-a-d-n v-l-z-n- --------------------------- Vi bezonas grandan valizon! 0
No oblidis el teu passaport! Ne---rge-u ---n p---ort-n! Ne forgesu vian pasporton! N- f-r-e-u v-a- p-s-o-t-n- -------------------------- Ne forgesu vian pasporton! 0
No oblidis el teu bitllet! Ne-----e---v-an -l----l-to-! Ne forgesu vian flugbileton! N- f-r-e-u v-a- f-u-b-l-t-n- ---------------------------- Ne forgesu vian flugbileton! 0
No oblidis els teus xecs de viatge! Ne-f--ge-- v--jn v-j--o--k-jn! Ne forgesu viajn vojaĝoĉekojn! N- f-r-e-u v-a-n v-j-ĝ-ĉ-k-j-! ------------------------------ Ne forgesu viajn vojaĝoĉekojn! 0
Emporta’t crema solar. Ku-pren- su--irman--r----. Kunprenu sunŝirman kremon. K-n-r-n- s-n-i-m-n k-e-o-. -------------------------- Kunprenu sunŝirman kremon. 0
Enduu-te ulleres de sol. Kunpre-u-s-n-kulvi-roj-. Kunprenu sunokulvitrojn. K-n-r-n- s-n-k-l-i-r-j-. ------------------------ Kunprenu sunokulvitrojn. 0
Emporta’t un barret pel sol. Kunprenu--unĉ--e-o-. Kunprenu sunĉapelon. K-n-r-n- s-n-a-e-o-. -------------------- Kunprenu sunĉapelon. 0
Et vols endur un mapa de carreteres? Ĉ- v- v-las---npre-i v-jm-po-? Ĉu vi volas kunpreni vojmapon? Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- v-j-a-o-? ------------------------------ Ĉu vi volas kunpreni vojmapon? 0
Et vols emportar una guia de viatge? Ĉu vi vo--s-k-npren---v--libro-? Ĉu vi volas kunpreni gvidlibron? Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- g-i-l-b-o-? -------------------------------- Ĉu vi volas kunpreni gvidlibron? 0
Et vols emportar un paraigua? Ĉu-vi--o-as--u--reni p-uvom-rel--? Ĉu vi volas kunpreni pluvombrelon? Ĉ- v- v-l-s k-n-r-n- p-u-o-b-e-o-? ---------------------------------- Ĉu vi volas kunpreni pluvombrelon? 0
Pensa en pantalons, camises i mitjons. Me-oru -r-n- l---an-alo---n--la--e-i--jn, l--ŝt-umpojn. Memoru preni la pantalonojn, la ĉemizojn, la ŝtrumpojn. M-m-r- p-e-i l- p-n-a-o-o-n- l- ĉ-m-z-j-, l- ŝ-r-m-o-n- ------------------------------------------------------- Memoru preni la pantalonojn, la ĉemizojn, la ŝtrumpojn. 0
Pensa en corbates, cinturons i jaquetes. Me--ru pren- l- k--va---n, -a-z-nojn- la----rtj-ko-n. Memoru preni la kravatojn, la zonojn, la sportjakojn. M-m-r- p-e-i l- k-a-a-o-n- l- z-n-j-, l- s-o-t-a-o-n- ----------------------------------------------------- Memoru preni la kravatojn, la zonojn, la sportjakojn. 0
Pensa en pijames, camises de nit i samarretes. Me-or---re---l---i--m-j---la no-t-ro-o----a---a-t-ĉem-zo-n. Memoru preni la piĵamojn, la noktorobojn kaj la t-ĉemizojn. M-m-r- p-e-i l- p-ĵ-m-j-, l- n-k-o-o-o-n k-j l- t-ĉ-m-z-j-. ----------------------------------------------------------- Memoru preni la piĵamojn, la noktorobojn kaj la t-ĉemizojn. 0
Et fan falta sabates, sandàlies i botes. Vi-be-ona- --o-n- s--d--o-- kaj bo----. Vi bezonas ŝuojn, sandalojn kaj botojn. V- b-z-n-s ŝ-o-n- s-n-a-o-n k-j b-t-j-. --------------------------------------- Vi bezonas ŝuojn, sandalojn kaj botojn. 0
Et fan falta mocadors, sabó i un tallaungles. V- b--on-- poŝtu-ojn--sa--n-k-------ton--lo-. Vi bezonas poŝtukojn, sapon kaj ungotondilon. V- b-z-n-s p-ŝ-u-o-n- s-p-n k-j u-g-t-n-i-o-. --------------------------------------------- Vi bezonas poŝtukojn, sapon kaj ungotondilon. 0
Et fa falta una pinta, un raspall de dents i pasta dental. V--bezona----mbi-on----n--br-s-n kaj-----o-ast--. Vi bezonas kombilon, dentobroson kaj dentopaston. V- b-z-n-s k-m-i-o-, d-n-o-r-s-n k-j d-n-o-a-t-n- ------------------------------------------------- Vi bezonas kombilon, dentobroson kaj dentopaston. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El futur de les llengües

Més de 1.300 milions de persones parlen xinès. El xinès és l'idioma més parlat a tot el món. Això seguirà sent així en els propers anys. El futur de moltes altres llengües no sembla tan positiu. Moltes llengües d'àmbit local desapareixeran. Actualment es parlen al voltant de 6.000 llengües. Segons els experts, la majoria d'elles es troba en perill d'extinció. Concretament, prop del 90% de totes les llengües s'extingiran. De fet, la major part van desaparèixer durant aquest mateix segle. Això vol dir que cada dia mor una llengua. També la situació particular de cada llengua canviarà d'aquí a uns anys. L'anglès, a dia d'avui, encara ocupa la segona posició. Però el nombre de parlants nadius dels idiomes no és constant. El desenvolupament demogràfic és el responsable d'aquest canvi. En unes quantes dècades, les llengües dominants seran altres. L'hindi/urdu i l'àrab ocuparan el segon i el tercer lloc molt aviat. L'anglès caurà a la quarta posició. L'alemany no estarà ni tan sols entre els deu primers. En canvi, el malai serà un dels idiomes més importants. Mentre moltes llengües aniran desapareixent, en sorgiran altres noves. Seran llengües híbrides. Aquestes llengües mestisses es parlaran principalment a les ciutats. També es desenvoluparan variants completament noves de les llengües. Així, en el futur hi haurà diferents formes d'anglès. El nombre de persones bilingües s'incrementarà de forma considerable. No està clar com parlarem en el futur. Però sí sabem que d'aquí a 100 anys continuarà havent diferents idiomes. Així que l'aprenentatge no s'acabarà tan ràpidament...
Sabia vostè que?
El txec és l’idioma natiu de 12 milions de persones. Pertany a les llengües eslaves occidentals. El txec i l’eslovac són molt similars entre ells degut al passat en comú que comparteixen. No obstant això, també compten amb les seves diferències. De fet els joves txecs i eslovacs a vegades tenen problemes per entendre’s els uns als altres. Alguns dels seus parlants també utilitzen una mena d’idioma híbrid. El txec parlat és molt diferent de l’escrit. Es podria dir inclús que el txec estàndard només existeix en la seva forma escrita. I només es parla en actes oficials o en els mitjans de comunicació. Aquesta separació entre les dues formes del txec suposa un tret molt característic d’aquest idioma. La gramàtica del txec no es precisament senzilla. Per exemple, compta amb set casos i quatre gèneres. Tot i així, és molt divertit d’aprendre. Descobriràs moltíssimes coses interessants durant el procés.