Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   eo Konjunkcioj 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [naŭdek ses]

Konjunkcioj 3

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Mi-e--i--ĝa- --d- --am-l- ve-h--l-ĝ---onor-s. Mi ellitiĝas ekde kiam la vekhorloĝo sonoras. M- e-l-t-ĝ-s e-d- k-a- l- v-k-o-l-ĝ- s-n-r-s- --------------------------------------------- Mi ellitiĝas ekde kiam la vekhorloĝo sonoras. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. M---a--ĝa- e--- --a--mi d-v-- le--i. Mi laciĝas ekde kiam mi devas lerni. M- l-c-ĝ-s e-d- k-a- m- d-v-s l-r-i- ------------------------------------ Mi laciĝas ekde kiam mi devas lerni. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. M----s---la---i ---- ----60jar-ĝo. Mi ĉesos labori ekde mia 60jariĝo. M- ĉ-s-s l-b-r- e-d- m-a 6-j-r-ĝ-. ---------------------------------- Mi ĉesos labori ekde mia 60jariĝo. 0
Quan li trucareu? K-a- vi-v-ko-? Kiam vi vokos? K-a- v- v-k-s- -------------- Kiam vi vokos? 0
Tan aviat com tingui temps. E--- -iam-mi --vo- m-m---o-. Ekde kiam mi havos momenton. E-d- k-a- m- h-v-s m-m-n-o-. ---------------------------- Ekde kiam mi havos momenton. 0
Li truca quan té temps. Li-voka- -k-- ki-- -- -a-----om da -e-po. Li vokas ekde kiam li havas iom da tempo. L- v-k-s e-d- k-a- l- h-v-s i-m d- t-m-o- ----------------------------------------- Li vokas ekde kiam li havas iom da tempo. 0
Fins quan treballareu? Ki-- --nge-v- la----s? Kiom longe vi laboros? K-o- l-n-e v- l-b-r-s- ---------------------- Kiom longe vi laboros? 0
Treballaré mentre pugui. Mi-l-bo--s--io--l-n-e-k-om--i---v--. Mi laboros tiom longe kiom mi povos. M- l-b-r-s t-o- l-n-e k-o- m- p-v-s- ------------------------------------ Mi laboros tiom longe kiom mi povos. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. M--l-bo-o- tiom -ong- ---m--i --n-s. Mi laboros tiom longe kiom mi sanos. M- l-b-r-s t-o- l-n-e k-o- m- s-n-s- ------------------------------------ Mi laboros tiom longe kiom mi sanos. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Li---ŝas--n-l-t- a---at-ŭ -ab---. Li kuŝas en lito anstataŭ labori. L- k-ŝ-s e- l-t- a-s-a-a- l-b-r-. --------------------------------- Li kuŝas en lito anstataŭ labori. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Ŝi --ga- -- -a-et---------a- kuir-. Ŝi legas la gazeton anstataŭ kuiri. Ŝ- l-g-s l- g-z-t-n a-s-a-a- k-i-i- ----------------------------------- Ŝi legas la gazeton anstataŭ kuiri. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Li------ -n -- -rin--jo---s-a--- i-i -e----. Li sidas en la drinkejo anstataŭ iri hejmen. L- s-d-s e- l- d-i-k-j- a-s-a-a- i-i h-j-e-. -------------------------------------------- Li sidas en la drinkejo anstataŭ iri hejmen. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. L-- --a s-i-- -i -oĝ-- ĉi----. Laŭ mia scio, li loĝas ĉi-tie. L-ŭ m-a s-i-, l- l-ĝ-s ĉ---i-. ------------------------------ Laŭ mia scio, li loĝas ĉi-tie. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. L----i---ci---li--e-z-no---ls-na-. Laŭ mia scio, lia edzino malsanas. L-ŭ m-a s-i-, l-a e-z-n- m-l-a-a-. ---------------------------------- Laŭ mia scio, lia edzino malsanas. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Laŭ-m-a s--o---- ---as s--la-ora. Laŭ mia scio, li estas senlabora. L-ŭ m-a s-i-, l- e-t-s s-n-a-o-a- --------------------------------- Laŭ mia scio, li estas senlabora. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. S- -i----t-o---nge-dormintu-- mi -st-ntu- a-urat-. Se mi ne tro longe dormintus, mi estintus akurata. S- m- n- t-o l-n-e d-r-i-t-s- m- e-t-n-u- a-u-a-a- -------------------------------------------------- Se mi ne tro longe dormintus, mi estintus akurata. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Se--- ne --l--a-----s -- -u-on- -i --tin-us-------a. Se mi ne maltrafintus la buson, mi estintus akurata. S- m- n- m-l-r-f-n-u- l- b-s-n- m- e-t-n-u- a-u-a-a- ---------------------------------------------------- Se mi ne maltrafintus la buson, mi estintus akurata. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. S--mi n--v-je--rin-us,-mi e--in-us --ura-a. Se mi ne vojerarintus, mi estintus akurata. S- m- n- v-j-r-r-n-u-, m- e-t-n-u- a-u-a-a- ------------------------------------------- Se mi ne vojerarintus, mi estintus akurata. 0

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...