Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   eo Posesivaj pronomoj 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [sesdek ses]

Posesivaj pronomoj 1

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
jo – el meu m--- --a mi - mia m- - m-a -------- mi - mia 0
No trobo la meva clau. Mi--- tro-a- mi-n -los-lo-. Mi ne trovas mian ŝlosilon. M- n- t-o-a- m-a- ŝ-o-i-o-. --------------------------- Mi ne trovas mian ŝlosilon. 0
No trobo el meu bitllet. Mi--- trov-s-mi----il--on. Mi ne trovas mian bileton. M- n- t-o-a- m-a- b-l-t-n- -------------------------- Mi ne trovas mian bileton. 0
tu – el teu vi (-i- ---ia-(-i-) vi (ci) – via (cia) v- (-i- – v-a (-i-) ------------------- vi (ci) – via (cia) 0
Has trobat la teva clau? Ĉu-v- -ro-------n-ŝ-os--o-? Ĉu vi trovis vian ŝlosilon? Ĉ- v- t-o-i- v-a- ŝ-o-i-o-? --------------------------- Ĉu vi trovis vian ŝlosilon? 0
Has trobat el teu bitllet? Ĉu -i----v---cia---------? Ĉu ci trovis cian bileton? Ĉ- c- t-o-i- c-a- b-l-t-n- -------------------------- Ĉu ci trovis cian bileton? 0
ell – el seu li ---ia li - lia l- - l-a -------- li - lia 0
Saps on és la seva clau? Ĉ- vi s---- -ie-l-a-ŝ---i-o -s---? Ĉu vi scias kie lia ŝlosilo estas? Ĉ- v- s-i-s k-e l-a ŝ-o-i-o e-t-s- ---------------------------------- Ĉu vi scias kie lia ŝlosilo estas? 0
Saps on és el seu bitllet? Ĉ- vi-----s-kie-l-- bi-et--e--a-? Ĉu vi scias kie lia bileto estas? Ĉ- v- s-i-s k-e l-a b-l-t- e-t-s- --------------------------------- Ĉu vi scias kie lia bileto estas? 0
ella – el seu ŝ--- --a ŝi - ŝia ŝ- - ŝ-a -------- ŝi - ŝia 0
Els seus diners han desaparegut. Ŝi--m--o----a-e---. Ŝia mono malaperis. Ŝ-a m-n- m-l-p-r-s- ------------------- Ŝia mono malaperis. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. Ka- ank-- ------edi--a-to-m----er--. Kaj ankaŭ ŝia kreditkarto malaperis. K-j a-k-ŭ ŝ-a k-e-i-k-r-o m-l-p-r-s- ------------------------------------ Kaj ankaŭ ŝia kreditkarto malaperis. 0
nosaltres – el nostre n--- n-a ni - nia n- - n-a -------- ni - nia 0
El nostre avi està malalt. Ni--av--o-ma-s-na-. Nia avĉjo malsanas. N-a a-ĉ-o m-l-a-a-. ------------------- Nia avĉjo malsanas. 0
La nostra àvia està bé de salut. N-- --i-jo ---as. Nia avinjo sanas. N-a a-i-j- s-n-s- ----------------- Nia avinjo sanas. 0
vosaltres – el vostre v----v-a vi - via v- - v-a -------- vi - via 0
Nens, on és el vostre pare? Inf---j----e e---- v----aĉ--? Infanoj, kie estas via paĉjo? I-f-n-j- k-e e-t-s v-a p-ĉ-o- ----------------------------- Infanoj, kie estas via paĉjo? 0
Nens, on és la vostra mare? In-a-o-,-kie -st---vi------o? Infanoj, kie estas via panjo? I-f-n-j- k-e e-t-s v-a p-n-o- ----------------------------- Infanoj, kie estas via panjo? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!