Manual de conversa

ca Al banc   »   eo En la banko

60 [seixanta]

Al banc

Al banc

60 [sesdek]

En la banko

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Voldria obrir un compte. M---a--s --l-er-- --nt-n. Mi ŝatus malfermi konton. M- ŝ-t-s m-l-e-m- k-n-o-. ------------------------- Mi ŝatus malfermi konton. 0
Aquest és el meu passaport. Jen---a-----ort-. Jen mia pasporto. J-n m-a p-s-o-t-. ----------------- Jen mia pasporto. 0
I aquesta és la meva adreça. Ka- je----a--d--s-. Kaj jen mia adreso. K-j j-n m-a a-r-s-. ------------------- Kaj jen mia adreso. 0
M’agradaria dipositar diners al meu compte. Mi ŝatu- ----n- ----n -u--m-an-------. Mi ŝatus deponi monon sur mian konton. M- ŝ-t-s d-p-n- m-n-n s-r m-a- k-n-o-. -------------------------------------- Mi ŝatus deponi monon sur mian konton. 0
Voldria treure diners del meu compte. M--ŝ-tu- -a--eponi-m-n-n-e---ia-kon-o. Mi ŝatus maldeponi monon el mia konto. M- ŝ-t-s m-l-e-o-i m-n-n e- m-a k-n-o- -------------------------------------- Mi ŝatus maldeponi monon el mia konto. 0
Voldria rebre el meu extracte de compte. Mi ---u- r-cev--mi-n-k-n-e-t-ron. Mi ŝatus ricevi mian konteltiron. M- ŝ-t-s r-c-v- m-a- k-n-e-t-r-n- --------------------------------- Mi ŝatus ricevi mian konteltiron. 0
Voldria fer efectiu un xec de viatge. M--ŝ-tu--en--si-i -oj--is--n--e---. Mi ŝatus enkasigi vojaĝistan ĉekon. M- ŝ-t-s e-k-s-g- v-j-ĝ-s-a- ĉ-k-n- ----------------------------------- Mi ŝatus enkasigi vojaĝistan ĉekon. 0
Quant és la comissió? K-o--al-a- l- --kle--ĵo? Kiom altas la makleraĵo? K-o- a-t-s l- m-k-e-a-o- ------------------------ Kiom altas la makleraĵo? 0
On haig de signar? Kie mi----sk-ibu? Kie mi subskribu? K-e m- s-b-k-i-u- ----------------- Kie mi subskribu? 0
Espero una transferència d’Alemanya. Mi ate-d-s ĝ---n -- -ermanujo. Mi atendas ĝiron el Germanujo. M- a-e-d-s ĝ-r-n e- G-r-a-u-o- ------------------------------ Mi atendas ĝiron el Germanujo. 0
Aquest és el meu número de compte. J-n--ia ----o-ume-o. Jen mia kontonumero. J-n m-a k-n-o-u-e-o- -------------------- Jen mia kontonumero. 0
Han arribat els diners? Ĉ---a --no a--eni-? Ĉu la mono alvenis? Ĉ- l- m-n- a-v-n-s- ------------------- Ĉu la mono alvenis? 0
Voldria canviar aquests diners. Mi ŝ-t---ŝa----ti-n -umo-. Mi ŝatus ŝanĝi tiun sumon. M- ŝ-t-s ŝ-n-i t-u- s-m-n- -------------------------- Mi ŝatus ŝanĝi tiun sumon. 0
Necessito dòlars americans. M- b-z--a---son--n-d-l-----. Mi bezonas usonajn dolarojn. M- b-z-n-s u-o-a-n d-l-r-j-. ---------------------------- Mi bezonas usonajn dolarojn. 0
Doni’m bitllets petits, si us plau. Bo--ol- -on--a--m- e-----ra----i---o--. Bonvolu doni al mi etvalorajn biletojn. B-n-o-u d-n- a- m- e-v-l-r-j- b-l-t-j-. --------------------------------------- Bonvolu doni al mi etvalorajn biletojn. 0
Que hi ha un caixer automàtic? Ĉ----t-s--a--aŭtoma-- ---t-e? Ĉu estas bankaŭtomato ĉi-tie? Ĉ- e-t-s b-n-a-t-m-t- ĉ---i-? ----------------------------- Ĉu estas bankaŭtomato ĉi-tie? 0
Quants diners puc treure? K--m da-m--- eb-a--------? Kiom da mono eblas eltiri? K-o- d- m-n- e-l-s e-t-r-? -------------------------- Kiom da mono eblas eltiri? 0
Quines són les targetes de crèdit que es poden utilitzar? Ki-- k-ed-tkartoj --e--as? Kiuj kreditkartoj uzeblas? K-u- k-e-i-k-r-o- u-e-l-s- -------------------------- Kiuj kreditkartoj uzeblas? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Existeix una gramàtica universal?

Quan aprenem una llengua, aprenem també la seva gramàtica. En el cas dels nens que aprenen la seva llengua materna, això succeeix automàticament. Els nens no s'adonen de totes les regles que implícitament aprèn el seu cervell. Això no és obstacle perquè ells aprenguin la seva llengua natal correctament des del primer dia. Hi ha moltes llengües, per això hi ha també moltes gramàtiques. Existeix, però, una gramàtica universal? Aquesta qüestió manté ocupats als lingüistes des de fa temps. Estudis recents podrien donar-ne una resposta. Perquè els investigadors del cervell han fet una descoberta interessant. Durant un experiment, els subjectes havien d'aprendre regles gramaticals. Els subjectes de l'estudi eren persones que estaven aprenent algun idioma. Estudiaven japonès o italià. La meitat de les regles gramaticals eren inventades. Però els subjectes no ho sabien. Després de l'aprenentatge, als estudiants se'ls va mostrar diferents frases. Els subjectes havien de decidir si les frases eren correctes. Mentre consideraven les frases, es va analitzar el seu cervell. O sigui, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. D'aquesta manera es va poder determinar la seva reacció cerebral davant les frases. I sembla que el nostre cervell reconeix les estructures gramaticals! Quan es processa la parla, estan actives determinades zones cerebrals. L'àrea de broca és una d'elles. Es troba a l'hemisferi esquerre. Quan els estudiants es van enfrontar a les regles reals, l'àrea de Broca donava mostres de gran activitat. Amb les regles inventades, l'activitat era considerablement menor. Així doncs, podria ser veritat que totes les gramàtiques tinguin una base comuna. Potser responen als mateixos principis. I aquests principis ens serien innats...