Manual de conversa

ca Subordinades amb que 1   »   mk Споредни реченици со дека 1

91 [noranta-u]

Subordinades amb que 1

Subordinades amb que 1

91 [деведесет и еден]

91 [dyevyedyesyet i yedyen]

Споредни реченици со дека 1

[Sporyedni ryechyenitzi so dyeka 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
El temps probablement serà millor demà. В--м-то----е мо-е----е биде п-добро. Времето утре можеби ќе биде подобро. В-е-е-о у-р- м-ж-б- ќ- б-д- п-д-б-о- ------------------------------------ Времето утре можеби ќе биде подобро. 0
V----y------t--- m-ʐ--bi -j-e --dy---od-br-. Vryemyeto ootrye moʐyebi kjye bidye podobro. V-y-m-e-o o-t-y- m-ʐ-e-i k-y- b-d-e p-d-b-o- -------------------------------------------- Vryemyeto ootrye moʐyebi kjye bidye podobro.
Com ho sap? Од -а-- -- зна-те-т-а? Од каде го знаете тоа? О- к-д- г- з-а-т- т-а- ---------------------- Од каде го знаете тоа? 0
O- -a----guo z---ety- t--? Od kadye guo znayetye toa? O- k-d-e g-o z-a-e-y- t-a- -------------------------- Od kadye guo znayetye toa?
Espero que serà millor. С- -ад--а------а--е---д---од--ро. Се надевам, дека ќе биде подобро. С- н-д-в-м- д-к- ќ- б-д- п-д-б-о- --------------------------------- Се надевам, дека ќе биде подобро. 0
S---n--ye-am- dy-k---jy- --dye--od--r-. Sye nadyevam, dyeka kjye bidye podobro. S-e n-d-e-a-, d-e-a k-y- b-d-e p-d-b-o- --------------------------------------- Sye nadyevam, dyeka kjye bidye podobro.
Segur que vindrà (ell). То- ----о-д--с--е---си-----. Тој ќе дојде сосема сигурно. Т-ј ќ- д-ј-е с-с-м- с-г-р-о- ---------------------------- Тој ќе дојде сосема сигурно. 0
T-ј kj---d-јd--------ma-sig-o-rn-. Toј kjye doјdye sosyema siguoorno. T-ј k-y- d-ј-y- s-s-e-a s-g-o-r-o- ---------------------------------- Toј kjye doјdye sosyema siguoorno.
És segur? С-гур------е т-а? Сигурно ли е тоа? С-г-р-о л- е т-а- ----------------- Сигурно ли е тоа? 0
S---o-r-o--i ye---a? Siguoorno li ye toa? S-g-o-r-o l- y- t-a- -------------------- Siguoorno li ye toa?
Sé que vindrà. Јас зн-м,-дек----ј-ќе дојде. Јас знам, дека тој ќе дојде. Ј-с з-а-, д-к- т-ј ќ- д-ј-е- ---------------------------- Јас знам, дека тој ќе дојде. 0
Ј---zn-m-----ka-toј --ye -oјd--. Јas znam, dyeka toј kjye doјdye. Ј-s z-a-, d-e-a t-ј k-y- d-ј-y-. -------------------------------- Јas znam, dyeka toј kjye doјdye.
Segur que trucarà. Т-ј-с-гу--о-ќ--се --ви. Тој сигурно ќе се јави. Т-ј с-г-р-о ќ- с- ј-в-. ----------------------- Тој сигурно ќе се јави. 0
T-----guo-rno k-y--s-- --vi. Toј siguoorno kjye sye јavi. T-ј s-g-o-r-o k-y- s-e ј-v-. ---------------------------- Toј siguoorno kjye sye јavi.
De debò? На-ис----? Навистина? Н-в-с-и-а- ---------- Навистина? 0
N--i----a? Navistina? N-v-s-i-a- ---------- Navistina?
Crec que trucarà. М--л-м- ---а--о--ќе--е-ј-ви. Мислам, дека тој ќе се јави. М-с-а-, д-к- т-ј ќ- с- ј-в-. ---------------------------- Мислам, дека тој ќе се јави. 0
Mislam, dy--- to----ye s----a-i. Mislam, dyeka toј kjye sye јavi. M-s-a-, d-e-a t-ј k-y- s-e ј-v-. -------------------------------- Mislam, dyeka toј kjye sye јavi.
El vi probablement és vell. В---то с--у-но е стар-. Виното сигурно е старо. В-н-т- с-г-р-о е с-а-о- ----------------------- Виното сигурно е старо. 0
Vin-----i--o-r----- -t--o. Vinoto siguoorno ye staro. V-n-t- s-g-o-r-o y- s-a-o- -------------------------- Vinoto siguoorno ye staro.
N’està segur? Го--на-те -и тоа-с---и-------? Го знаете ли тоа со сигурност? Г- з-а-т- л- т-а с- с-г-р-о-т- ------------------------------ Го знаете ли тоа со сигурност? 0
Gu--z-ay-t-e--- -oa--- -i-u-o-n-s-? Guo znayetye li toa so siguoornost? G-o z-a-e-y- l- t-a s- s-g-o-r-o-t- ----------------------------------- Guo znayetye li toa so siguoornost?
Suposo que és vell. Пр--п-с-авувам, д--а - с---о. Претпоставувам, дека е старо. П-е-п-с-а-у-а-, д-к- е с-а-о- ----------------------------- Претпоставувам, дека е старо. 0
P----pos----ovam,-dy-k--------ro. Pryetpostavoovam, dyeka ye staro. P-y-t-o-t-v-o-a-, d-e-a y- s-a-o- --------------------------------- Pryetpostavoovam, dyeka ye staro.
El nostre cap és ben plantat. Н-ш--т-ш-ф --------д-б--. Нашиот шеф изгледа добро. Н-ш-о- ш-ф и-г-е-а д-б-о- ------------------------- Нашиот шеф изгледа добро. 0
N--hiot ----f iz--l-ed- dobr-. Nashiot shyef izgulyeda dobro. N-s-i-t s-y-f i-g-l-e-a d-b-o- ------------------------------ Nashiot shyef izgulyeda dobro.
Vol dir? Ми-л---? Мислите? М-с-и-е- -------- Мислите? 0
M---it--? Mislitye? M-s-i-y-? --------- Mislitye?
Fins i tot em sembla molt guapo. Ми-лам--д--а-т---изг---а д-------г- д-бр-. Мислам, дека тој изгледа дури многу добро. М-с-а-, д-к- т-ј и-г-е-а д-р- м-о-у д-б-о- ------------------------------------------ Мислам, дека тој изгледа дури многу добро. 0
M--la-- dyek----- izg---e------r--m-o-u---d-br-. Mislam, dyeka toј izgulyeda doori mnoguoo dobro. M-s-a-, d-e-a t-ј i-g-l-e-a d-o-i m-o-u-o d-b-o- ------------------------------------------------ Mislam, dyeka toј izgulyeda doori mnoguoo dobro.
El cap segur que té una xicota. Ш--о- с-г---о ----де---к-. Шефот сигурно има девојка. Ш-ф-т с-г-р-о и-а д-в-ј-а- -------------------------- Шефот сигурно има девојка. 0
Shyef----ig-o-r-o-im- dye-o-ka. Shyefot siguoorno ima dyevoјka. S-y-f-t s-g-o-r-o i-a d-e-o-k-. ------------------------------- Shyefot siguoorno ima dyevoјka.
Ho creu de debò? В---в--е -и -авис----? Верувате ли навистина? В-р-в-т- л- н-в-с-и-а- ---------------------- Верувате ли навистина? 0
Vy-roo-at-e -i n-----in-? Vyeroovatye li navistina? V-e-o-v-t-e l- n-v-s-i-a- ------------------------- Vyeroovatye li navistina?
És ben possible que tingui una xicota. Со-ема - -ожн-,-дек- --ј им- -ево-к-. Сосема е можно, дека тој има девојка. С-с-м- е м-ж-о- д-к- т-ј и-а д-в-ј-а- ------------------------------------- Сосема е можно, дека тој има девојка. 0
S-s---a--e mo-n-, dy-----o--i-a dy-voј--. Sosyema ye moʐno, dyeka toј ima dyevoјka. S-s-e-a y- m-ʐ-o- d-e-a t-ј i-a d-e-o-k-. ----------------------------------------- Sosyema ye moʐno, dyeka toј ima dyevoјka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua espanyola

L'espanyol és una de les llengües universals. Més de 380 milions de persones tenen l'espanyol com a llengua materna. A més, moltes persones el parlen com a segona llengua. Per tant, l'espanyol és una de les llengües més importants del planeta. També és la llengua romànica amb el major nombre de parlants. Els parlants d'espanyol anomenen la seva llengua espanyol o castellà. El terme castellà revela l'origen de la llengua espanyola. Va sorgir com a llengua vernacla a la regió de Castella. La majoria dels espanyols ja parlaven castellà al segle XVI. Avui els termes espanyol i castellà són intercanviables. Encara que també poden tenir una dimensió política. L'espanyol es va difondre gràcies a les conquestes i la colonització. També es parla espanyol a l'Àfrica Occidental i a les Filipines. Però el major nombre de parlants d'espanyol es troba a Amèrica. A Amèrica Central i Amèrica del Sud l'espanyol és la llengua dominant. Però també als EUA el nombre de persones que parlen espanyol està creixent. Aproximadament 50 milions de persones parlen espanyol als EUA. Són més que a Espanya! L'espanyol americà és diferent a l'espanyol europeu. Les diferències es troben sobretot en el vocabulari i la gramàtica. A Amèrica, per exemple, s'usa una forma verbal per al passat diferent. També hi ha moltes diferències lèxiques. Hi ha paraules que només existeixen a Amèrica, altres s'usen només a Espanya. Però l'espanyol americà tampoc és homogeni. Existeixen nombroses variants dins de l'espanyol d'Amèrica. Després de l'anglès, l'espanyol és l'idioma més après com a llengua estrangera. I el seu aprenentatge és relativament ràpid... Què estàs esperant? Vamos!