Manual de conversa

ca A casa   »   sq Nё shtёpi

17 [disset]

A casa

A casa

17 [shtatёmbёdhjetё]

Nё shtёpi

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Aquesta és la nostra casa. Kёtu ёsh-ё s----ia jon-. Kёtu ёshtё shtёpia jonё. K-t- ё-h-ё s-t-p-a j-n-. ------------------------ Kёtu ёshtё shtёpia jonё. 0
El teulat és a dalt. L--- ё---ё---t-a. Lart ёshtё çatia. L-r- ё-h-ё ç-t-a- ----------------- Lart ёshtё çatia. 0
El celler es troba a baix. Po-h---ёsh-ё b---um-. Poshtё ёshtё bodrumi. P-s-t- ё-h-ё b-d-u-i- --------------------- Poshtё ёshtё bodrumi. 0
Hi ha un jardí darrera de la casa. Mb-a---s----is----htё-k---hti. Mbrapa shtёpisё ёshtё kopshti. M-r-p- s-t-p-s- ё-h-ё k-p-h-i- ------------------------------ Mbrapa shtёpisё ёshtё kopshti. 0
No hi ha cap carrer davant de la casa. P-ra s-tё-is- ------ -r-gё. Para shtёpisё nuk ka rrugё. P-r- s-t-p-s- n-k k- r-u-ё- --------------------------- Para shtёpisё nuk ka rrugё. 0
Hi ha arbres al costat de la casa. P---- s-tёp--- ka--e--. Pranё shtёpisё ka pemё. P-a-ё s-t-p-s- k- p-m-. ----------------------- Pranё shtёpisё ka pemё. 0
Aquí és el meu apartament. Kjo ё-h-- -----a i--. Kjo ёshtё banesa ime. K-o ё-h-ё b-n-s- i-e- --------------------- Kjo ёshtё banesa ime. 0
Aquí és la cuina i el bany. K---ёs--ё -u-hi-- --e ba---j-. Kjo ёshtё kuzhina dhe banjoja. K-o ё-h-ё k-z-i-a d-e b-n-o-a- ------------------------------ Kjo ёshtё kuzhina dhe banjoja. 0
Aquí són la sala d’estar i la cambra. Atje -s--ё d------ n-enjes-dhe--h-ma-e -jum--. Atje ёshtё dhoma e ndenjes dhe dhoma e gjumit. A-j- ё-h-ё d-o-a e n-e-j-s d-e d-o-a e g-u-i-. ---------------------------------------------- Atje ёshtё dhoma e ndenjes dhe dhoma e gjumit. 0
La porta principal està tancada. Der----s------- ёs-t- ---byl---. Dera e shtёpisё ёshtё e mbyllur. D-r- e s-t-p-s- ё-h-ё e m-y-l-r- -------------------------------- Dera e shtёpisё ёshtё e mbyllur. 0
Però les finestres estan obertes. P----ri---et--an- -ё---p--a. Por dritaret janё tё hapura. P-r d-i-a-e- j-n- t- h-p-r-. ---------------------------- Por dritaret janё tё hapura. 0
Avui fa calor. So- -s----n-----. Sot ёshtё nxehtё. S-t ё-h-ё n-e-t-. ----------------- Sot ёshtё nxehtё. 0
Entrem a la sala d’estar. N- shk-jmё--- d-o----- -d-nje-. Ne shkojmё nё dhomёn e ndenjes. N- s-k-j-ё n- d-o-ё- e n-e-j-s- ------------------------------- Ne shkojmё nё dhomёn e ndenjes. 0
Hi ha un sofà i una butaca. At-e-ёsht- --- -iv-n-d-- --ё-kol-t-k. Atje ёshtё njё divan dhe njё kolltuk. A-j- ё-h-ё n-ё d-v-n d-e n-ё k-l-t-k- ------------------------------------- Atje ёshtё njё divan dhe njё kolltuk. 0
Assegui’s! Ul---! Uluni! U-u-i- ------ Uluni! 0
El meu ordinador és aquí. A-j--ёsh-ё--o---ut-ri-im. Atje ёshtё kompjuteri im. A-j- ё-h-ё k-m-j-t-r- i-. ------------------------- Atje ёshtё kompjuteri im. 0
La meva cadena estèreo és allà. At----sht- -a-neto---i im. Atje ёshtё magnetofoni im. A-j- ё-h-ё m-g-e-o-o-i i-. -------------------------- Atje ёshtё magnetofoni im. 0
El televisor és ben nou. T--e-------ё-ht----r- f-r-. Televizori ёshtё i ri fare. T-l-v-z-r- ё-h-ё i r- f-r-. --------------------------- Televizori ёshtё i ri fare. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules i vocabulari

Cada idioma té el seu particular lèxic o vocabulari. Consisteix en un cert nombre de paraules. Una paraula és una unitat lingüística autònoma. Les paraules sempre tenen un significat propi. Això les diferencia dels sons o les síl·labes. El nombre de paraules varia segons la llengua. L'anglès, per exemple, té moltes paraules. Es considera, de fet, el campió mundial pel que fa al nombre de paraules. Es creu que l'anglès té més d'un milió de paraules. L'Oxford English Dictionary recull més de 600.000. El xinès, l'espanyol o el rus en tenen moltes menys. El lèxic d'una llengua depèn també de la seva història. Molts idiomes i cultures han deixat la seva empremta en la llengua anglesa. El resultat d'aquesta influència va ser que el vocabulari de l'anglès es va incrementar. Però encara avui el seu lèxic segueix augmentant. Els experts consideren que cada dia s'incorporen unes 15 paraules noves. Paraules que provenen majoritàriament de l'esfera dels nous mitjans de comunicació. No s'inclouen els termes científics. Ja que només la terminologia química abasta milers de paraules. En gairebé totes les llengües les paraules llargues es fan servir menys que les curtes. I la major part dels parlants amb prou feines utilitza un nombre reduït de paraules. De manera que hem d'establir una distinció entre vocabulari actiu i vocabulari passiu. El vocabulari passiu es compon de paraules que comprenem. Però que poques vegades o mai utilitzem. El vocabulari actiu està format per aquelles paraules que fem servir de forma regular. Per converses i textos senzills calen poques paraules. En anglès, n'hi ha prou amb 400 paraules i 40 verbs. Així que no et preocupis si el teu vocabulari és reduït!
Sabia vostè que?
L’hebreu és una llengua afroasiàtica. Està estretament relacionat amb l’àrab i l’arameu, i és l’idioma natiu de més de 5 milions de persones. L’hebreu modern és un idioma creat artificialment a partir del ja extinct hebreu antic. El seu vocabulari i la seva gramàtica han estat adoptats d’altres idiomes. D’aquesta manera, l’hebreu antic s’ha convertit en un idioma modern estàndard. Aquest canvi llingüístic és únic en el món. El sistema semiòtic de l’hebreu consisteix en un alfabet consonant. Això significa que per norma general, les vocals no s’escriuen. No té les seves pròpies lletres, els seus textos es llegeixen d’esquerra a dreta, i els seus símbols tenen uns 3000 anys d’antiguitat. Els que aprenen hebreu, estan aprenent al mateix temps una gran herència cultural. Proba-ho, t’encantarà!