Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   sq Mbiemrat 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [shtatёdhjetёenёntё]

Mbiemrat 2

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Porto un vestit blau. Kam -es-----j---u-tan--l-. Kam veshur njё fustan blu. K-m v-s-u- n-ё f-s-a- b-u- -------------------------- Kam veshur njё fustan blu. 0
Porto un vestit vermell. K-----s--- -jё --s--- -ё kuq. Kam veshur njё fustan tё kuq. K-m v-s-u- n-ё f-s-a- t- k-q- ----------------------------- Kam veshur njё fustan tё kuq. 0
Porto un vestit verd. Ka--v-s-ur n-ё-f--t-- t- gj-lb--. Kam veshur njё fustan të gjelbër. K-m v-s-u- n-ё f-s-a- t- g-e-b-r- --------------------------------- Kam veshur njё fustan të gjelbër. 0
Compro una bossa negra. U-- --e- --- -a-tё-t- ze--. Unё blej njё çantё tё zezё. U-ё b-e- n-ё ç-n-ё t- z-z-. --------------------------- Unё blej njё çantё tё zezё. 0
Compro una bossa marró. Un--b--j ------n-- kafe. Unё blej njё çantё kafe. U-ё b-e- n-ё ç-n-ё k-f-. ------------------------ Unё blej njё çantё kafe. 0
Compro una bossa blanca. Unё----j--jё-ça--ё -ё--ar--ё. Unё blej njё çantё tё bardhё. U-ё b-e- n-ё ç-n-ё t- b-r-h-. ----------------------------- Unё blej njё çantё tё bardhё. 0
Necessito un cotxe nou. K-m --v-j--pёr---ё-m---nё-tё-re. Kam nevojё pёr njё makinё tё re. K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- r-. -------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё re. 0
Necessito un cotxe ràpid. Ka------jё --- --ё -ak-n-----s--e-tё. Kam nevojё pёr njё makinё tё shpejtё. K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- s-p-j-ё- ------------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё shpejtё. 0
Necessito un cotxe còmode. Kam --vojё-p-r nj- ---in- t---ehats-me. Kam nevojё pёr njё makinё tё rehatshme. K-m n-v-j- p-r n-ё m-k-n- t- r-h-t-h-e- --------------------------------------- Kam nevojё pёr njё makinё tё rehatshme. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. A-j--lar--b-no- n-ё-gru- --v--tё-. Atje lart banon njё grua e vjetёr. A-j- l-r- b-n-n n-ё g-u- e v-e-ё-. ---------------------------------- Atje lart banon njё grua e vjetёr. 0
A dalt hi viu una dona grassa. A--e--art ---o---jё--rua-- s-ёn-oshё. Atje lart banon njё grua e shёndoshё. A-j- l-r- b-n-n n-ё g-u- e s-ё-d-s-ё- ------------------------------------- Atje lart banon njё grua e shёndoshё. 0
A baix hi viu una dona curiosa. A-j--p-shtё -a--n -j- -r-- --resht-re. Atje poshtё banon njё grua kureshtare. A-j- p-s-t- b-n-n n-ё g-u- k-r-s-t-r-. -------------------------------------- Atje poshtё banon njё grua kureshtare. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Tё f-uari---a-ё ish-- nj--ё- -ё m--ё. Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё mirё. T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- t- m-r-. ------------------------------------- Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё mirё. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Tё -t-ari- --n------n--jer---t--s-el-shё-. Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё sjellshёm. T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- t- s-e-l-h-m- ------------------------------------------ Tё ftuarit tanё ishin njerёz tё sjellshёm. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Tё f-u-rit tanё ishi- nje-ё--i-----san-. Tё ftuarit tanё ishin njerёz interesant. T- f-u-r-t t-n- i-h-n n-e-ё- i-t-r-s-n-. ---------------------------------------- Tё ftuarit tanё ishin njerёz interesant. 0
Tinc uns fills encantadors. U-ё k-- --m--ё--ё--ash--. Unё kam fёmijё tё dashur. U-ё k-m f-m-j- t- d-s-u-. ------------------------- Unё kam fёmijё tё dashur. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Por--q-n--t--anё--ёm-jё tё-pa-ip-. Por fqinjёt kanё fёmijё tё pacipё. P-r f-i-j-t k-n- f-m-j- t- p-c-p-. ---------------------------------- Por fqinjёt kanё fёmijё tё pacipё. 0
Que es porten bé els seus fills? A----ё fё-ij-t tuaj -----rё? A janё fёmijёt tuaj tё mirё? A j-n- f-m-j-t t-a- t- m-r-? ---------------------------- A janё fёmijёt tuaj tё mirё? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...