Manual de conversa

ca Conversa 3   »   sq Bisedё e shkurtёr 3

22 [vint-i-dos]

Conversa 3

Conversa 3

22 [njёzetedy]

Bisedё e shkurtёr 3

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Fuma vostè? A -in--d-han? A pini duhan? A p-n- d-h-n- ------------- A pini duhan? 0
Abans, sí. M---ё-p--- pi--. Mё pёrpara pija. M- p-r-a-a p-j-. ---------------- Mё pёrpara pija. 0
Però ara ja no fumo. Por -a-i nu---i m-. Por tani nuk pi mё. P-r t-n- n-k p- m-. ------------------- Por tani nuk pi mё. 0
Li importa si fumo? A bezd-s--i, n---o-tё--- -i-d--a-? A bezdiseni, nё qoftё se pi duhan? A b-z-i-e-i- n- q-f-ё s- p- d-h-n- ---------------------------------- A bezdiseni, nё qoftё se pi duhan? 0
No, no gens. J---a--ol--is-- -o. Jo, absolutisht jo. J-, a-s-l-t-s-t j-. ------------------- Jo, absolutisht jo. 0
No em molesta pas. N-k b-zd-sem. Nuk bezdisem. N-k b-z-i-e-. ------------- Nuk bezdisem. 0
Que vol res de beure? D-n--t- pini-d-ç-a? Doni tё pini diçka? D-n- t- p-n- d-ç-a- ------------------- Doni tё pini diçka? 0
Un conyac? Nj- --n-ak? Njё konjak? N-ё k-n-a-? ----------- Njё konjak? 0
No, més aviat una cervesa. J-,----m-r--nj- b--r-. Jo, mё mirё njё birrё. J-, m- m-r- n-ё b-r-ё- ---------------------- Jo, mё mirё njё birrё. 0
Que viatja molt vostè? A ----t-n- sh-mё? A udhёtoni shumё? A u-h-t-n- s-u-ё- ----------------- A udhёtoni shumё? 0
Sí, però són sobretot viatges de negocis. P-- -ё-tё----m----e-r-st--- --r--unё. Po, nё tё shumtёn e rasteve pёr punё. P-, n- t- s-u-t-n e r-s-e-e p-r p-n-. ------------------------------------- Po, nё tё shumtёn e rasteve pёr punё. 0
Però ara fem vacances. Po- t--i po ---mё pu--i----ёt-. Por tani po bёjmё pushime kёtu. P-r t-n- p- b-j-ё p-s-i-e k-t-. ------------------------------- Por tani po bёjmё pushime kёtu. 0
Quina calor! S--v--ё! Sa vapё! S- v-p-! -------- Sa vapё! 0
Sí, avui fa molta calor. Po- -an--ё-ht---e t- vёr-e-ё -xe-tё. Po, tani ёshtё me tё vёrtetё nxehtё. P-, t-n- ё-h-ё m- t- v-r-e-ё n-e-t-. ------------------------------------ Po, tani ёshtё me tё vёrtetё nxehtё. 0
Anem al balcó. A-dali- -ё-------n? A dalim nё ballkon? A d-l-m n- b-l-k-n- ------------------- A dalim nё ballkon? 0
Demà hi haurà una festa. Nesё--kё-u k- f-stё. Nesёr kёtu ka festё. N-s-r k-t- k- f-s-ё- -------------------- Nesёr kёtu ka festё. 0
Que vol venir també? A--o--ё v----dh- j-? A do tё vini dhe ju? A d- t- v-n- d-e j-? -------------------- A do tё vini dhe ju? 0
Sí, també hi som convidats. Po,-ed-e ne jem--tё f----. Po, edhe ne jemi tё ftuar. P-, e-h- n- j-m- t- f-u-r- -------------------------- Po, edhe ne jemi tё ftuar. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i escriptura

Cada llengua promou l'entesa entre persones. Quan parlem, expressem el que pensem i sentim. Però quan ho fem, no sempre respectem les regles de la nostra llengua. Fem servir una llengua pròpia, vernacla. El seu llenguatge escrit és diferent. Aquí es reflecteixen totes les regles d'una llengua. Només l'escriptura fa que considerem una llengua com a llengua en sentit ple. L'escriptura fa visible el llenguatge. Gràcies a l'escriptura es poden recollir i transmetre els coneixements de milers d'anys. Així doncs, l'escriptura representa el moment fundacional de tota cultura sofisticada. La primera forma d'escriptura es va inventar fa més de 5.000 anys. Fou l'escriptura cuneïforme dels sumeris. Els sumeris gravaven els signes cuneïformes en tauletes d'argila. L'escriptura cuneïforme es va emprar durant tres mil·lennis. Va tenir una duració similar als jeroglífics de l'Antic Egipte. Han estat nombrosos els científics que els han estudiat. Els jeroglífics representen un sistema d'escriptura relativament complex. Encara que el més probable és que fossin creats per una raó ben senzilla. L'Egipte d'aquell temps era un regne amplíssim amb molts habitants. La vida quotidiana i, sobretot, l'economia havien de estar organitzades. Calia gestionar la comptabilitat en general, i els impostos en particular, de manera eficaç. Per això van desenvolupar els egipcis els seus signes d'escriptura. D'altra banda, els sistemes d'escriptura alfabètica es remunten als sumeris. Cada sistema d'escriptura ens revela moltes coses sobre el poble que l'utilitza. A més, cada nació deixa l'empremta de la seva idiosincràsia en la seva escriptura. Per desgràcia, l'escriptura manual s'està abandonant cada vegada més. La tecnologia moderna l'ha convertit pràcticament en supèrflua. Per tant: no només parlis, continua escrivint!
Sabia vostè que?
El canarès forma part de les llengües dravídiques. Aquestes llengües es parlen principalment al sud de la India. No obstant, el canarès no està relacionat amb cap altre de les llengües indoàries del nord del país. El parlen com a llengua nativa uns 40 milions de persones, i és un dels 22 idiomes reconeguts oficialment al país. El canarès és un idioma aglutinant. Això significa que les seves funcions gramaticals s’expresen en sufixes. Es divideix en cuatre dialectes regionals, i cadascun d’ells indica d’ón són els seus parlants. A més, la classe social de l’individu també va associada al dialecte que parla. El canarès parlat i escrit son diferents l’un de l’altre. Al igual que altres idiomes de la India, el canarès compta amb el seu pròpi sistema d’escriptura. Es tracta d’una barreja d’entre un sistema alfabètic i un altre silàbic, i consisteix en diversos símbols circulars, algo molt típic dels sistemes d’escriptura del sud del país. Aprendre les seves lletres és molt entretingut!