Manual de conversa

ca A la ciutat   »   sq Nё qytet

25 [vint-i-cinc]

A la ciutat

A la ciutat

25 [njёzetepesё]

Nё qytet

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
M’agradaria anar a l’estació. D-a t--s-koj ---st-cioni-i -ren--. Dua tё shkoj te stacioni i trenit. D-a t- s-k-j t- s-a-i-n- i t-e-i-. ---------------------------------- Dua tё shkoj te stacioni i trenit. 0
M’agradaria anar a l’aeroport. Du---ё ---o---- a-ro-or-. Dua tё shkoj nё aeroport. D-a t- s-k-j n- a-r-p-r-. ------------------------- Dua tё shkoj nё aeroport. 0
M’agradaria anar al centre de la ciutat. D-a tё s---j -ё--endёr. Dua tё shkoj nё qendёr. D-a t- s-k-j n- q-n-ё-. ----------------------- Dua tё shkoj nё qendёr. 0
Com vaig a l’estació? Si-sh--h-- te sta--o---i---en--? Si shkohet te stacioni i trenit? S- s-k-h-t t- s-a-i-n- i t-e-i-? -------------------------------- Si shkohet te stacioni i trenit? 0
Com vaig a l’aeroport? Si-shkoh-- nё -e-op-r-? Si shkohet nё aeroport? S- s-k-h-t n- a-r-p-r-? ----------------------- Si shkohet nё aeroport? 0
Com vaig al centre de la ciutat? Si s-k--et nё -e-d-r? Si shkohet nё qendёr? S- s-k-h-t n- q-n-ё-? --------------------- Si shkohet nё qendёr? 0
Em fa falta un taxi. K-------jё -ё- njё----si. Kam nevojё pёr njё taksi. K-m n-v-j- p-r n-ё t-k-i- ------------------------- Kam nevojё pёr njё taksi. 0
Em fa falta un pla de la ciutat. K-- -e---- p-- -j- -l-n--y-e--. Kam nevojё pёr njё plan qyteti. K-m n-v-j- p-r n-ё p-a- q-t-t-. ------------------------------- Kam nevojё pёr njё plan qyteti. 0
Em fa falta un hotel. Ka- ne-oj- -ёr njё hote-. Kam nevojё pёr njё hotel. K-m n-v-j- p-r n-ё h-t-l- ------------------------- Kam nevojё pёr njё hotel. 0
M’agradaria llogar un cotxe. Dua--- --rr -e--i-----ё---k-n-. Dua tё marr me qira njё makinё. D-a t- m-r- m- q-r- n-ё m-k-n-. ------------------------------- Dua tё marr me qira njё makinё. 0
Aquí teniu la meva targeta de crèdit. Ur--ё-o -a-tё---im--t- -redit--. Urdhёro kartёn time tё kreditit. U-d-ё-o k-r-ё- t-m- t- k-e-i-i-. -------------------------------- Urdhёro kartёn time tё kreditit. 0
Aquí teniu el meu permís de conduir. Ur--ё-o--a--nt-- t--e. Urdhёro patentёn time. U-d-ё-o p-t-n-ё- t-m-. ---------------------- Urdhёro patentёn time. 0
Què s’ha de visitar a la ciutat? Çfa-- ---- -- --zit-j-nё---t-t? Çfarё mund tё vizitoj nё qytet? Ç-a-ё m-n- t- v-z-t-j n- q-t-t- ------------------------------- Çfarё mund tё vizitoj nё qytet? 0
Vagi a la ciutat vella. Sh--ni-n---agj-n-----e-ё- t- --t-tit. Shkoni nё lagjen e vjetёr të qytetit. S-k-n- n- l-g-e- e v-e-ё- t- q-t-t-t- ------------------------------------- Shkoni nё lagjen e vjetёr të qytetit. 0
Faci una visita guiada. B----nj--xhi-- --p-r --tet. Bёni njё xhiro nёpёr qytet. B-n- n-ё x-i-o n-p-r q-t-t- --------------------------- Bёni njё xhiro nёpёr qytet. 0
Vagi al port. S-k-----e -o---. Shkoni te porti. S-k-n- t- p-r-i- ---------------- Shkoni te porti. 0
Faci un recorregut pel port. B--i -jё x-ir-----p---. Bёni njё xhiro nё port. B-n- n-ё x-i-o n- p-r-. ----------------------- Bёni njё xhiro nё port. 0
Quines altres atraccions turístiques hi ha? Ç-a---i- -le------iz-t-sh-t-etёr? Çfarё ia vlen tё vizitosh tjetёr? Ç-a-ё i- v-e- t- v-z-t-s- t-e-ё-? --------------------------------- Çfarё ia vlen tё vizitosh tjetёr? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües eslaves

300 milions de persones parlen una llengua eslava com a llengua materna. Les llengües eslaves formen part de la família indoeuropea. Existeixen al voltant de vint llengües eslaves. La més important d'elles és el rus. Més de 150 milions de persones parlen rus com a llengua materna. Després es troben el polonès i l'ucraïnès, amb 50 milions de parlants cadascun. La lingüística divideix les llengües eslaves en diversos grups. Hi ha llengües eslaves occidentals, llengües eslaves orientals i llengües eslaves meridionals. El polonès, el txec i l'eslovac són llengües eslaves occidentals. El rus, l'ucraïnès i el bielorús són llengües eslaves orientals. El serbi, el croat i el búlgar són llengües eslaves meridionals. A més d'aquestes, hi ha moltes altres llengües eslaves. Però tenen relativament pocs parlants. Les llengües eslaves provenen d'una protollengua comuna. Cada llengua eslava es va desenvolupar a partir d'aquest proto-eslau en una època relativament tardana. Per tant, es tracta de llengües més recents que les germàniques i romàniques. Una gran part del lèxic de les llengües eslaves és molt similar. Això és així perquè es van separar tardanament. Des de la perspectiva científica, les llengües eslaves són conservadores. O sigui, contenen moltes estructures antigues. Altres llengües indoeuropees han perdut aquests trets antics. Per aquest motiu, les llengües eslaves són molt interessants per la investigació. Mitjançant el seu estudi podem extreure conclusions sobre les llengües antigues. Així és com els investigadors reconstrueixen els trets de l'indoeuropeu. Una de les característiques més notòries de les llengües eslaves és l'escassetat de vocals. A més, s'hi troben molts sons que no existeixen en altres llengües. Especialment els parlants d'Europa Occidental tenen sovint problemes amb la pronunciació. Però no et preocupis - tot anirà bé! En polonès: Wszystko będzie dobrze!
Sabia vostè que?
El croat és una llengua eslava meridional. Està estretament relacionat amb el serbi, el bosnià i el montenegrí, així que els parlants d’aquests idiomes poden entendre’s entre ells amb facilitat. És per aquest motiu que molts llingüístes pensen que el croat ni tan sols és un idioma independent. Consideren que és una de les moltes formes del serbo-croat. Compta amb aproximadament uns 7 milions de parlants en tot el món. Utilitza les grafies llatines per al seu sistema d’escriptura, i el seu alfabet té 30 lletres, incloent uns quants símbols pròpis. L’ortografia determina estrictament la pronunciació de les paraules. També és cert que algunes de les seves paraules han estat adoptades d’altres idiomes. El lèxic croat és melòdic, per tant el to de les síl·labes és crucial en l’entonació. La seva gramàtica consta de 7 casos i és particularment senzilla. Tot i així, val la pena aprendre aquest interessant idioma, Croàcia és un lloc preciós per gaudir d’unes bones vacances!