Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   sq Lidhёzat 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [nёntёdhjetёegjashtё]

Lidhёzat 3

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. U-- --rihem sa --- z--ja. Unё ngrihem sa bie zilja. U-ё n-r-h-m s- b-e z-l-a- ------------------------- Unё ngrihem sa bie zilja. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. Lo--e- ---o -ё-d--et tё-mёsoj. Lodhem sapo mё duhet tё mёsoj. L-d-e- s-p- m- d-h-t t- m-s-j- ------------------------------ Lodhem sapo mё duhet tё mёsoj. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Do -u-h-- s---un-ar- ------m---- 60 vj--. Do pushoj sё punuari sa te mbush 60 vjeç. D- p-s-o- s- p-n-a-i s- t- m-u-h 6- v-e-. ----------------------------------------- Do pushoj sё punuari sa te mbush 60 vjeç. 0
Quan li trucareu? Ku---o---rrni -ё te-efon? Kur do merrni nё telefon? K-r d- m-r-n- n- t-l-f-n- ------------------------- Kur do merrni nё telefon? 0
Tan aviat com tingui temps. S--t--k---pak -o-ё. Sa tё kem pak kohё. S- t- k-m p-k k-h-. ------------------- Sa tё kem pak kohё. 0
Li truca quan té temps. Ai ----ё m--rё ---telef-n--a tё k--ё--a- --hё. Ai do tё marrё nё telefon sa tё ketё pak kohё. A- d- t- m-r-ё n- t-l-f-n s- t- k-t- p-k k-h-. ---------------------------------------------- Ai do tё marrё nё telefon sa tё ketё pak kohё. 0
Fins quan treballareu? S- g-a-ё -o -ё------i? Sa gjatё do tё punoni? S- g-a-ё d- t- p-n-n-? ---------------------- Sa gjatё do tё punoni? 0
Treballaré mentre pugui. D- -ё-punoj-s- tё---n-e-. Do tё punoj sa tё mundem. D- t- p-n-j s- t- m-n-e-. ------------------------- Do tё punoj sa tё mundem. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. D---- p--oj------q--o---s--ja- i-------t-hёm. Do tё punoj pёr aq kohё sa jam i shёndetshёm. D- t- p-n-j p-r a- k-h- s- j-m i s-ё-d-t-h-m- --------------------------------------------- Do tё punoj pёr aq kohё sa jam i shёndetshёm. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Ai--ri ----rev-t,-nё --nd -- -ё pun---. Ai rri nё krevat, nё vend qё tё punojё. A- r-i n- k-e-a-, n- v-n- q- t- p-n-j-. --------------------------------------- Ai rri nё krevat, nё vend qё tё punojё. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. A-o-le-o--g--et-n,--ё-ve-d--ё -------a-. Ajo lexon gazetёn, nё vend qё tё gatuaj. A-o l-x-n g-z-t-n- n- v-n- q- t- g-t-a-. ---------------------------------------- Ajo lexon gazetёn, nё vend qё tё gatuaj. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Ai-r-i--- l-ka-,-nё-v-nd q---ё------- -ё--h--p-. Ai rri nё lokal, nё vend qё tё shkojё nё shtёpi. A- r-i n- l-k-l- n- v-n- q- t- s-k-j- n- s-t-p-. ------------------------------------------------ Ai rri nё lokal, nё vend qё tё shkojё nё shtёpi. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. M---q -a --,-a---a--- --t-. Me aq sa di, ai banon kёtu. M- a- s- d-, a- b-n-n k-t-. --------------------------- Me aq sa di, ai banon kёtu. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. M- -------i----u-ja --ti- ----- --sёmu-ё. Me aq sa di, gruaja e tij ёshtё e sёmurё. M- a- s- d-, g-u-j- e t-j ё-h-ё e s-m-r-. ----------------------------------------- Me aq sa di, gruaja e tij ёshtё e sёmurё. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. M---- s--di------s-t--- p-p--ё. Me aq sa di, ai ёshtё i papunё. M- a- s- d-, a- ё-h-ё i p-p-n-. ------------------------------- Me aq sa di, ai ёshtё i papunё. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. M- zur- gju-i- -ёr-drys-- ---tё---------ё-----ё. Mё zuri gjumi, pёrndryshe do tё isha i pёrpiktё. M- z-r- g-u-i- p-r-d-y-h- d- t- i-h- i p-r-i-t-. ------------------------------------------------ Mё zuri gjumi, pёrndryshe do tё isha i pёrpiktё. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. H--ba -u-ob----- p--n-ry-he -o -----h--i-pё-p-k-ё. Humba autobusin, pёrndryshe do tё isha i pёrpiktё. H-m-a a-t-b-s-n- p-r-d-y-h- d- t- i-h- i p-r-i-t-. -------------------------------------------------- Humba autobusin, pёrndryshe do tё isha i pёrpiktё. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Nu--e---eta-r----n- -ёrn--y-h- do -ë ish- i-pё--iktё. Nuk e gjeta rrugёn, pёrndryshe do të isha i pёrpiktё. N-k e g-e-a r-u-ё-, p-r-d-y-h- d- t- i-h- i p-r-i-t-. ----------------------------------------------------- Nuk e gjeta rrugёn, pёrndryshe do të isha i pёrpiktё. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...