Manual de conversa

ca Pronoms possessius 1   »   sq Pёremrat pronor 1

66 [seixanta-sis]

Pronoms possessius 1

Pronoms possessius 1

66 [gjashtёdhjetёegjashtё]

Pёremrat pronor 1

Tria com vols veure la traducció:   
català albanès Engegar Més
jo – el meu u-ё – ---mi unё – i imi u-ё – i i-i ----------- unё – i imi 0
No trobo la meva clau. Nuk p- - g--j çe-si- ti-. Nuk po e gjej çelsin tim. N-k p- e g-e- ç-l-i- t-m- ------------------------- Nuk po e gjej çelsin tim. 0
No trobo el meu bitllet. Nuk--o e----- --l-tёn --m-. Nuk po e gjej biletёn time. N-k p- e g-e- b-l-t-n t-m-. --------------------------- Nuk po e gjej biletёn time. 0
tu – el teu t--- --y-i ti – i yti t- – i y-i ---------- ti – i yti 0
Has trobat la teva clau? A ke -j-t-- çe--i--t-nd? A ke gjetur çelsin tёnd? A k- g-e-u- ç-l-i- t-n-? ------------------------ A ke gjetur çelsin tёnd? 0
Has trobat el teu bitllet? A ke -j-t-----le-ёn tёnd-? A ke gjetur biletёn tёnde? A k- g-e-u- b-l-t-n t-n-e- -------------------------- A ke gjetur biletёn tёnde? 0
ell – el seu a- - ---ij ai – i tij a- – i t-j ---------- ai – i tij 0
Saps on és la seva clau? A e--i,-k--ё-h-ё çe-ё-- i t-j? A e di, ku ёshtё çelёsi i tij? A e d-, k- ё-h-ё ç-l-s- i t-j- ------------------------------ A e di, ku ёshtё çelёsi i tij? 0
Saps on és el seu bitllet? A e di--k---sht- -il-t--e----? A e di, ku ёshtё bileta e tij? A e d-, k- ё-h-ё b-l-t- e t-j- ------------------------------ A e di, ku ёshtё bileta e tij? 0
ella – el seu a---–-i s-j ajo – i saj a-o – i s-j ----------- ajo – i saj 0
Els seus diners han desaparegut. L--ёt-e --- --nё-h-mb--. Lekёt e saj kanё humbur. L-k-t e s-j k-n- h-m-u-. ------------------------ Lekёt e saj kanё humbur. 0
La seva targeta de crèdit també ha desaparegut. E-h- ----a - -a- e k-e--tit--a --mbu-. Edhe karta e saj e kreditit ka humbur. E-h- k-r-a e s-j e k-e-i-i- k- h-m-u-. -------------------------------------- Edhe karta e saj e kreditit ka humbur. 0
nosaltres – el nostre ne – i-yni ne – i yni n- – i y-i ---------- ne – i yni 0
El nostre avi està malalt. Gj---- ynё----t--s-mu-ё. Gjyshi ynё ёshtё sёmurё. G-y-h- y-ё ё-h-ё s-m-r-. ------------------------ Gjyshi ynё ёshtё sёmurё. 0
La nostra àvia està bé de salut. Gj--h-a-jon--ёs-t- --rё. Gjyshja jonё ёshtё mirё. G-y-h-a j-n- ё-h-ё m-r-. ------------------------ Gjyshja jonё ёshtё mirё. 0
vosaltres – el vostre ju-- ---u-ji ju – i juaji j- – i j-a-i ------------ ju – i juaji 0
Nens, on és el vostre pare? Fёmij-,-ku ё-h-ё--ab- ju-j? Fёmijё, ku ёshtё babi juaj? F-m-j-, k- ё-h-ё b-b- j-a-? --------------------------- Fёmijё, ku ёshtё babi juaj? 0
Nens, on és la vostra mare? F----ё, -u --h-ё m-mi j--j? Fёmijё, ku ёshtё mami juaj? F-m-j-, k- ё-h-ё m-m- j-a-? --------------------------- Fёmijё, ku ёshtё mami juaj? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge creatiu

La creativitat és avui un tret molt valorat. Tothom vol ser creatiu. A les persones creatives se les té per intel·ligents. També el nostre llenguatge hauria de ser creatiu. En un altre temps la gent intentava parlar el més correctament possible. Avui es tracta, més aviat, d'arribar a parlar el més creativament possible. La publicitat i els nous mitjans de comunicació són un exemple d'això. Ensenyen com es pot jugar amb la llengua. Durant els darrers 50 anys l'interès per la creativitat no ha fet més que augmentar sense parar. Fins i tot les investigacions s'han fixat en la qüestió. Psicòlegs, pedagogs i filòsofs investiguen els processos creatius. La creativitat es defineix com la capacitat de crear coses noves. Per tant, un llenguatge creatiu és aquell capaç de produir noves formes lingüístiques. Que poden ser tant paraules com estructures gramaticals. En estudiar un llenguatge creatiu, els lingüistes poden arribar a saber la manera en què els idiomes canvien. No tots els individus comprenen els nous elements lingüístics. Per poder valorar la creativitat lingüística és necessari tenir coneixements. Primer s'ha de saber com és el funcionament d'una llengua. I a més cal tenir coneixements sobre el món en què viuen els parlants. Només així es pot comprendre el que ells volen dir. Pot servir d'exemple l'argot juvenil. Nens i joves inventen contínuament nous termes. Sovint, els adults no entenen aquestes paraules. Hi ha fins i tot diccionaris específics que aclareixen el lèxic del llenguatge juvenil. Però que sovint queden desfasats en el transcurs d'una generació! Amb tot, les llengües creatives poden ser apreses. Hi ha instructors que ofereixen cursos pel seu aprenentatge. La regla més important és sempre: desperta la teva veu interior!